Sortida Escapa Club a la Serra de Marina

Avui em tocava treballar, però ja m’agradaria que totes les feines fossin així, a l’Escapa fem sortides i avui em tocava portar-la a mi, quina responsabilitat sobretot quan s’han apuntat uns 30 bikers per fer una ruta de 70 kms! Sort en tinc però del Santi, el Ruben i el Francesc que sempre estan disposats a donar un cop de mà, gràcies macus!

Doncs sí poc abans de les 8 ens plantem davant la botiga, ja han arribat els més matiners i la resta van arribant en comptagotes. 

Esperant que arribi tothom

A les 8 tocades arranquem, la baixada pel Ripoll molt homogènia i a l’alçada de Barberà s’han incorporat un parell més, l’Alfredo i el Manuel però en canvi cap a Cerdanyola l’Edu ha fet mitja volta quan ha començat a notar coses rares a la bici, no se la volia jugar.

Primer hem de sortir de Sabadell, lo bo és que aquesta hora encara no hi ha trànsit

El dia es va animant i el sol comença a treure el cap

Baixem pel riu tot fent-la petar

A Montcada ens trobem amb el Ruben i una mica més avall deixem el camí cap a Barcelona per trencar a l’esquerra per corriol primer direcció la Vallençana, s’ha acabat lo bo, toca pujar.

De cop i volta toca apretar les dents

Amb la pujada però arriben les diferències, uns van llançats, sembla que s’acabi el món i altres més previsors prefereixen reservar energies per les rampes dures que ens separen del dipòsit.

El Ramon enfilant-se cap a la Vallençana

El Sergio i la seva colla tampoc s'ho han volgut perdre

Però arribant a l’urbanització els posem a prova fent-los pujar per una rampa molt tècnica, dreta, amb pedres i reguerot a la dreta, com autèntics bikers ens piquem per veure qui puja més amunt i aprofitem per fer uns riures.

Estudiant la pujada, qui comença?

El Magí en acció!

Ara sí, creuem l’urbanització i cap al dipòsit, ha sortit el sol i a la pujada es fa notar, cadascú amb el seu ritme anem pujant i ens anem reagrupant al trencall que hi ha abans del vigia. Fem una foto de grup i seguim gaudint dels corriols cap a la Conreria, pobres els que ens han trobat de cara, han hagut d’esperar a que passéssim 32 bikers, déu n’hi do!

Superant les últimes rampes del dipòsit

Qui ho diria que el Manuel i el Francesc estan pujant el dipòsit

Rodes grans!

Quina colla!

Mentrestant ens hem anat coneixent tots plegats, alguns ja ens coneixíem d’altres sortides de l’Escapa, o de veure’ls per la botiga i als que no doncs sempre hi ha d’haver una primera vegada i esperem que no sigui l’última.

A la Conreria però hem perdut part del grup, els més ràpids al córrer tant els hi ha agafat gana i han decidit tirar a buscar un lloc per esmorzar de forquilla i ganivet, així que ens hem quedat 23 seguint el track original.

Cap a les zetes de les vinyes hi falta gent i per arribar-hi toca pujar, ens anem esperant als trencalls, no tenim pressa es tracta d’anar amb grup i gaudir de la ruta i això amb bona gent i bon humor és prou fàcil.

Començant la ziga-zaga

El Ru concentrat triant la traçada

Tots amunt, que com un posi peu això serà com el domino!

Ja hi tenim un peu al coll

El Xavi atacant l'última rampeta de les vinyes

Ja dalt primer una mica de pista i després corriols cap a Vallromanes, llàstima que en un d’ells el Manuel ha caigut i ha picat amb una branca a la cara, s’ha quedat una mica marejat i per això amb el seu company Alfredo han decidit baixar directes a Montornès on han anat al CAP perquè li fessin un cop d’ull al Manuel, però no ha estat fins ja a St. Fèlix a Sabadell on li han fet proves per descartar que no hi hagués res important. Des d’aquí molts ànims Manuel!

Quin corriol més guapo!

La resta hem seguit el descens corrioler cap a Vallromanes, un petit tram de caminar però la resta molt divertit i ja amb la gana feta hem arribat al poble on hem esmorzat al mig de la plaça cap allà a les 11:30h. A Vallromanes el Ramon a tirat per la via recta per l’interior cap a Sabadell que havia de ser aviat a casa.

Hem sortit en dos tandes, mentre alguns acabaven el cafè amb llet, els altes hem anat avançant xino-xano que la pujada se les porta, prou dreta i alguns trams amb reguerot i una única traçada. El primer tros l’hem trobat ben enfangat però tothom s’ha esforçat per no posar peu a terra. I després el terreny estava molt bé, humit però s’agafava de conya.

El Raul avui ho ha donat tot! Felicitats!

Ja un cop dalt només ens quedava baixar a Alella per anar a buscar la costa i el Ripoll de tornada a casa. Hi havia dues opcions baixar per pista o per les dreceres que la van tallant,  però ningú ha volgut agafar l’opció fàcil, jo m’ho he passat de conya testejant la bici nova, com m’agrada la 29!!

El valent de l'Eloi que ens ha sorprès a tots amb les malles curtes :)

Un cop Alella per pista fins a Montgat on hem hagut d’anar amb mil ulls per esquivar a tots els vianants, que no eren pocs. I per sorpresa ens hem trobat al Àngel, quan de temps sense veure’ns hi ha decidit acompanyar-nos un bon tros. A Sant Adrià hem agafat el Ripoll apa, amunt cap a casa, aquest cop no ha fet gens de vent, el dia de la prèvia amb el Santi vem pringar de valent amb el vent en contra bufant amb ganes.

Ja som a la costa, compta amb la gent!

Àngel, quant de temps!!

Hem anat perdent efectius del grup uns amb pressa s’han avançat, el Ruben a Montcada ha marxat cap a la Llagosta, a Cerdanyola alguns ja hi tenen la casa... i els que hem quedat ens hem enfilat a Sabadell per darrera les pistes noves d’atletisme. Al final tot ha anat molt bé, llàstima de la caiguda del Manuel, per la resta de conya cap incidència mecànica important durant la ruta, molt bona companyia i el dia que ha acompanyat. 

Cares d'alegria, ja ho tenim!