dijous, 21 de març de 2013

Andalucía Bike Race, etapa 5 i 6 Jaen

Etapa 5, Jaen-Jaen 0kms de btt

Abans de les 7 del matí ens desperten les gotes d’aigua picant el sostre de la furgo... ai que patirem, però si el parte que van penjar els de l’organització no donava pluja fins les 10! Tanquem els ulls, mitja volta i a intentar dormir al menys una horeta més.

Però a les 8 segueix plovent i a estones amb més ganes, apartem una cortina per mirar com està a fora, fatal, més gris no pot estar, en fi. Ens vestim de bici, ens posem els Gore-tex i anem amb el Santi a canviar les pastilles de fre de la meva bici.
Buf anava ben pelada, quina manera d'apurar
Recoi, estic preocupada, no fa pas pinta de parar de ploure i amb el mal que li feia ahir la cama a la Gemma, malament rai. Si amb bon dia no hi havia manera que se li escalfés el bessó amb pluja i aquesta humitat... no ho veig clar. Però ella té, com sempre, l’última paraula, quan ens trobem a veure com ho veu.

Quines cares més llargues al pàrquing de bici, però tothom està per la feina. Trec les pastilles de darrera i sort que ho he fet, vaig sense res, les de davant estan gastades però no tan escandalós. Vinga, pastilles noves darrera i pastilles noves davant, ui, la roda de davant em queda una mica frenada però quan anava a treure-la per separar més els pistons arriba la noticia, etapa anul·lada! Respiro alleugerida, sobretot per la Gemma, millor així. Per altra banda em fot perquè ens quedarem sense fer-la i segur que ens perdem una part estupenda de Jaen, però què hi farem. A més el Santi i el Pep van millorant la seva posició dia a dia, i cada cop es troben millor, quina llàstima.

Deixem les bicis, tinc tot el dia per separar les pastilles, i anem tots cap al hotel on fan el comunicat oficial i on ens trobem amb tota la troupe, la Gemma està enfadada, diu que ella amb pluja va molt bé, no és que ho posi en dubte però jo estic convençuda que amb les lesions que porta a sobre li anirà molt millor no pedalar 60 kms amb aquesta humitat, pluja i fred.
Llàstima que està moguda. L'Iñaki, el Pep, el Francesc, la Gemma, servidora, la Fátima, el Santi, el Miquel
la Isa, la Sílvia, el Manel i la Carme
D’altres però si que tenen motiu per estar emprenyats, pobre Francesc, ahir no va sortir perquè no li va arribar la bici i avui apa, etapa anul·lada, sort que és de bona pasta i s’ho pren a bé. La Fátima igual però amb els nervis que va passar ahir el descans d’avui segur que li va bé i a més ells no faran descans del tot perquè han vingut des de Jaen amb les bicis i ja van ben xops, apa ara els hi toca tornar. La Sílvia i el Miquel al final ahir van sortir, molt tard i en alguns llocs ja no estava marcat, però van sortir, la Fátima va tornar a Jaén amb el cotxe i va portar les bicis que va poder i al menys alguns dels 7 que s’havien quedat sense van poder gaudir de l’etapa.

Al hotel ens diuen que l’etapa s’anul·la perquè protecció civil i les ambulàncies no podrien arribar a tots els punts de la ruta per culpa de la pluja i la neu que està caient i per tant, per seguretat dels participants, es veuen obligats a anul·lar l’etapa. El què no acabem d’entendre és que amb els dies que fa que la previsió del temps diu que avui cau la del pop, no han ideat un pla B, jo què sé, un circuitillo als voltants de l’hotel a unes quantes voltes, una cronoescalada al castell de Jaén, una volta petita a la tarda si amaina, en fi, per més voltes que hi donem avui ens quedem sense etapa.

Així que amb tot plegat, més val passar pàgina i gaudir del dia de descans. Els companys tornen al hotel de Jaen i nosaltres anem a canviar-nos i a esmorzar a la benzinera que tenim ben a prop de les furgos, després pujarem a Jaen per passar el dia amb la colla.
Comencem a jalar, la primera entaulada del dia i el segon esmorzar
Ja amb el pap ple anem a veure si aconseguim trobar un autobús fins a la city, sembla complicat perquè a més avui aquí és festiu, per cert, segueix tot molt gris, però ja no plou... veig acostar-se cap a la rotonda de sortida cap a Jaen un noi amb una furgo, sembla que va buida... i el paro amb tot el morro, li pregunto si va a Jaen i que si hi cabem, total NOMÉS som 4 i el tio que sí que baixa, es posa a buidar els seients de darrera que anaven plens de rodes, eines i coses varies de bici. Que bé! El Santi si fixa i resulta que la furgo és de Palafrugell, recoi si és el noi que fa l’assistència Colt-ImpulsMedesBike i a sobre va al mateix lloc que nosaltres, quina llet, jejeje.

Li agraïm el viatget i ens plantem a l’habitació de la Fátima i la Sílvia on ens hi quedem una bona estona fent-la petar i rient, a veure qui la diu més grossa. Total al final acabem 10 a l’habitació, quina ambientàs! 
Sort que el llit va aguantar... jejeje
Després anem a posar-nos les botes i uns quants a fer una mica de turisme per Jaen, però fa molt fred i sobretot un vent prou desagradable, així que tornem al hotel i ja al vespre el Manel ens acompanya al hotel on hi ha el camp base de l’organització. 
L'equip Trideporte gairebé al complert, ens falta el Dani
Assentats també estem molt guapos, jijiji
Tornem a jalar, de tapeo i de copes, quina sed que tinc!
I després de les tapes... continuem jalant, a dinar!
El Francesc content amb el seu regal d'aniversari  de Boo Recyclart i és que venint d'on bé, és molt més que un braçalet!
El castell que corona Jaen

Passejant per Jaen, la catedral, però fot un fred que pela

Carrerons estrets i drets i la neu que ha caigut emblanquinant les muntanyes del fons
Visita a les bicis i a separar les pastilles i llavors cap a sopar al bar de la benzinera i a dormir, recoi, tenim la sensació que només hem fet que menjar, això dels dies de descans és molt dur!
I seguim jalant, a sopar! Potser que parem, no?

Etapa 6 i última, Jaen - Jaen, avui sí:

Costa llevar-se, que bé que s’està sota el nòrdic. Però anem per feina que és l’últim dia. Ens vestim de romans i anem a treure-li suc al lavabo i al bar de l’hotel. 
Bon dia! a veure si ens despertem ja...
Rescatem les bicis del pàrquing i anem cap a la furgo a acabar de posar-nos a punt i on ens anem trobant tota la colla, ben animats per atacar l’última etapa de la ABR.
El pàrquing oficial de bicis
El Santi amb tanga!
Apa, ja tenen localitzat el seu caixó de sortida

Ja arriba la troupe! ole!

Que bé que ens ho hem passat tots plegats! Vinga que encara hem de pedalar un dia més
Anem cap a la sortida, la Gemma i jo seguim sortint del calaix 5, el Santi i el Pep del 4. Em giro i darrera nostra tenim el biker que he anat veient aquests dies i que em sembla que no és el primer dia que agafa una bici, li pregunto quants anys té, sempre tan discreta jo, 65!! Tela marinera amb el Javi Pérez! Alguna foto, desitjos de molta sort i endavant amb l’última etapa.
El Gran Javi, tot un honor pedalar al seu costat
Amb l'Andrés, té corda per rato!

Al final l’etapa d’avui també l’han modificada, res de contrarellotge, una mica menys de desnivell i uns quants quilòmetres més, resumint la primera part, fins el km 30 tirant amunt i els següents 20 bàsicament de baixada. Vinga que si ho superem tindrem l’ABR a la butxaca.
Vinga que estem llestes, volem ser finishers!
I ells també, quina xuleria!
Es dóna la sortida i anem rodant amb grup per pista i entre camps d’oliveres pels afores de Jaen, el problema arriba quan deixem la pista principal i agafem a mà dreta un camí al marge d’unes oliveres, cagada l’emus! 
Al turron!
Pistejant direcció Jaen

Vinga Gemmeta que hem de superar l'etapa d'avui i ja ho tenim però com costa després del paron d'ahir

El terra no és pas compacte, i amb les pluges d’aquests dies és ple de fang, però del odiós, d’aquest que es fa una massa enganxifosa i densa que s’adhereix a la roda i quan la roda ja triplica el seu tamany ja no passa pel pas de la forquilla i s’hi comença a apilar fins que la roda ja no gira i el pitjor de tot, fang, pedretes i el què hi hagi barrejat s’aferra a les barres de la forquilla amb el perill de ratllar-la. Així que toca baixar de la bici i carretejar-la, quan decideixes fer-ho ja hi ha tan fang que la bici pesa tres tones i entre això i les bambes que s’enfonsen on trepitges i també es van omplint de fang, és impossible avançar en condicions. Veig que la Gemma m’avança, amb la Lefty ella va una mica millor. Aixeco la vista i sembla talment un estampa de Humor Amarillo, tothom ple de fang carregant les bicis i corrent patosament intentant trobar el camí més apta per circular, hi ha gent pel què queda del camí, gent entre les oliveres i gent que, intentant evitar el fang, s’ha enfilat a la via del tren que va paral·lela al camí. Jo també m’hi enfilo però no arribo a dalt, vaig caminant per la paret lateral plena de pedres, impossible arrossegar la bici perquè s’hi enganxen, l’he d’aixecar a pes.

Em quedo perplexa, no sembla pas que la via no estigui en funcionament, la gent està com un llum i si ve un tren? Per sort no passa res, i de seguida que veig que el camí torna a ser més transitable i torno a baixar, amb aquestes que passen la Cristina i l’Andreu, jo paro a treure fang que no vull ratllar la forquilla ni el quadre, així que els hi dic que si veuen a la Gemma que li diguin que no pari que ja aniré venint.

Quan torno a arrancar em toca apretar i les meves cames no volen, el dia de descans les ha relaxat massa, i ara vaig jo i els hi exigeixo que corrin, jejejeje. Més endavant diviso la Gemma parada al marge esquerra del camí, li faig un crit, dient-li que continuï, al menys ara ja la tinc localitzada. Em costa però al final l’atrapo, les cames es queixen però la pista va pujant suaument i tothom va rodant molt ràpid, intentem no deixar-nos anar i ens trobem rodant amb l’Andrés, el comercial de Bkool que conec de la botiga i el seu company Jesús, al menys anem distretes amb aquest parell.
Aquí ja fem millor cara, anem agafant ritme
Aquests dos sí que s'ho passen bé :)
i jo també!!
Finalment arribem al primer avituallament però no parem, anem menjant i bevent bé i tenim de tot. I ara s’anima la cosa, deixem la pista rodadora i ens enfilem muntanya amunt per una zona més tècnica i corriolera que li diuen el Neveral. Com que el grup encara no s’ha estirat del tot anem pujant amb fila india, i aquí és on el noi que anava davant de la Gemma li rellisca la roda del darrera, no es pot treure el pedal i cau de costat sobre la Gemma. Jo puc esquivar-los i continuo pedalant amunt, li pregunto a la Gemma si va tot bé i em diu que sí.
Anem pujant al Neveral
Coi que això cansa...

Més amunt em giro i veig que ve més enrera, li pregunto què tal i em diu que se li ha trencat quelcom de la bici, així que paro i m’espero per veure què li passa. Para al meu costat i m’ensenya que no arriba a la maneta de canvis i de fre, quan li ha caigut el noi a sobre li ha mogut les manetes, em costa una mica però tibant li torno a posar a lloc, sembla que no es mou i continuem.
En fila índia tots amunt. Gemma tot bé?
Corriolet de baixada on ens passen uns quants de males maneres, ara que ja s’acaba què volen guanyar? El què no hagin fet ja no ho solucionaran pas ara. 
Santi, que això és un corriolet, alegra la cara home!

Als turmells fred no passaràs segur! jejeje
Quin corriolet més guapo, sobretot ara que ja m'han passat tots els de les presses

Arribem a una altra zona de pujades complicades i exigents on hi ha la família de la Sílvia Pineda animant, com s’agraeix. Més endavant els ànims de la Nuri Surià i la Noe també ens empenten muntanya amunt.
L'últim dia no poden faltar-hi les oliveres
Més amunt, abans d’arribar al següent avituallament seguim pujant per un sender entre arbres, amb arrels, una mica de fang i molts bikers caminant, però amb la Niner pujo molt bé i aconsegueixo un altre Soplao, jejeje. Just al últim tram avanço al Javi que camina i m’anima un munt, que bé tenir companys així i amb la seva experiència són tot un honor els “piropos” que em tira.
Cuidado, que vinc per l'esquerra
Arribo al avituallament i agafo plàtans i cola per les dues. Miro el desnivell que hem fet i encara queda prou per pujar, animo a la Gemma i continuem muntanya amunt però aquest cop ens toca caminar, tot i que sempre que el terreny ens ho permet tornem a enfilar-nos a la bici encara que sigui per poc tros. 

