La Selènika, una clàssica!

És evident que la Selènika amb 20 anys d’història és tot un clàssic de les marxes de marató en Btt a Catalunya i com no la tenia pendent, així doncs el diumenge al matí, ben aviat per variar, el Santi i jo cap a Navarcles que hi falta gent, gent potser sí però ciclistes a partir de les 7:00h ja us puc dir jo que no, en total hi havia inscrits 1077 ciclistes, i ja us podeu imaginar: era de bojos. I entre tant ciclista suelto doncs un munt de coneguts, ens anem creuant amb l’Ebis, el Moixa, el Quiles, el Jose, el Ribi, el Wizard, l’Alkon, la Marisa, la Raquel & company.. a la cua de recollir el dorsal coneixem a la Lourdes de Gironella, com jo és la seva primera Selènika i és clar, compartim dubtes i nervis.

Tornem a la furgo, descarreguem bicis i cap a la sortida, pel camí ens trobem a la Mariona, tenim el temps just per saludar-nos i cap al follon!

La nostra "tàctica" (imagino com la de tots) és sortir apretant per avançar a quanta més gent millor i intentar així evitar embussos i a poder ser no parar en el primer avituallament. Per començar arribem a la línia de sortida i està a tope de gent, això va fer que el Santi l'any passat perdés molt de temps només en aconseguir arrencar i passar per sota l’arc així que decidim provar sort i intentar avançar posicions per un carreró lateral, dit i fet, aconseguim millorar la posició tot i que seguim tenint un munt de gent per davant.

Més tard de les 8:00 una tracta dona la sortida i com podem comencem a pedalar, aviat comença l’slalom de participants, anem avançant a “tuti plen”, jo vaig davant i de tant en tant m’asseguro que el Santi em segueixi, no sigui que ens perdem de bon principi. Per sorpresa ens avança l’Ebis que es veu que ha sortit de força endarrere. Per sortir de Navarcles ho fem per asfalt primer de pujada i després agafem una pista de baixada, no parem de passar gent, a la que torna anar el tema cap amunt, ja hi ha peus a terra i un petit embús que passem sense massa dificultat, seguim a tope (pel nostre nivell) baixa, puja, puja, baixa, llera de riu empedrada i just passat una masia, quan anàvem per pista ample ens avança el Ribi amb un company, s’havien perdut baixant! Si és que no es pot anar tan ràpid!

Les primeres pujades fortes comencen abans d'arribar al poble de Rocafort, allà hi ha animadors, que m'informen que passo en primera posició entre les noies, uf quins nervis, preferia no saber-ho, em motiva més anar tirant amb la il.lusió de poder atrapar alguna fèmina que no haver d'anar apretant perquè em persegueixen, jejeje! Sortim de Rocafort amb un corriol de baixada divertit però lo bo s'acaba aviat i apareixen unes rampes d'asfalt que ens fan suar la cansalada. Una mica més endavant passat un dipòsit i una masia enorme ens passa la Rosa Tena, uf que bé, digueu-me rara però jo em trec la pressió del damunt i vaig més a gust.

Més amunt i avall... la veritat és que la "tàctica" ha funcionat perquè d'embussos res de res, llàstima que quan acabàvem la baixada sento el Santi que em crida:

- Ada, he punxat!

Merda, deixo la bici i surto corrent uns metres més enrera on és el Santi, em diu que li doni els desmuntables i la manxa i que vagi tirant

-Segur?
-Sí, sí tira...

Així doncs que torno cap a la bici, amb un risc elevat de ser atropellada pels bólidos que baixen i arrenco. Tenia al cap fer la ruta sencera amb el Santi, com de costum, i surto rallada, pensant que entre els dos amb un moment haguéssim reparat la punxada... bueno ja m'atraparà penso, així que tiro però sense apretar com fins ara. El camí passa a ser un corriol de pujada i a la que decideixo posar plat petit per superar uns pedrots que hi ha al mig: molinillo, uf quina ràbia que em fa i més quan aixeco el cap i veig que just davant tinc un paio fent fotos. Després d'alguns entrebancs més, del tipus branca punyetera enganxada al canvi, arribem a la pista de baixada cap a Navarcles. Quan passem pel costat del Monestir de Sant Benet em passa la Lourdes, li pregunto si ha vist si el Santi havia acabat de reparar però no s'hi ha fixat...

Arribo al avituallament de Navarcles, els 30 kilometres m'han passat volant. Com que els plans han canviat per la punxada del Santi sí que paro, la Rosa també hi és i la Lourdes ja marxa. Jo em menjo un tros de plàtan que em dona un nen mooooooolt simpàtic mentre li diu a la seva mare:

-Mare també hi ha senyores que fan la cursa!
Senyora? On la veu la senyora???
No veig venir al Santi i pregunto a un de la organització com és el terreny que ve a continuació, em diu que hi ha molt sender, bàsicament pla o de pujada, com que és el terreny ideal pel Santi decideixo anar tirant i ja m'atraparà.
Unes corves després passo pel costat d'un paio que em diu:

-Tres cincuenta y dos

-Tres cincuenta y dos qué? Li dic jo
-Tu posición....
-Ahhhhhhhhhhh!! Estàs comptant a tothom que passa? Ostres no t'avorriràs!!
I és que hi ha gent per tot!

