dilluns, 7 de setembre del 2009

VACANCES A SUÏSSA, PART 3 DE SARNEN A INTERLAKEN

11 d’agost Sachseln – Gorges de l’Aares – Interlaken

Llàstima que el dia es lleva amb restes dels núvols d’ahir perquè sinó un banyet al llac per començar el dia no hagués estat malament.
La carretera s’enfila fins a Brünigpass, la furgo es porta bé i es fa el coll com una campiona, tot i que anem cap a Interlaken baixem en direcció contrària cap a Meiringen per anar a visitar les Gorges del riu Aares: espectaculars i bé de preu, això sí acabes xop de passejar arran de les roques que ploren i ploren sense consol.




Després de la visita anem a buscar càmping a Interlaken i ens decantem pel Lazy Rancho, coi és força car però té de tot, wifi, lavabos grans, parcel·les amples i un munt d’informació que et donen només arribar. Un cop instal·lats agafem el bus cap al centre, és una població molt turística, no té massa interès per nosaltres, ens passem mitja tarda buscant una Bakeri (un forn de pa) per berenar i veient com els paracaigudistes (una de les atraccions amb més èxit de la zona) aterren en un prat verd que hi ha davant dels hotels més luxosos i que separa Interlaken West de Interlaken Ost.

Mentre estem buscant el COOP de rigor per comprar alguna cosa per sopar, comencem a sentir sirenes per tot arreu, ambulàncies, bombers, apareixen helicòpters de rescat i tothom es mira els rius que travessen la ciutat, sembla que hi hagi caigut algú… tot l’enrenou trenca moltíssim amb el què ens tenen acostumats els suissos, sempre tan tranquils, sense soroll de clàxons, tan ordenats amb tot… Tornem al càmping i ens preparem un bon plat de pasta per sopar i és que demà ens toca ruta betetera i hem de carregar piles.

12 d’agost, ruta a Mürren en btt

Uaaaau quins paisatges més guapos, en resum és el què pensem mentre avancem cap al nostre objectiu: Mürren, un poble d’esquí que hi ha sobre uns cinglera a 1650 metres d’alçada. Només els veïns poden accedir amb cotxes a aquest poble, els turistes hi han d’arribar en telefèric, funicular aeri, a peu o, com nosaltres, en bici.

Arribem a Lauterbrunnen remuntant suaument el curs del riu Weisse Lütschine, només passar el poble, apareix a la nostra dreta una cascada enorme que brolla de la paret de roca, és impressionant.
Si s'amplia la foto es veu lo gran que és la cascada en comparació a la gent

Passat el poble de Stechelberg ens comencem a enfilar amb ganes primer per una pista i després per uns corriols de plat petit d’aupa, això sí les vistes s’ho valen. Fem una parada per esmorzar contemplant tota la vall i rodejats de muntanyes nevades.
A dalt de la cinglera es veuen les cases de Mürren

Noe, aquí tens la motxilla:
La vall amb Stechelberg als nostres peus

El Santi gastant el plat petit

Com pujar a Mürren sense suar la gota gorda:

Com pujar a Mürren a la nostra manera


La pujada no ens dona descans, arribem primer a Gimmelwad i finalment Mürren, on gaudim d’unes vistes magnífiques de l’Eiger, la muntanya que dóna nom a la primera de les curses on estem apuntats. Després de creuar el poble ens queda el gust d’agafar la baixada i no abandonar-la fins tornar arribar a baix al riu i tornar desfent camí fins a Interlaken.
A mitja baixada, un cop passat el poble de Isenfluh la ruta està marcada per la petita carretera que comunica el poble amb la vall, comencem a baixar i sense adonar-nos-en entrem a un túnel força fosc de 1’5 kms, mira que anant de baixada i se’ns fa etern, no es veu mai la sortida ja que és d’allò més cargolat, vas tota l’estona girant, com si fos una escala de cargol sense llum però per sort sense graons. No m’agradaria pas haver-lo de fer de pujada. Encantats amb la ruta arribem al càmping on aprofitem per dinar, dutxar-nos, fer una rentadora, xafardejar per Internet, vaja una tarda de relax amb un petit passeig per Unterseen un tranquil poble suís com molts.
Capvespre a Unterseen
Aquesta època de l'any els jardins estan plens de flors

1 comentari:

Eduardo ha dit...

Hey Ada!!... vosotros sí que hacéis viajes y fotos chulas...jejeje, a ver si volvemos a coincidir pronto en alguna ruta que siempre es un placer pedalear con vosotros.

Un abrazo pareja!!

Edu.