VACANCES A ESCÒCIA. PART 1 DE PRESTWICK A ARISAIG

Després de l'Iron Bike vacances sense bici a Escòcia!

7 d’agost Aeroport de Prestwick – Dundonald Castle – Stirling – Callander – Aberfoyle

Després d’una nit terrible intentant dormir al aeroport de Prestwick, a primera hora del matí els de la companyia Arnold Clark ens passen a buscar a l’aeroport per conduir-nos fins al nostre fantàstic cotxe de lloguer, un fantabulós Micra blanquet i poc rodat, esperem que tingui tantes ganes com nosaltres de fer quilòmetres. 

Preparant l'Ironbike quan vem voler buscar allotjament per la 1a nit no vem trobar res...

Després del tràmit corresponent, comencem a viure al 100% les tradicions escoceses, xirimiri per ambientar el dia i conducció per l’esquerra amb el volant a la dreta, sort que el Santi se’n surt la mar de bé.

Aviat fem la primera parada al castell de Dundonald i continuem el nostre camí cap a Glasgow mentre aprofito per anar fullejant la guia que, amb l’Iron Bike, no ens ha donat temps de preparar gran cosa per les vacances i anem definint la ruta sobre la marxa i no tenim cap allotjament reservat. Llegeixo que en diumenge la catedral està tancada als turistes i com que era el què principalment volíem veure de Glasgow doncs passem de llarg i cap a Stirling hi falta gent.

El primer castell de la vacances: Dundonald!

Abans d’entrar pròpiament al poble anem a visitar el Monument a William Wallace, l’heroi nacional d’Escòcia. La parada ens va genial per començar a impregnar-nos ràpidament de l’ambient i el paisatge escocès. Això sí, és acabar la visita i el plugim es converteix en una tromba d’aigua important, cosa que aprofitem per entaular-nos a dinar.

Als peus del monument un actor representa les tècniques de lluita de l'època de William Wallace

El primer restaurant un italià, pizza i un bon gelatto!

Amb la planxa plena visita a Holy Rude, l’església del poble que ens deixa fascinats no per l’obra arquitectònica sinó perquè l’explicació de la història de l’edifici està traduïda a més de 70 idiomes, des de el català i el basc, familiars per nosaltres fins el tàmil, el gujarati... un detall més que exquisit!

Passejant ens arribem al castell de Stirling però ens fa mandra una visita que, a jutjar pel tamany de la construcció, se’ns allargaria unes hores i decidim continuar direcció Callander, un poblet a les portes del Parc Nacional de Loch Lomond i Trossachs. Anem a l’oficina del Visit Scotland on molt eficaçment per 4 lliures ens reserven habitació per una nit a un Bread & Breakfast, un parell de pobles més enllà, a Aberfoyle.

Des del castell vistes a monument a W.Wallace i el pont de Stirling, sota una cortina d'aigua ben densa

A les portes del castell l'estauta de Robert The Bruce (rei d'Escòcia 1306-1329)

Una botiga encantadora a Callander, com a curiositat venen vi en copes

Passegem pel poble mentre mengem un pastisset de carn

Abans d’arribar al poble on passarem la nit ens aturem al Loch Katrine però segueix plovent, cosa que no ens motiva a fer-hi una visita massa intensa i posem rumb al nostre primer B&B. Quina sorpresa quan ens ensenyen la nostra habitació! No ens imaginàvem que estigués tan bé, te de tot, un llit gran, habitació àmplia, tocador, mini cuina sense fogons, bany en-suite (és a dir dins la pròpia habitació)... un luxe. I el millor de tot ens donen una llista perquè marquem què volem esmorzar l’endemà, és a dir, si vols bacon, salsitxes, ous ferrats, ous remenats, torrades... està vist que ens fotarem les botes!

El Loch Katrine, amb la pluja estem sols...

La típica ovella amb paraigües al museu de la llana d'Aberfoyle

A Escòcia hi ha molta afició entre les senyores de més edat en fer spining

Sembla que els núvols ens donen una mica de treva cap al vespre

Quina habitació més complerta! A veure si hi ha algun regalet en aquest calaix?

