El diumenge al matí agafo la furgo i poso el pilot automàtic cap a Viladecans on es celebra la 1ª Marxa Btt Specialized-Valbuena, una marxa només per noies (+ algun infiltrat) per promocionar la btt entre el sector femení. En total vàrem ser unes 128.
Em poso a descarregar la bici i immediatament arriba la Noe molt ben acompanyada amb la Sílvia i l’Annabel, a ella no tenia el gust de conèixer-la personalment però vaig poder confirmar que, tal i com m’imaginava, desborda simpatia!
Anem a inscriure’ns i veig el Sergio que em presenta per fi a la Laura, amb qui encara no havíem coincidit, ja era hora! Al tren s’han trobat amb la Gemma que també venia a pedalar.
La inscripció està molt bé, ens obsequien amb uns guants Specialized i una càmara, només per això ja valen la pena els 10 euros de la inscripció (totes les pedalades haurien de ser així!!).
Per sorpresa meva em trobo també el Juan i la Isabel, la parella amb qui vem compartir el viatge durant la Volta Eivissa, m’alegra veure’ls de nou. El Juan em pregunta pel Santi així tindria algú amb qui fer-la petar mentre nosaltres pedalem, però avui ha decidit quedar-se a casa descansant, tot i que ja li he dit que si s’afeitava la perilla podria haver colat i tot… em sembla que la idea no l'ha convençut!
Per mi però les sorpreses no s’acaben aquí, prenem la sortida i poc després sento una veu riallera que em saluda,
-Hola, vem coincidir a la Volta Eivissa! Què tal?
És veritat, me la miro i és la noia de la KTM impecable que viatjava amb nosaltres cap a Eivissa. Es diu Aurora, estem una bona estona xerrant fins que ella decideix anar tirant.
L'Aurora i la seva KTM
Aprofito la ruta per anar coneixent a la Laura, fent-la petar amb la Sílvia, la Isabel, de tant en tant paro a fer alguna fotillo i de cop arribem al primer avituallament. Decideixo esperar a que vinguin la Noe i l’Annabel per fer'ls-hi també unes fotos, però quan ja porto una estona i veig que no arriben arrenco cap al circuit llarg que ja fa una estona que no hi va ningú.
La Sílvia, la Laura i l'infiltrat
Pel camí em trobo una noia amb problemes de mecànica (per sort no era gran cosa, una cadena encallada fora de lloc), li dono un cop de mà i continuem la ruta. Després de l’avituallament hi ha algunes pujades tècniques, que afegeixen emoció al circuit i ens fan suar, olé per l’organització! A part de pujades també han posat animadors en algunes curves, això també s’ha d’agraïr jejejeje!
En un tram de baixada em trobo la Raquel, una noia amb la que havíem coincidit l’any passat en varies pedalades però amb qui no havia parlat mai. Estem una estona xerrant, ella aquest any també s’ha tirat a les maratons i ha fet la Pedals de Foc, la Bi6000... vaja que tampoc ha parat, quedem de veure’ns a la Selènika, a veure si encara em queden forces després de la Volta a la Cerdanya...
Segueixo distreta i em retrobo amb la Sílvia, uf una altra pujada costeruda que se les te per arribar a dalt i quan menys m’ho espero arriba la Noe com una bala, ens saluda i es posa a tirar, no em queda més remei que intentar-la seguir, jejeje, s’ha acabat això d’anar de tranquis! Així que els últims 8 kilometres els intento fer a roda de la Noe, sort que la major part són de baixada perquè la meva cama esquerra està de ressaca del Turó i al més mínim “repaxonet” se’m queda pata-palo total.
Sense adonarnos-en arribem al final i amb menys kilometres dels esperats, no arriba a 24 en lloc dels 29. Ens estan esperat l’speaker que ens obsequia amb unes flors i l’Annabel, que al final s’ha decantat per la curta i ha enviat a la Noe a la meva cacera.
A l'arribada amb l'speaker i la Montse
En resum una matinal genial, he conegut a noves bikers estupendes i he coincidit amb gent que feia temps que no veia, vaja que he gastat més saliva que una altra cosa, ens hem fet un munt de fotos i ens hem divertit fent els què ens agrada, anar en bici!
3 comentaris:
Bueeeno, se puede decir que las dos hicimos mas o menos dos etapas. Una de tranqui y otra a mueellllllllllte. Jajajaja
Yo cuando me quedé sola, me contentaba con enlazar con alguien conocido para acabar, pero el chip ya estaba cambiado completamente y era dificil levantar el pie. De todas formas, ha sido divertido subir un poco las revoluciones, ademas, no vi que tuvieras dificultades en hacerme compania. Menos mal que todavia no estabas recuperada del "turónitis" jajajaa
Ada, ha sigut mes que un plaer coneixe't, em sembla que porto tota la setmana parlant de vosaltres, la furgo, les bikes....per cert la furgo em te el cor robat!!!!
Sou una delicia, feia temps que no em trobava bona gent pel mon....
Una forta abraçada
I vinga amb la parauleta!!!!!!
Noe, claro porque era todo pista fácil pa bajo, sino ya hubieses notado la turonitis!
Annabel, que em faràs posar vermella! Igualment!!! Així que et va agradar la Petita (la furgo)a vosaltres ja us aniria bé perquè amb la colla que sou!! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada