Ens estem tornant uns Ermitanyos!

De tant en tant amb el Santi ens agafem un dijous per nosaltres, això vol dir que em toca treballar dissabte, però si podem sortir a pedalar el dijous la setmana ja canvia i la recta final es fa amb més energia. Volíem anar a fer quelcom diferent, així que se'ns va ocórrer anar a fer la Ermitanyos, la pedalada que organitza el senyor Curtiment cada any i que, per un nap o una col, mai hem pogut anar a fer.

Dijous va ser el dia perfecte, comencem a pedalar tardet, a quarts de 10 però amb un sol espaterrant i encara que al principi fa fresca, mica en mica la temperatura puja i enfilant-nos encara més. Gaudim del paisatge, per uns camins desconeguts majoritàriament per nosaltres, només en alguna Volcat havíem tocat part d'algun sender, o això ens va semblar. Pujades majoritàriament per pista i baixades per sender, vaja molt divertida però no recomanable per fer a l'estiu, pilles pajara segur!

Ben preparats per una ruta llarga!

El recorregut, sortint i arribant a Balaguer, et porta a conèixer tres ermites de la zona, Cèrvoles, Montalegre i Sant Jordi, aquestes dues últimes amb unes vistes espectaculars i per aconseguir-ho estan ben enfilades. Seguint les instruccions del Mariano agafem un track del 2011 i un del 2012 per gaudir de la ruta en el seu màxim esplendor i ens va tot de conya fins que a Camarasa agafem el bucle per pujar a l'ermita de Sant Jordi del revés i és clar, ens toca caminar algun tram muntanya amunt fins que trobem la pista que puja i baixa a l'ermita. Una bona curtida pujar per aquí, jejeje

El primer corriol del dia, això pinta bé!

Anem bé per anar a Cèrvoles

Mentre pugem vistes estupendes de l'embassament de Santa Anna

La primera ermita a la butxaca, anem a per la segona

Que guapo el sender que ens porta cap a Os de Balaguer

Un primer tram crestejant per després baixar fins el poble

Deixem Os de Balaguer enrere rumb al Monestir de les Avellanes

Ja tenim les Avellanes aquí :)

Parada per fer una barreta i prosseguim

Seguim corriolejant

Però a la que aixequem el cap... fins allà dalt hem de pujar?

Vinga que ja la tenim una mica més a prop

L'al·lèrgia està fent la punyeta al Santi, la primavera ataca de nou

Ja tenim la segona ermita!

Una atalaia magnifica de la Noguera

Sort que la primavera no només ens ha portat l'al·lergia...

L'ermita de la Verge de Montalegre

Va, que la bici del Santi també es mereix una foto...

I avall, com no pot ser d'una altra manera per sender pedregós

I s'acaba el sender i n'anem a buscar un altre

I arribem a baix, prop del Pantà de Sant Llorenç de Montgai

El pantà i les parets de roca que l'envolten, ideals per l'escalada 

Passem pel costat del Pont Vell de Camarasa, no ho sabem però ja anem del revés...

Aquí ja hem hagut d'enfilar un tram a peu, anem del revés segur, ja ens n'hem fet a la idea

Però no ens rendim i a contracorrent pugem tot el què podem

I quan arribem a la pista, trinxats i amb molta gana, veiem l'ermita molt amunt!

Vinga Santi que no pot pas faltar gaire!

I ja la tenim aquí, la tercer i última, l'ermita de Sant Jordi

Més que una ermita, des d'aquí, sembla un refugi

De nou molt bones vistes

I ara ja estem més contents, baixem pitant cap a Camarasa a dinar

Desfem camí per la pista serpentejant

Collons que m'encanto fent fotos, Santi espera'm!

Sort que l'he atrapat que sinó s'ho menja tot

De nou a Camarasa fem un entrepà i ja només queda rodar fins a Balaguer. Al final gairebé 90kms, una molt bona ruta per donar la benvinguda a la primavera.

Divendres el Santi m'obsequia amb un bon sopar a casa, per celebrar la vigília del meu aniversari i dissabte a treballar, tot i que al migdia m'acompanya a fer una volteta per Galliners. I al plegar, sorpresa, han vingut el Francesc i l'Anna per anar a sopar, de conya així ens ajudaran amb les espelmes, jejeje

Diumenge la idea era anar a Avià a la cursa de la Xallenger del Berguedà, però gairebé a la una de la nit, abans d'anar a dormir, ens adonem que ens hem de llevar cap a les 5:30 i ho deixem estar, així que ens llevem més tard i anem a rodar per una zona desconeguda, de Matadepera direcció Olesa, cap a Ullastrell i de tornada per les Fonts, Galliners i cap a casa. La ruta, en general, no és pas massa maca però ens distreu perquè no l'hem feta mai i perquè ens trobem la Núria i el Pere, tota una sorpresa!

Fent turisme

El millor de la ruta, descobrir l'ermita de Sant Pere Sacama

I avui per arrancar amb les piles posades la setmana una volteta acompanyada per la Raquel i la Vero abans d'anar a treballar.