El nostre 1er B&B, excel.lent!

I per una completa integració decidim anar a sopar a un lloc típicament escocès on tastem la sopa del dia, que amb la fresca que fa en aquest país una cosa calentoneta mai fa mal i de segon homemade lasanya i haddock (és un peix, aquí se li diu serrata) arrebossat com no, tot amb patates fregides, sí, sí la lasanya també. I si dic que la lasanya fet a casa és un plat típic escocès no és que m’estigui equivocant, ja sé que sona italià, però es que al 95% dels restaurants que vem anar n’hi havia... i tot plegat regat, com no pot ser d’una altra manera, amb unes bones pintes.

La típica lasanya escocesa

Amb les poques hores que hem dormit, caiem rendits al llit, quina diferència amb la moqueta del aeroport!

8 d’agost Aberfoyle – Lake of Menteith – Luss- Inveraray – Kilmartin – Oban- Ballachulish

Després d’una bona dormida, el banquet de l’esmorzar és massa, a part de barra lliure de paquets de cereals individuals, melmelades, llet, iogurts, fruita, sucs,.. ens serveixen els nostres típics esmorzars escocesos, pel Santi bacó, salsitxa i ou ferrat i per mi bacó i ous remenats, sort que venint de l’Iron Bike no hi ha remordiments que valguin!   

Ens cau la baba amb els esmorzars... i això que encara no havíem vist res...

Ara sí, al atac! Quina manera de començar el dia!

Evidentment sortim amb les piles carregadíssimes disposats a menjar-nos el món, bueno va, Escòcia. Arribem de seguida al Lake of Menteith, l’únic llac a Escòcia que és Lake i no Loch. Però sembla que aquí les visites turístiques van a un ritme més lent que el nostre i les barquetes que et porten a visitar la Inchmahome Priory, les runes d’una abadia que es troben en una petita illa al mig del llac, encara no estan en marxa. Això sí una munió de pescadors es concentra al petit port del llac, sembla que s’estiguin preparant per un concurs. Admirem les vistes i la pau del lloc i prosseguim cap al Loch Lomond, la cosa va de llacs avui, és clar, a Escòcia és un tema recurrent.

El Lack of Menteith i la illa amb la Inchmahome Priory al mig

Darrera meu Port of Menteith i a la platja un munt de pescadors a punt per sortir a navegar

El cel ens regala un matí núvol però sense pluja, cosa que és d’agrair, diu que les vistes del llac més boniques es troben en un petit poblet de pescadors, Luss, així que parem el Micra allà.

No hi ha massa gent, així que passegem tranquil·lament per la zona i quan descarrega l’autocar de turistes espanyols que trenquen la calma del lloc, ens empenyen a prosseguir amb la nostra ruta cap a la costa oest escocesa. 

Loch Lomond, no plou però el ventet es deixa notar

Escòcia a ple agost però ell és l'únic que es banya a Luss

El jardins del poble estan més que guarnits, no hi cap ni un gnom més

Deixem el Loch Lomond per anar a trobar el Loch Fyne, en realitat el Fyne no ho és pas un llac sinó un fiord, una entrada de mar, però aquí a tot li diuen lochs. Per anar de l’un a l'altre ens enfilem una mica i en un tres i no res el paisatge fa un canvi brutal i sembla que estiguem a 2000 metres d’alçada, res d’arbres, extensions herboses, amb petits llacs i torrents d’aigua per tot i entremig la carretera sinuosa que un cop dalt el collet ens convida a fer una pausa i anem comprenent que Escòcia té molta natura per ensenyar-nos.

Als peus del Loch Fyne ens trobem el poblet de Inveraray, la mar de fotogènic, i el seu castell d’exin castillos també. Aquest cop ens entretenim fent la visita i quan acabem ens adonem que tenim gana, normal és l’hora de dinar, el què no és normal és que no haguem tingut gana fins ara, normalment quan fem turisme a mig matí hem de picar alguna cosa perquè l’estomac sens queixa però clar amb l’esmorzar que ens hem fotut...

