Desprès d’estar tota una setmana pedalant per
Itàlia la idea d’anar a la Tracks del Diable no semblava gaire assenyada però
com ens sol passar les ganes ens van poder i al final vem anar-i, això si a fer
la ‘curta’ de només 100km, l’altre la deixàvem per els més agosarats.
Divendres vespre cap a Torelló on tenim zona
d’acampada i on ràpidament localitzem al Dani i familia, com per no vindre amb les
ganes que teníem de retrobar-nos amb els companys!! Sopem una mica i a dormir
que a l’endemà toca aixecar-se molt i molt d’hora, massa!!!
|
Quarts de 5 del matí.. |
Al matí ens
aixequem amb temps però sembla que el nostre ritme no és bo.. encara ens estem
omplint les butxaques que miro el rellotge i posa que falten un parell de
minuts per arrencar, pot ser veritat? Doncs si, ens girem per mirar la linia de
sortida i només hi faltem nosaltres! Es dóna la sortida i darrera del tot venim nosaltres, la veritat es que ja ens va
be, així anem avançant tot saludant la gent, estem en familia: en Miquel
Totgas, el Joan dels Ratafia, l’Emili, en Tarres, la Mònica i el Dani i un munt més que aniríem
coincidint.
|
En Tarres!! |
|
Molt Bestiar per la zona, en Luis! |
|
En Joan! |
La sortida com sempre, neutralitzada per el
poble i un cop agafem la pista campi qui pugui però aquest any al fer també la
curta som molta més gent i es va més distret, això si al arribar al riu o com
li dic jo: La zona de bany del Ramon , bona remullada es va fotre l’altre any!
Es munta cua, sembla que la gent li te certa alergia a l’aigua, nosaltres
dubtem però veient el panorama,a mullar-se que el dia pinta calorós!! Just ens
aquest tram coincidim amb l’Isabel de Madrid , quina alegria saludar-la i
animar-la, que valenta que és va a per la llarga!!
|
L'Arenes... amb jaqueta!!! |
Anem fent, la veritat es que portem bon ritme
sense prémer massa les dents que tampoc toca, això si en poc tros ja ens toca
parar ja que l’Ada porta la roda ben fluixa…res un altre bona ocasió per saludar
més bona gent, com el gran Arenes que també s’apunta a tots els merders.
|
Ohhhhh!!! |
|
Isa, finisher de la llarga i primera!! |
|
Invaint el riu... |
Apa endavant, a poc a poc anem recuperant els grups amb qui rodàvem i n'atrapem de nous , fantàstic tot i la pallissa que portem al damunt les sensacions són prou bones això m’anima un
munt! Per aquí coincidim amb la Noe que
desprès ens explicaria que amb la calor te la batalla perduda
|
La Laura! |
Cap al quilòmetre 30 a l’alçada de Cantonigrós
atrapem a la Laura, que se la veu molt animada per cert, una mica de conversa
que avui el dia es per gaudir-ho i endavant!!
|
Tots aquests anaven just darrera d'ella quant va caure.. |
Amb tot potser si que estàvem una mica relaxats ja
que en un tram de pista rodant en grup i rapidet sento un cop i frenades.. em
giro tot veient
l’Ada per els terres i tot de rodes grossotes esquivant-la,
encara sort!!! Sembla que estava bevent quan ha enxampat un sot i ha sortit
volant.. i com ja es tradició picant amb el genoll a terra.. collons quina
merda!!!
|
Quin poema... |
En fi, s’aixeca tota rascada i abans que algu
ho dubti ja es davant pedalant amb ganes, es ben dura aquesta noia… per sort en
poc tros arribem a Tavertet on li
netegen les ferides i tapen una mica.
