Encara les cames
s’estaven queixant de la Volcat que ja teníem un altre al damunt i no una
‘sortideta’ qualsevol si no la Tracks d’Eutiches amb 180km per davant!!
Així que com que
la sortida es dissabte a hores intempestives, divendres a la nit al plegar
l’Ada marxem cap a Selva del Camp , arribem just quant tothom comença a dormir,
nosaltres que som més originals comencem a sopar...
A sopar! |
Un parell de
voltes al llit i sona el despertador, ai mare les 04:30 del matí quin humor per posar-se a
esmorzar i fer tot el que toca.
Ja per norma som lents amb els preparatius però
aquestes hores ens superem, mirem el rellotge i queden un parell de minuts, gps
parats, pulsòmetre parat i lo millor l’Ada amb uns fantàstics perfils i brides
a les mans just en el moment que donen la sortida, de bojos!!
Total que amb l’estrés del moment es guarda al
camal del culotte els perfils i les brides, i no us ho perdeu que fins ben ve
el quilòmetre 70 allà van romandre !!
Quina tela! |
Apa al lio,
òbviament es de nit i no tant obvi la gent surt amb preses per el meu gust, Ada
inclosa, per favor que tenim 180km per davant!!!
Així que em toca
empaitar-la amb la gràcia que a la primera baixada se’m para el llum., torno a
encendra-la i torna a parar-se grrgr , així un parell de cops més, sort que al final
es va portar bé!
Arrenquem per
pista amb diferents puja-baixes però als pocs quilòmetres ja entrem a un
corriol ben divertit, llàstima que al fer-ho de nit costa prou controlar la
bici i mirar al gps per on vas lo que provoca alguna que altre rectificació,
que hi farem. Aquest tram el fem distrets amb els cracks de l’Osona Limits, en
Sergi i el Xevi, llàstima que només sortir del corriol i ja amb llum,
això si, en Xevi punxa.
Sortim a un tram
de pista més aviat de rodar però el temps ens obsequia amb un fantàstic vent
que ens emprenya d’allò més, creuem els dits que no sigui la constant del dia.
Anem devorant quilòmetres, sort que anem junts ja que no som molts i ràpid ens
quedem sols, amb la broma ja arribem a Cornudella de Montsant al km34 on tenim
avituallament, agarrem plàtan, un xic verd llàstima i cap amunt direcció a
l’Ermita del Codolar.
Aquesta zona es
molt maca i més amb les primeres llums del dia, arribats a l’Ermita agafem el
corriol que va carenejant la muntanya, amb timba a la banda però molt maco
En aquest tram
ens avancen un parell amb molta pressa, com si s’acabés la cursa en breus
metres, però curiosament passat el
corriol els passem a la primera pujada que trobem.... quina manera més rara que
te la gent de rodar!!
Seguim endavant,
anar sumant, majoritàriament el recorregut va pujant fins al km 60 però sense
grans estridències, en aquest tram si que fem una secció que s’ha de caminar,
10 minuts +- ben distret i una excusa
bona per descansar de bici que tampoc va malament, no li dic a l’Ada però ho
celebro especialment ja que tot i no portar excessius quilòmetres els meus
genolls fan el tonto.. suposo que desprès de la Volcat tinc algun múscul de més
enganxat.
A més, desprès de
caminar, tram de corriol de baixada per dibuixar un somriure i pujar ànims,
fantàstic. Amb els que també anem coincidint als avituallaments son el Pere Caba
i el Jordi Sentís, avui s’estrenen amb el tema nonstops i se’ls veu prou
valents!
Què més? Doncs
per sort al damunt de la bici no tenia tant la sensació de quilometrada com
vaig tenint ara intentant relatar-ho, a lo que anàvem, baixada llarga de pista i ja ens situem a
l’avituallament de km 78.
Aquí trobem al
Toni Perez assegut en una cadira amb la
cara masegada , s’ha clavat una bona morrada, trencant el casc i tot, però per
sort es queda en xapa, pintura i un bon ensurt.
Arrenquem pujada
llarga amb bon ritme però l’Ada veu que la roda de darrera ha perdut molta
pressió, s’intueix punxada, comentem si parem, si no, que fer, finalment parem a posar una bombona però com es costum
no ho fem bé i no serveix per res... hem de fer un curset! Emprenyats continuem
amb la pressió justa fins al proper avituallament, per sort la roda es porta bé i aguanta.
Al km 90 aprofitem
l’avituallament per inflar roda i omplir bidons, el vailet de l’avituallament el posa a ratlla
l’Ada fent-li preparar els bidons jeje! En quant a la roda sorprenentment es
deixa inflar bé i sembla que no caldrà càmera així que no desmuntem.
Anar restant
avituallaments, tot un luxe per cert això de tindre un cada 14km +- , ja hem
superat la barrera dels 100km i tot i faltar-ne 80 per mi ja es una bona
motivació, per cert tot ho estic explicant molt fàcil però la veritat es que a
les pujades anava ben collat seguint el ritme de l’Ada i ella no deia res però
estava ‘On-Fire’, si hagués volgut m’hagués deixa’t clavat amb facilitat.
Km 115 dinar, ja
somiava amb ell, ens ha costat unes poques pujades arribar-hi! Tot i així com
sempre l’Ada hem recorda que no m’atipi que desprès no ho paeixo i em poso mig plat de macarrons que comparteixo
amb l’Ada, no es plan d’afartar-se ! Ben bons per cert!
Sortim i per
estona penso: toca un gel (no el primer eh!!)
i dit i fet hem prenc un powerbar d’aquells de gust indesxifrable, no se
què tropical, que junt amb els macarrons
fan una combinació d’allò més simpàtica, estic una estoneta amb la boca ben
tancada no fos que s’escapi quelcom... però per sort al final tot es posa a
lloc.
I els meus
genolls què? doncs es queixen, a estones un, estones l’altre, es van alternant, complicant-me la ruta i tot
sigui dit alterant-me l’humor en alguns trams, llàstima perquè les cames van
fent.
Al 130 aprofito
l’avituallament per prendre un dels famosos ibuprofens salvavides que sempre
porta l’Ada, al dinar ja ha repartit un al Sentís, hem resistia però ho necessitava, abans
d’encarar els últims 14km de pujada, aquí coincidim amb la familia de l’Emili
animant incondicionalment com sempre, encantadors!
La primera pujada
amb rampes molt fortes però la fem prou be tot fent camí cap a la Mussarra, tot
i la quilometrada i que tira amunt es un dels trams que tinc més bon record ja
que amb el munt d’hores que portem i anem rient i gaudint, moment màgic, jutgeu
aquestes fotos:
Fantàstic, se’m
dibuixa un somriure recordant el moment, des de l’avituallament la pujada està
divida en tres trams així que entre tram i tram recuperàvem prou bé.
Al 154 arribem a l’avituallament
de la Mussarra per un corriolet de pujada i amb un paisatge molt xulo. Sortim, fem un corriolet i enllacem carretera que ens
porta molt ràpidament a l’últim avituallament on ja no parem, les ganes
d’arribar són enormes!!
Fem més carretera
i quant ens pensàvem que acabaríem per lo negre, trencall i entrem en un
corriol molt guapo i llarg, això si els primers trossos desprès de la carretera
costa centrar-se, però un cop concentrats tot diversió! Us he dit que era
llarg? Això si que es un final de traca i mocador!!
Enfilem els
últims metres abans de l’arribada amb molta força esperonats per els crits d’ànims
de tot l’equip que estava allà palplantats esperant-nos, quins cracks!! I el
figura del Miquel, nosaltres flipant, veiem que es posa a córrer en paral·lel
filtmant-nos, boníssim!!!
A diferencia
d’altres vegades en curses tant llargues arribem molt contents, amb sensació
d’haver gaudit un fantàstic dia, feliços vaja! I tot sigui dit satisfets amb el
temps que per nosaltres ja està prou bé!
Equipassu!!! |
Ah i tots els companys
de l’equip ho han fet d’allò més be, en Dani venint de la Volcat, treballar de
nit, dormir al cotxe... carregar-se el neumàtic, fa 2on darrerà d’un gran
Campà, la Vera i la Fátima podi a la curta i en Miquel... s’ho ha passat teta
fent els 100km, res millor que això no?
Felicitar també al incombustible Totgas que suma un altre Nonstop.
Campiones! |
L’idea inicial
era anar tornant abans no se’ns menges el cansament però veient que ja son les
21 decidim molt encertadament anar a sopar amb el Miquel, la Vera i la Fátima,
un bon final de festa! Desprès ja vem tornar xino-xano arribant de matinada a
casa desprès d’un dia ben llarg i sobretot: ben aprofitat!!
1 comentari:
Repetiremos y que suerte tengo, en poco tiempo. Rodearme de vosotros LO MEJOR
Publica un comentari a l'entrada