Igual que ahir no tenim lloc reservat per dormir, així que ens acomiadem d’Inveraray i continuem cap a Oban, on tenim intenció d’anar a l’oficina de Visit Scotland perquè ens reservin quelcom.  A mig camí però hem de fer una parada tècnica, per salvar una crisi de somnolència profunda i aprofitem per visitar les Kilmartin Stones (làpides esculpides entre els segles XIII i principis del  XVIII) al poble del mateix nom i fer un bon cafè que ens mantingui amb els ulls ben oberts fins Oban.

Kilmartin Stones

Ràpida visita a Oban que toca anar a buscar B&B

A l’oficina de turisme de Oban hi passem una bona estona però cap de les dues persones que ens atenen troben cap B&B disponible per passar-hi la nit, es veu que aquesta zona i fins a Fort William, on busquem l’allotjament, està a tope de turistes. Una ullada ràpida al poble i marxem direcció Fort William fixant-nos amb les indicacions dels B&B, la major part a l’entrada tenen un cartell on t’indica si tenen habitacions lliures o no, hi posa Vacancies o No Vacancies, ens hi anem fixant i anem fent quilòmetres cap al nostre destí, a mesura que anem avançant amb el cotxe les vistes són espectaculars, ens imaginàvem un país molt verd però no tant blau però entre rius, llacs i mar costa decidir què és el què més predomina.

Parem a admirar el Castle Stalker des d'un mirador

Són gairebé les 19:00h i nosaltres sense lloc on dormir, tot i que ens falten uns 25 kms per arribar a Fort William, no ens podem arriscar a avançar més, així que entrem a un poble que es diu Ballachulish, afortunats de nosaltres ens quedem l’última habitació disponible a Lyn Leven Guest House i veiem com darrera nostre pengen el cartell de No Vacancies. 

Quina sort, l'última habitació per nosaltres!!

A cada habitació tenim a la nostra disposició, te, llet i oatcakes (galetes de civada típiques)

Un cop descarregades les maletes en una altra habitació de luxe, anem tot passejant a sopar al poble amb ànims de seguir descobrint la cuina escocesa, avui toca provar el gammon i una hamburguesa de la casa, i és que de seguida ens adonem que el ventall de plats als restaurants d’Escòcia no és massa ampli, tot es queda amb el típic Fish & Ships, hamburgueses i haddock... ai que patirem!

Si noi, més patates i ous!

9 d’agost Ballachulish – Fort William- Nevis Range – Arisaig – Mallaig – Arisaig

Continuem amb els esmorzars sibarites i un cop tips i tot recollit marxem cap a Fort William on tenim la intenció de llogar unes bicis i pedalar pel circuit de la Copa del Món que hi ha a Nevis Range, als peus del Ben Nevis.

Bacó, ou remenat, xampis i salsitxa, com et posaràs si en sobra!

Abans d’anar a la zona del Bike Park parem al poble per anar a l’oficina de rigor de Visit Scotland per reservar algun B&B prop de Mallaig, on volem agafar un ferri l’endemà per visitar l’illa de Skye però la noia ens diu que la zona està molt plena i que segurament no trobarà res, que més val que hi anem i sobre la marxar segur que trobem alguna cosa, però clar, si marxem ara cap allà ens saltarem el nostre moment Scottish Mtb i això no pot ser, així que ja ens espavilarem amb l’allotjament i cap a Nevis Range hi falta gent.

Però avui no tenim el dia, arribem al Bike Park i no els hi queden bicis de XC... ens diuen que hi ha una altra botiga de lloguer més avall i ens hi plantem, com aquell qui diu ens emportem les dues últimes, buf! Pels pèls! 

Un parell de "espes" marxando!

Jajaja quin desastre, ens vestim de ciclistes i ens posem a pedalar a la recerca del circuit de Copa del Món, però o estem molt petats de l’IronBike o aquestes bicis no són com les nostres, posició de passeig, pesen un munt, els frens van al revés (sí, sí el de la roda de davant a la dreta i el del darrera a l’esquerra!), així que ens costa prou fer-les moure. 

