Tracks del Diable 'versió reduïda'

Desprès d’estar tota una setmana pedalant per Itàlia la idea d’anar a la Tracks del Diable no semblava gaire assenyada però com ens sol passar les ganes ens van poder i al final vem anar-i, això si a fer la ‘curta’ de només 100km, l’altre la deixàvem per els més agosarats.

Divendres vespre cap a Torelló on tenim zona d’acampada i on ràpidament localitzem al Dani i familia, com per no vindre amb les ganes que teníem de retrobar-nos amb els companys!! Sopem una mica i a dormir que a l’endemà toca aixecar-se molt i molt d’hora, massa!!! 

Quarts de 5 del matí..

 Al matí ens aixequem amb temps però sembla que el nostre ritme no és bo.. encara ens estem omplint les butxaques que miro el rellotge i posa que falten un parell de minuts per arrencar, pot ser veritat? Doncs si, ens girem per mirar la linia de sortida i només hi faltem nosaltres! Es dóna la sortida i darrera del tot  venim nosaltres, la veritat es que ja ens va be, així anem avançant tot saludant la gent, estem en familia: en Miquel Totgas, el Joan dels Ratafia, l’Emili, en Tarres, la Mònica i el Dani i un munt més que aniríem coincidint.

En Tarres!!

Molt Bestiar per la zona, en Luis!

En Joan!

 La sortida com sempre, neutralitzada per el poble i un cop agafem la pista campi qui pugui però aquest any al fer també la curta som molta més gent i es va més distret, això si al arribar al riu o com li dic jo: La zona de bany del Ramon , bona remullada es va fotre l’altre any! Es munta cua, sembla que la gent li te certa alergia a l’aigua, nosaltres dubtem però veient el panorama,a mullar-se que el dia pinta calorós!! Just ens aquest tram coincidim amb l’Isabel de Madrid , quina alegria saludar-la i animar-la, que valenta que és va a per la llarga!!

L'Arenes... amb jaqueta!!!

 Anem fent, la veritat es que portem bon ritme sense prémer massa les dents que tampoc toca, això si en poc tros ja ens toca parar ja que l’Ada porta la roda ben fluixa…res un altre bona ocasió per saludar més bona gent, com el gran Arenes que també s’apunta a tots els merders.

 

Ohhhhh!!!

Isa, finisher de la llarga i primera!!

Invaint el riu...

 Apa endavant, a poc a poc anem  recuperant els grups amb qui rodàvem i n'atrapem de nous , fantàstic tot i la pallissa que portem al damunt  les sensacions són prou bones això m’anima un munt! Per aquí coincidim amb la Noe  que desprès ens explicaria que amb la calor te la batalla perduda

La Laura!

 Cap al quilòmetre 30 a l’alçada de Cantonigrós atrapem a la Laura, que se la veu molt animada per cert, una mica de conversa que avui el dia es per gaudir-ho i endavant!!
 

Tots aquests anaven just darrera d'ella quant va caure..

 Amb tot potser si que estàvem una mica relaxats ja que en un tram de pista rodant en grup i rapidet sento un cop i frenades.. em giro tot veient l’Ada per els terres i tot de rodes grossotes esquivant-la, encara sort!!! Sembla que estava bevent quan ha enxampat un sot i ha sortit volant.. i com ja es tradició picant amb el genoll a terra.. collons quina merda!!!
 

Quin poema...

 En fi, s’aixeca tota rascada i abans que algu ho dubti ja es davant pedalant amb ganes, es ben dura aquesta noia… per sort en poc tros arribem a Tavertet on  li netegen les ferides i tapen una mica.

Primers auxilis 

Companys de Madrid, Toni i Agus

 Sortint d’aquí agafem direcció Rupit, aquí el camí no es lo millor, pista amb tendència a tirar amunt però el paisatge es sensacional, aquesta zona és preciosa, un company de Valencia amb qui coincidim està encantadíssim!!  De la pista cap al Salt de Sallent on comença una pujada més seria, punyetera però aquest any l’agafem amb ganes i no se’ns travessa. Quin luxe!!!

Uahhhh que macu!!

Amb els De Andres brothers

En Carles, gran company de penuries fa 2 anys!

 Arribem a Rupit on començo a buscar a esquerra i a dreta amb l’esperança de trobar al Ru i el Francesc que ens van dir que apareixerien per algun punt de la ruta però aquest no era.

Anem fent, de moment tot perfecte, les cames funcionen i anem menjant i bevent quan toca, el sol comença a prémer amb games però en tot cas molt millor que no pas fa dos anys, cap al km.70 ara sí! ens trobem al Francesc i el Ru animant-nos, quins cracks! Han agafat el tren fins Torello, una retalladada ben estudiada, parada a esmorzar i voalà aquí estant!

El retrobament, quins crack!!

