El Turó again!

Amb el cap posat a la Volta a la Cerdanya, aquest pont de la Diada, volíem fer alguna marató, a poder ser assolint els 3.000 de desnivell i preferiblement dijous 11 o divendres 12, per deixar descansar les cames abans de la volta. Com que no teníem cap proposta de marató per dijous vem acompanyar a la Noe i al Ribi a reconèixer el circuit de Corró d’Amunt, al final va ser com una marató, 85 kms a un ritme infernal per nosaltres. Quan ja no comptàvem que sortís res pel divendres perquè l’home del temps ens la té jurada i les prediccions eren de pluges generalitzades... al Foro Galletero el Pequeñín (Carles) i el Perejil (Carlos) s’aventuren a fer un Turó i sense pensar-nos-ho dues vegades ens hi apuntem i l’Ana també!
Així doncs, el divendres a les 6:30h ens trobem amb l’Ana a la Plaça Catalunya, encara és de nit, per la ciutat no hi ha problema però quan arribem a baix al riu no s'hi veu tres en un burro i anem fent a poc a poc i comentant l’estiu ja que feia dies que no ens veiem amb l’Ana, llàstima que el German treballava i no l’ha pogut acompanyar.
Puntuals arribem al pont de Santa Coloma ja de dia, on el Carles ens està esperant. Fa un aire frescot i es divisen zones ennuvolades i d’altres més clares, creuem els dits perquè el dia es comporti.
Emprenem la pujada cap a la Serra de Marina, l’Ana ens avisa que no les té totes perquè, segons ella, està desentrenada, es veu que aquest estiu no ha tocat massa la bici i nosaltres dos estem “acollonidos” és la primera vegada que ens enfrontem a una kilometrada similar havent-nos fotut un tute important el dia abans. A sobre arrossego molèsties a la part interior de la cama esquerra que a més es manifesten pujant, si és que no es poden trasplantar plantes i després no fer estiraments!!
Per les circumstàncies decideixo anar-me marcant metes curtes i concretes: primer la pujada al dipòsit, la Creu de Can Boquet, Sant Bartomeu, coll de Parpers, Can Bordoi, Santuari del Corredor, Sant Celoni i finalment el Turó... o no. Aquest últim queda supeditat al estat de forma de cadascú al arribar a Sant Celoni i al temps.. de moment el què és el Turó no es veu pas, una nuvolada ho impedeix.


Superat el dipòsit i abans d’arribar a Nou Pins ens trobem amb el Carlos, ell ve de Parets, es veu que normalment fa molta carretera i la Btt la té més aparcada però és clar, la idea de fer un Turó pot amb tothom així doncs que cap al Turó i falta gent!

Aquest cop no deixem passar l’oportunitat de gaudir dels corriols de la zona del “tobogan” que hi ha abans d’arribar al encreuament de la Creu de Can Boquet.
Poc a poc anem superant les metes, a prop de Sant Bartomeu ens cauen 4 gotes i per anar cap a Parpers els guiem pel tram de GR-5 que és més trialero, el Santi s’ho passa de conya intentant supera els obstacles mentre els altres hem de fer-ne un bon tros empenyent les bicis. A Can Bordoi, carreguem d’aigua i el Pequeñín posa remei a un problema que tenia el Carlos amb la cala esquerra, que s’havia quedat incrustada al pedal.
Continuem cap al Santuari del Corredor, la pujada se’m fa pesadeta, perquè és per pista avorrida, però què hi farem, s’ha de fer, sort que després ens espera la baixada gairebé fins a Sant Celoni.

Un cop a la “city” l’Ana, el Santi i jo anem directes “atracar” pastisseria de rigor abans de que tanquin, arribem pels pčls a les 13:30, carreguem de valent i tot i que el Carles ens avisa que els dolços no són el millor per encarar un ascensió, disfrutem dels croissants, donut i mini braç de gitano, ole!

Just en aquest moment és quan fa millor dia, els núvols han desaparegut i divisem les antenes del Turó, fins i tot el sol ens acompanya els primers trams de pujada, sense excuses doncs no ens queda més remei que tirar amunt.

Els que ja ens el coneixem, és a dir, tots menys el Carlos, tremolem de pensar en el primer kilòmetre que ens espera al començar el GR-5, tot i que hi poso moltes ganes la roda del darrera em rellisca i he de desmuntar un parell o tres de vegades, el Carles i el Santi aconsegueixen fer-lo senceret, bravo per ells!

Igualment ara em trobo amb més forces que al principi, per sort m’han desaparegut les molèsties de la cama i és tot un repte que em motiva intentar seguir el Santi i el Carles que imposen un ritme frenètic, al menys intento no perdre’ls de vista i així arribem al estany, aquest cop com que el dia es benèvol amb nosaltres i no fa massa calor, només m’hi remullo els peus.

Ens queda només l’últim tros per pista fins la carretera i els últims 6 durs kilòmetres per asfalt, només pensar-hi em fan un pal, però ara que ja som aquí ... quin remei! Li dic al Santi que els vull fer-los amb ell, si em quedo sola em rallaré de mala manera. I xino-xano anem descomptant kilòmetres 6, 5, 4 (aquest té unes rampes terribles)... el Carles va per davant i el segueix el Carlos que es veu que al final fins i tot li disputa un sprint, nosaltres a continuació amb l’Ana darrera però no la perdem mai de vista així que el grup arriba bastant seguit, sort perquè si algú hagués arribat avançat ens l’haguéssim trobat congelat, per variar al Turó la boira campa al seu aire i hi fot una rasca!

Aviat doncs decidim baixar, el Santi i jo estem tant satisfets que donem la feina per feta i ja ens està bé baixar per la carretera, literalment tremolant comencem la monòtona baixada, només trencada per una parada a omplir aigua en una font i un tros que planeja al passar per Mosqueroles.

A l’estació de tren de Sant Celoni ens separem del Carles que agafa un directe a Sants i la resta comentem la jugada i fem safareig, quina millor manera d’acabar la jornada.

Hem trobat a faltar a la Mariona, el Grey, el German i l’MA que sabem que tenien ganes de venir. Al final però el grupet que érem hem estat d’allò més compenetrats. A nosaltres des de Sabadell ens han sortit 136,2 kms i uns 3.300 de desnivell.