Mica en mica ens anem enfilant i anem descobrint diversos circuits del Bike Park, fem els de XC però també veiem els de DH i com més amunt els paisatges més espectacular, tot i que el Ben Nevis, la muntanya més alta del Regne Unit que només fa 1.344 metres, resta amagat per la boira i pocs moments es deixa veure.

El Ben Nevis ara treu el cap

Com es nota la humitat de la zona, tot ple de liquens i molsa

Acabem amb uns 30 kms de btt amb una temperatura esplèndida per la pràctica del nostre esport tant estimat, i amb un somriure d’orella a orella d’haver-nos tornat a enfilar sobre unes burres gairebé dues setmanes després d’haver acabat l’Iron Bike i una cosa està clara... seguim tenit ganes de bici!!

Abans de continuar direcció Mallaig parem a Fort William per dinar-berenar alguna cosa i aprofitem per reservar per internet plaça en el ferri de primera hora per l’endemà al matí. Tinc la panxa una mica remoguda, és clar amb aquests esmorzars!

Amb la reserva feta agafem la carretera com sempre admirant el fantàstic paisatge que ens rodeja i aquest cop en paral·lel a la via del tren, un tren turístic que fa el mateix recorregut que nosaltres i passa per llargs viaductes, el més famós és el Glenfinnan que té 21 arcs i és conegut per les imatges de la pel·lícula del Harry Potter. 

Unes milles abans de Mallaig comencem a fixar-nos amb els B&B que sembla que per aquí no n’hi ha tants. Ens apropem a un que al cartell de la carretera posa que té habitacions disponibles però quan hi arribem la mestressa ens diu que acaba de llogar l’última i que només li queda una habitació amb un llit petit i sense bany, quedem que seguim buscant i si no trobem res més tornem. Per sort però a les afores del següent poble, Arisaig, trobem habitació.

La situació és prou còmica, el Santi es queda al cotxe mentre vaig a preguntar, primer no trobo la porta de la casa i hi entro per darrera, la senyora està mig sorda i entre que no em sent i el meu anglès macarrònic estem una bona estona per entendre’ns mútuament... finalment m’ensenya una habitació, és l’habitació més classicota que hem tingut fins ara i el bany és compartit amb ella i està clar que viu sola, tot i que tot és aparentment normal tinc una sensació estranya, com si d’una peli de por és tractés i m’estigués ficant a la boca del llop, quedar-nos a dormir a casa d’una velleta aparentment inofensiva, no hi ha més hostes, ningú sap que som aquí... i si ens ataca quan estiguem en el son més profund? Jejejeje

Descarreguem les maletes i anem a Arisaig a fer turisme, és un poble de pescadors mooolt tranquil, és petítissim, 4 cases, un hotel, un bar i un restaurant. Només es veu moviment a la zona del moll, que està ple de cotxes, però aviat arriba un vaixell ple de turistes que han anat a fer una visita a les illes properes on s’hi poden veure foques, els descarreguen i s’emporten els cotxes, la pau regna de nou a Arisaig.

Un pescador en marxa i a primer pla l'epilobi aquestes flors roses que hi ha per tot Escòcia

A Escòcia a qualsevol reconet encantador hi ha un banc per, senzillament, deixar córrer el temps

La meva panxa segueix fent-me la punyeta però el Santi té gana, així que sopem, jo faig una sopeta i aigua amb gas a veure si se’m posa tot a lloc. 

Filet de salmó amb musclos, bandarra, tu que pots aprofita!

Havent sopat com que és aviat decidim arribar-nos a Mallaig per comprovar quanta estona ens separa del ferry i així demà al matí assegurar-nos de no perdre’l. Ens havien dit que tardaríem uns 15 min. però ni tant sols això, amb 10 ja ens hi plantem. En el poble predomina la zona portuària, una benzinera i els edificis de la companyia del ferry, tot plegat fa que perdi encant així que marxem cap al B&B. Des de la carretera observem una novetat en el paisatge escocès: també hi ha platges de sorra blanca i el contrast amb la roca i el verd intens dels prats és espectacular.

Apa, ja ho tenim tot controlat, demà a esmorzar aviat per no perdre el ferry i cap a la illa de Skye!