 Avui ja estava molt distret però amb l’aparició d’aquest parell ja es per llogar-hi cadires, quin matí! A lo que anàvem, continuem avançant i ja anem per la zona de Pixanuvies, nom curiós, on trobem els germans De Andres arreglant una punxada , continuem i a l’arribar a la baixada ens avancen els dos com una exal·lació, quins cracks però el pobre Dani sembla que no es el seu dia, en pocs metres cau, continua i arribem a un riu on torna a caure però ara ja amb tota la mala fortuna, trencant el polsador de pinyons....  així que a l’avituallament de la Vola es veu obligat a plegar... aquí també coincidim amb el Xavi Almela que te problemes amb la roda i no ho te massa clar.. un altre cap a la curta!!

En Juan de Valencia

Prosseguim, creuar carretera i rampot que prou complicat que es, el Ru encara si llença a probar-ho per un lloc més complicat. Al final el resultat el mateix, tots a caminar una mica!

En aquests punt ja portem uns 80 km, això vol dir que ens apropem a la pujada del dia, la temuda pujada al Collsaplana!! Avui també intimida però molt menys,  per nosaltres superant aquesta ja ho tindrem  tot bastant coll avall, així que ja amb una calor important, quina alegria no fer la llarga, agafem un ritmet conservador que aquesta ja la coneixem i es ben dura, a poc a poc i anar fent, mare meva te un parell de trams que son ben drets i les cames es queixen de valent però no s’arronsen, van fent!! Un cop dalt, sensació de feina feta tot i que encara ens queda tros.

 

Collsaplana!!!

 Primer pista de baixada, estupenda per relaxar les cames i tot seguit arrenquem la pujada direcció Vidra, que també es simpàtica, però al poc de començar a pujar ja trobem el trencall de la curta. Aquí ens adverteixen que vigilem que es bastant tècnic, el primer tram deu n’hi do, esglaons molt grans i  ple de pedra, sembla una zona de trial però en res la cosa encara s’embolica més i es transforma de zona tècnica a zona de caminar!!! Ruta ben complerta!!! Ah m’oblidava d’un detall important , el Francesc i el Ru que tot s’ho tenen estudiat ens havien abandonat en un altre trencall per estalviar-se la pujada del Collsaplana, serà possible!!!

Be, desprès de caminar una mica tornem a enganxar pista i en no res, tornen ha aparèixer aquest parell esperant-nos plàcidament! D’aquí al final poc a destacar, un caminet vora al riu que ens va apropant a l’arribada i una entrada al poble una mica caótica, on el gps marca per un lloc i sembla que l’organització posava senyals per entrar per un altre, res que fent un parell de voltes no arregléssim!

Ja està!!

Un bon parell de diables!!

 Apa doncs ja està mini-Tracks realitzada, finalment hem invertit 7:28h en fer els 105km, personalment molt content, no es un temps estratosfèric però per sortir sense deixar-nos la vida no està gens malament i lo millor es que acabem molt sencers, sense rampes ni històries rares, be l’Ada una mica magullada   si...

En Fri

Oscar i la Laura, missió complerta

 I ara a gaudir de la tarda, una bona dutxa, dinar, unes cerveses i.. un massatge!!! Aquí si que fem la plena, anem i ens fan un massatge a 4 mans, apostoflant!!!! Ja com nous a fer de bons espectadors esperant els cracks de la llarga, que no tarden massa, quins animals!!!

Quin patiment..

Noe i Monica

Això es vida!!!

En Miki 

 Entre ells el Dani que arriba tercer amb un temps d’11 hores i quatre minuts i això que aquesta nit no havia aconseguit dormir gens, es un fora de sèrie!!  En Cristian que va també que vola, arriba 5e i primer local, en Ribi 6º i en Jordi... un altre animalot que fa quatre dies estava amb la clavicula trencada entra 8e!!!!! Uns bèsties!!!

La bèstia de Sentmenat!!

En Cristian, tot felicitat!

L'altre bèstia de Sentmenat!!!

Tots els campions!

 Desprès d’ells començaven arribar els humans, com l’Oscar, els Ratpenats i molts més amb una expressió de repte superat ben marcada a la cara!!!

Així vem anar fent tarda, jo la veritat ja cansat de tantes hores per allà però l’Ada que es una entusiasta sempre s’enrecordava d’algu aquí esperar !!

I ja quant jo ja no aguantava més estona per allà esperant, l’Ada encara em va convèncer per anar a l’últim avituallament a St. Boi de Lluçanès a veure si veiem passar a l’Isa i l’Iñaki i just allà els vem trobar, la veritat es que va ser molt emocionant veure’ls i abraçar-los tot animant-los!

 Per rematar la vetllada i com que ja eren quarts d’onze vem aprofitar per  fer un bon sopar al bar de la mateixa plaça!!

Apa ara a per Terra de Maquis!!!