|
Primers auxilis |
|
Companys de Madrid, Toni i Agus |
Sortint d’aquí agafem direcció Rupit, aquí el
camí no es lo millor, pista amb tendència a tirar amunt però el paisatge es
sensacional, aquesta zona és preciosa, un company de Valencia amb qui coincidim
està encantadíssim!! De la pista cap al
Salt de Sallent on comença una pujada més seria, punyetera però aquest any
l’agafem amb ganes i no se’ns travessa. Quin luxe!!!
|
Uahhhh que macu!! |
|
Amb els De Andres brothers |
|
En Carles, gran company de penuries fa 2 anys! |
Arribem a Rupit on començo a buscar a esquerra
i a dreta amb l’esperança de trobar al Ru i el Francesc que ens van dir que
apareixerien per algun punt de la ruta però aquest no era.
Anem fent, de moment tot perfecte, les cames
funcionen i anem menjant i bevent quan toca, el sol comença a prémer amb games
però en tot cas molt millor que no pas fa dos anys, cap al km.70 ara sí! ens
trobem al Francesc i el Ru animant-nos, quins cracks! Han agafat el tren fins
Torello, una retalladada ben estudiada, parada a esmorzar i voalà aquí estant!
|
El retrobament, quins crack!! |
Avui ja estava molt distret però amb
l’aparició d’aquest parell ja es per llogar-hi cadires, quin matí! A lo que
anàvem, continuem avançant i ja anem per la zona de Pixanuvies, nom curiós, on
trobem els germans De Andres arreglant una punxada , continuem i a l’arribar a
la baixada ens avancen els dos com una exal·lació, quins cracks però el pobre
Dani sembla que no es el seu dia, en pocs metres cau, continua i arribem a un
riu on torna a caure però ara ja amb tota la mala fortuna, trencant el polsador
de pinyons.... així que a
l’avituallament de la Vola es veu obligat a plegar... aquí també coincidim amb
el Xavi Almela que te problemes amb la roda i no ho te massa clar.. un altre
cap a la curta!!
|
En Juan de Valencia |
Prosseguim, creuar carretera i rampot que prou
complicat que es, el Ru encara si llença a probar-ho per un lloc més complicat.
Al final el resultat el mateix, tots a caminar una mica!
En aquests punt ja portem uns 80 km, això vol dir que ens
apropem a la pujada del dia, la temuda pujada al Collsaplana!! Avui també
intimida però molt menys, per nosaltres
superant aquesta ja ho tindrem tot
bastant coll avall, així que ja amb una calor important, quina alegria no fer
la llarga, agafem un ritmet conservador que aquesta ja la coneixem i es ben
dura, a poc a poc i anar fent, mare meva te un parell de trams que son ben
drets i les cames es queixen de valent però no s’arronsen, van fent!! Un cop
dalt, sensació de feina feta tot i que encara ens queda tros.
|
Collsaplana!!! |
Primer pista de baixada, estupenda per relaxar
les cames i tot seguit arrenquem la pujada direcció Vidra, que també es
simpàtica, però al poc de començar a pujar ja trobem el trencall de la curta.
Aquí ens adverteixen que vigilem que es bastant tècnic, el primer tram deu n’hi
do, esglaons molt grans i ple de pedra,
sembla una zona de trial però en res la cosa encara s’embolica més i es
transforma de zona tècnica a zona de caminar!!! Ruta ben complerta!!! Ah
m’oblidava d’un detall important , el Francesc i el Ru que tot s’ho tenen estudiat
ens havien abandonat en un altre trencall per estalviar-se la pujada del
Collsaplana, serà possible!!!