Aviat a mà dreta agafem el corriol, la veritat és que és la mar de divertit i 100% ciclable, per aquí és molt distret rodar. M'encanta. En un tros més pistero em passa una noia del Bicis Fa-Sol de Manresa, quan la torno a atrapar en una baixada li demano com es diu, és la Rosa, xarrem una mica i cadascuna segueix al seu ritme, ens anem trobant durant gairebé tot la ruta, ella m'atrapa a les pujades i jo a la baixades.

En una pista de baixada que no té cap secret, em dona per mirar enrera si ve el Santi i rellisco estupidament fins anar a parar al terra. Dissimuladament em poso a pedalar de nou com si no hagués passat res, espero que no em veiés massa gent, jejeje!

Així que entre tant puja i baixa arribem al segon control, on em trobo amb el Wizard, la Rosa, la fem petar una mica i arriba el Santi, bien! Em diu que està tocat perquè li fa molt de mal el clatell i la motxilla li molesta moltíssim, li dic que em passi alguna cosa però no vol... homes... i m'anima a que vagi tirant que ja m'atraparà. Aquí em prenc un gel, pensant que ve pujada, no ho acostumo a fer però com que he apretat més del normal al sortir penso que em pot anar bé.

Surto i veig a la Rosa al capdamunt de la pujada i una altra noia pocs metres davant meu. Som-hi a pujar que fa fort, em passa el Wizard i vaig tirant amunt amb l'altra noia, és diu Núria i ve de Lleida, quan la pendent ens ho permet anem xerrant, així la pujada es fa més amena. Anar fent arribem a les rampes de Coll Marfà, em sento bé i les agafo amb ganes, la difícultat principal és que hi ha un gruix de pols/sorra important, molts han de posar peu a terra i és a l'última de les rampes que passo al Wizard. La meva pobre bici sembla un orgue de grills, em fa vergonya i tot del soroll que arriba a fer... és que la pols és matadora. Seguim de baixada i atrapo la Rosa, que quan torna a venir la pujada em passa, és un no parar.

Arribo al avituallament del kilòmetre 70, així que penso que ja he superat el tros més dur, segons el perfil toca un munt de baixada i tot i així encara hi ha un avituallament 13 kilometres més endavant. Mentre em bec un got de coca-cola arriba el Santi que m'anima a continuar ràpidament, així que em poso en marxa a tope pensant que és gairebé tot baixada però no, no és com m'esperava, el terreny no té cap difícultat, tot pista, primer sí de baixada i ja diviso la Rosa però després alguna pujadeta i falsos plans, vaig a tope, però tot i així la Rosa està més forta. Intento agafar una cadència als "falsos llanos" i quan veig que pugen una mica més em poso de peu per no perdre el ritme, cosa que no és habitual en mi, d'aquesta manera aconsegueixo no perdre-la de vista. Abans però de l'avituallament de Calders hi ha un tram més tècnic de pujada amb pedres soltes que vaig fent bé amb plat mitjà quan de cop i volta em quedo literalment clavada i no són les meves cames sinó la cadena, el canvi o el què sigui, l'engranatge em va fatal, a la Volta a la Cerdanya ja em va fer el burro un parell de cops i ara altra vegada, un dia d'aquests es trenca tot... paro, ho desencallo com puc i segueixo, arribo a Calders sola i ni rastre de la Rosa i el seu company, tot i que no ho tenia previst paro i demano amb presses:

- Oli, oli...

- Aigua, isotònica, un platàn?
- No gràcies, només oli!!

Ara sí, que ve tot de baixada, tot i que poso plat gran i segueixo practicant amb el tema de mantenir un ritme i posant-me de peu als petits "repexons" ja no veig més a la Rosa fins a l'arribada. Si és que ja li dic al Santi que no entrenem prou amb les bicis de carretera... juas, juas! Per sorpresa meva però a uns 15 kms de meta veig a la Lourdes caminant, la pobre m'explica que ha trencat la cadena, després de 3/4 parts dominant la cursa, un problema mecànic, la deixa fora de joc, l'animo i continuo. Penso que jo vaig pel mateix camí, un dia d'aquests el canvi em deixa tirada, em sembla que l'XT Shadow que es va posar el Santi a la Massi vella just abans de tenir la nova ja té nova propietària...

Per acabar-ho de rematar, tres rampetes de platillo abans d'arribar a una pujada que, un cop a dalt ens obsequia amb unes magnífiques vistes de Navarcles! No m'ho puc creure estic a punt d'arribar i em trobo bé, he fet 100kms apretant al principi i al final, estic molt i molt contenta!!! Per acabar-ho d'adobar la meva primera Selènika i he arribat 2a, no està malament, jejeje!

Felicito la Rosa del Fa-Sol i veig al Jose que m'explica que ha sortit volant i ho ha hagut de deixar, al cap de no res arriba el Santi, tot i la punxada i el mal de clatell està content, quina diferència amb l'any passat, dos hores i pico menys! Estem contents, sembla que l'entreno a la Volta de la Cerdanya ens ha anat bé, jejeje!

Dinem comentant la jugada amb el Ribi, el Moixa, l'Ebis i el Jaiek, un altre Barna Power que hem conegut avui. També arriba l'Oscar, molt content d'haver acabat la seva primera marató!

Llàstima que marxem sense haver vist arribar a la Mariona i la Raquel, sort que hem sabut que també han pogut acabar amb més o menys contratemps!

Classificacions