Tu sí que vales!
Quan hi arribem nosaltres tothom va a peu...
Per aquí algú se li ocurreix dir que és pitjor que l'Ironbike!! la gent no té ni idea del què parla...

Vinga nois, anem cap a la neu!
Com més amunt més fang i arribem a la zona nevada per la tempesta d’ahir. Dalt d’un turonet el sender per on anem entra en un bosc de baixada, brutal, el sender marró entre la neu i el vent que fa caure la neu dels arbres talment com si nevés, la baixada és relliscosa pel fang però molt divertida.
Que guapo!
Glups, li he tallat el cap a la Gemma... sorry!
Però el pulso em marca que encara falten 200 metres de desnivell per pujar, aviso a la Gemma perquè no es confiï. I arriba la pujada, altra cop un bon tram a peu, la pujada és dura i sense fang es faria millor però és que de fang n’hi ha tan que és com un riu de xocolata desfeta relliscant pels nostres peus. Però el paisatge s’ho val. Un cop dalt ja no puc fer més fotos, toca baixar i concentrada que el fang fa la baixada molt més exigent i algunes clapes de gel també, uf, quasi me la foto.
Tothom cap a la muntanya d'aquí davant, sort que no ens hi hem d'enfilar fins dalt
Tot i les pastetes el lloc és molt guapo!
Baixem per un últim tram més tècnic on hem de creuar, com gairebé cada dia, un rierol que s’obra camí entre la muntanya, després però ja sortim a la pista, una rampeta i anem a enllaçar la pista que aquest matí obria l’etapa. Primer de baixada però després toca rodar i rodar i estem cansades però com que ja acabem ho donem tot, vaig tirant amb la Gemma a roda, que de tant en tant em crida –Que no tinc més desarrollo! Però segueix ben enganxada a roda, ja ho tenim fet.

I finalment sí, la rotonda, l’arc d’arribada i el crono, ara sí, ja ho tenim fet!!!! No ens ho podem creure, hem arribat al final i som FINISHERS de l’ABR més fangosa i freda de l’història, si hi aneu l’any vinent agafeu l’equipació d’hivern, per si de cas.
Quina alegria, finishers!!
Un quart d'hora bans el Santi i el Pep entrant darrera la Sandra

Tan panxos.. els hi han faltat un parell d'etapes!
Més contentes que unes pasqües ens despedim ràpidament que la Gemma ha d’anar a agafar un vol per reunir-se amb la family, que l’esperen amb candeletes i jo no em puc queixar que  ja me l’han deixada molts dies. Gràcies Gemma per lo valenta que has estat i per haver pedalat amb totes les pegues possibles i per haver-me deixat ajudar-te a superar etapa rere etapa, hem fet un bon equip!


Prova superada i amb totes les pupes de la Gemma incloses, valenta!
Foto al acabar amb el Javi i el seu company
Encara que aneu plens de fang esteu molt guapos!
Amb l'Iker, alias Tullido, i la Lola
Amb l'Iñaki, que per fi avui el veiem riure!
Compis!!
I els altres compis que arriben tots junts!
Les classificacions aquí
Som Finishers!!



I ara sí, toca acabar el dia recuperant forces, descansar bé, aquesta nit la farem al hotel de Jaen on està la resta de l'equip i demà viatget cap a casa, vinga que només són poc més de 800 kms....
Uns entrepanets per dinar-berenar, ei que no són tots per mi!

I uns de més contundents per sopar... model flauta travessera 
Model pa de pagès per mi sola
I pel Pep una cola tamany familiar!
Sopant amb bona companyia, que a la ABR també han vingut l'Irra i l'Unai, quant Ironbiker suelto...

I a la nit anem a buscar els obsequis de finisher a la festa que hi ha al hotel de l'organització
Un bon esmorzar per agafar amb ganes la tornada 

Que us ajudo?
Els marquesos de la furgo, quin estrés!
Bastanta neu durant el trajecte fins arribar a Castelló, al cap i a la fi ha estat molt protagonista aquests dies