Be, desprès de caminar una mica tornem a
enganxar pista i en no res, tornen ha aparèixer aquest parell esperant-nos
plàcidament! D’aquí al final poc a destacar, un caminet vora al riu que ens va
apropant a l’arribada i una entrada al poble una mica caótica, on el gps marca
per un lloc i sembla que l’organització posava senyals per entrar per un altre,
res que fent un parell de voltes no arregléssim!
|
Ja està!! |
|
Un bon parell de diables!! |
Apa doncs ja està mini-Tracks realitzada,
finalment hem invertit
7:28h
en fer els 105km, personalment molt content, no es un temps estratosfèric però
per sortir sense deixar-nos la vida no està gens malament i lo millor es que
acabem molt sencers, sense rampes ni històries rares, be l’Ada una mica
magullada si...
|
En Fri |
|
Oscar i la Laura, missió complerta |
I ara a gaudir de la tarda, una bona dutxa,
dinar, unes cerveses i.. un massatge!!! Aquí si que fem la plena, anem i ens
fan un massatge a 4 mans, apostoflant!!!! Ja com nous a fer de bons espectadors
esperant els cracks de la llarga, que no tarden massa, quins animals!!!
|
Quin patiment.. |
|
Noe i Monica |
|
Això es vida!!! |
|
En Miki |
Entre ells el Dani que arriba tercer amb un
temps d’11 hores i quatre minuts i això que aquesta nit no havia aconseguit
dormir gens, es un fora de sèrie!! En
Cristian que va també que vola, arriba 5e i primer local, en Ribi 6º i en
Jordi... un altre animalot que fa quatre dies estava amb la clavicula trencada
entra 8e!!!!! Uns bèsties!!!
|
La bèstia de Sentmenat!! |
|
En Cristian, tot felicitat! |
|
L'altre bèstia de Sentmenat!!! |
|
Tots els campions! |
Desprès d’ells començaven arribar els humans,
com l’Oscar, els Ratpenats i molts més amb una expressió de repte superat ben
marcada a la cara!!!
Així vem anar fent tarda, jo la veritat ja
cansat de tantes hores per allà però l’Ada que es una entusiasta sempre
s’enrecordava d’algu aquí esperar !!
I ja quant jo ja no aguantava més estona per
allà esperant, l’Ada encara em va convèncer per anar a l’últim avituallament a
St. Boi de Lluçanès a veure si veiem passar a l’Isa i l’Iñaki i just allà els
vem trobar, la veritat es que va ser molt emocionant veure’ls i abraçar-los tot
animant-los!
Per rematar la vetllada i com que ja eren
quarts d’onze vem aprofitar per fer un
bon sopar al bar de la mateixa plaça!!
Apa ara a per Terra de Maquis!!!
9 comentaris:
Mira que ir a vuestra tierra y no veros, mmmmmm... En cambio si vi a Francesc al comienzo de la Cuesta de la muerte, le reconocí de las fotos de vuestras rutas... Que caña de prueba, espero repetir el año que viene!!!
Suerte con la Pedals!!!
Pero que no ho sabeu que a la Tarcks no hi podeu faltar????? Sense vosaltres aixo no seria igual! Una Abraçada als dos!!!!!
Una tracks versió reduïda...vaja el "normal" per recuperar les cames després del rally de romagna,jejejeje ...sou d'una altra pasta!!!!
Però el que s'emporta el premi sens dubte és el pobre genoll de l'Ada!!!! Pobre, anar fotent-li cops d'aquesta manera!!!!
Salut
Marionabtt
Quina alegria em va fer quan us vaig veure a tots a l'arribada. Desprès de tot l'esforç va ser el millor inici per obtindre la recompensa emocional d'haver acabat la Tracks!!!!!! Sou uns Cracks!!!!!
Molt bona crònica i molt bones fotos!
Si si, una bona recuperació activa, la leche quina colla la vostre.
Saluts i fins a Maquis
Jordi
Mare meva Ada, deixa de caure i picar amb al genoll que ja has cobert al cupo...Felicitats parella
Sempre es un plaer coincidir amb vosaltres, espero poder ho fer mes cops. Salut i pedals!!! Oscar Stbike
Hay una vacante en el Space de relaciones publicas y pagan muy bien!!
GRACIAS A LOS TRES
fatimabl
Publica un comentari a l'entrada