TRANSPYR. Etapa 4, l'ecuador de l'aventura i amb sorpresa!

4a ETAPA: EL PONT DE SUERT - AINSA Dimarts 10 d’agost 100 kms i 2.668m.

Ens llevem amb les cames ben carregades però animats ja que en el briefing de la nit anterior les noticies són positives, menys quilòmetres i menys desnivell previstos, a veure si amb una mica de sort arribem a destí abans de les 8 del vespre i podem descansar una mica!!

Com que a la Pensió Carrera ens guarden les bicis al menjador de casa seva el Josep s’ha de llevar ben d’hora per obrir-nos i poder marxar. Com ja comença a ser habitual a part de posar una mica d’oli a les bicis, hem d’inflar la roda del darrera del Santi, però de moment aguanta.

El Ru no ha començat el dia gaire animat, tres dies fent jornades de 12 hores sobre la bici passen factura de moltes maneres i a ell ni els super Assos han aconseguit mantenir-lo allunyat de les doloroses molèsties a les parts més intimes... i toca seguir pedalant...

Emprenem la marxa i de seguida deixem territori català per entrar a Osca per una pista de pujada, primer en prou bon estat però que aviat comença a ser més pedregosa del què haguéssim volgut, que estrany! Passats pocs quilòmetres hem de parar a reenfliar la roda del darrera de la Massi, això encara no ens havia passat, amb la inflada de primera hora normalment ja en tenia prou, no fa massa bona pinta i perd aire per la vàlvula, a veure què aguanta!

Desrpés d'una petita errada agafem la pista correcta que ens obre les portes a Osca

I aviat prats verds i muntanyes altíssimes ens envolten

Per variar no ens creuem amb ningú, ni caminants, ni bicis, ni gent a cavall, sembla que només nosaltres estiguem de vacances, quina tranquil•litat, quina pau. Ni tan sols arribant a Bonansa, el primer poble del dia, veiem a ningú, nosaltres que ens pensàvem que els Cartwright ens vindrien a rebre però res, devien tenir massa feina al ranxo La Ponderosa ;)

Acabem de coronar el Port de Bonansa i quan tot just començàvem a entrar en calor ens toca la baixada per carretera on torna a fer força fresca, cap al quilòmetre 17 deixem aquesta carretera per agafar-ne una que no fa pas massa devia ser una pista i que ens ha de portar fins a la cota més alta de la jornada a poc més de 1600 metres. Per variar no ens creuem ni amb un cotxe, quan ja veiem el poble de Espés a la nostra dreta, agafem una pista a l’esquerra on s’accentua la pujada i on comencem a veure els primers “cotos privados de setas”, des de la baixada de la Molina a Alp que m’he fet un fart d’anar veient bolets a banda i banda de les pistes i carreteres o al vell mig dels corriols, això només ha fet que començar.

Ens anem acostat lentament als 1600 fent alguna paradeta, més que per les cames que un cop entren en calor van fent, per separar una estoneta el cul del seient, jejeje Un cop arribem al coll, al km 25 parem a esmorzar i emprenem la llarga baixada que pel perfil ha de durar fins el km 52 exceptuant alguna petita pujada, segons el briefing del Santi al km 32 però em de trobar un poble, Fiscal, on poder omplir aigua però passen i passen els kms i res de res, només veiem un poble per on no arribem a passar cap al km 35 però no ens desviem per entrar-hi.

On hi hagi un platan que s'aprtin les barretes, jejeje

I comença la baixada

Fantàstic rodar sols i amb bon temps

Espectacular la vall amb i les muntanyes nevadetes al fons

Seguim baixant, per fi ens creuem amb algú, tres excursionistes que ens animen per pujar una petita rampeta, poc després sona el mòbil del Santi, que estrany penso... contesta, parla en castellà, pel què sento que va dient sembla que parli d’alguna reserva o algo així, penso que està parlant amb algú dels allotjaments que tenim reservats pels pròxims dies però m’estranya perquè els últims els vaig reservar jo i vaig deixar el meu mòbil... quan penja li demano amb qui ha parlat i res de res, que ja m’ho dirà... misteri, misteri... així que em deixa tota intrigada i jo no paro de donar-li voltes, potser ha reservat algun lloc per dinar en el següent poble, o algun lloc xulo per sopar a Ainsa... no sé, però la qüestió és que em deixa ven distreta i per més que insisteixo no m’ho vol dir...

Més pedres en alguns trams i jo anar rumiant qui ha trucat al Santi?

Finalment arribem a una carretera, és el km.42 hi ha un poble que no és Fiscal, amb un super, comprem aquàrius, ametlles i fem una mica de pica-pica complementat amb algunes barretes i galetes que tenim, pensant que ja dinarem a Larrede o Senegué que els tenim marcats als kms 68 i 74 respectivament.

La ruta segueix per la carretera, aquesta ja més transitada, massa pel meu gust, a més és un congost molt profund, nosaltres hem d’anar arrambats a la dreta just on s’obre un precipici d’alçada considerable cap al riu Ésera, quin vertigen!

El riu Ésera i la carretera a la dreta... molt maco però que s'acabi!

Per fi cap al km 52 arribem a una petita presa, la creuem i agafem ja una carretera de les nostres, és a dir una de les tranquil•les i comencem la pujada llarga del dia que s’acaba, amb alguns descansos entremig cap al km 74, on tenim previst parar a dinar.

Anem fent el Santi i jo davant, el Ru i els seus Mojinos Escozios una mica més enrere, passem per un poble ben petit que no sembla tenir massa vida i que no teníem previst en el briefing, és Senz, per on passem no veiem ni bar ni restaurant així que continuem amunt. La gana però va fent acta de presència i ja més amunt trobem un altre poble que no esperàvem, Viu, decidim buscar un lloc per dinar i no esperar a arribar a Larrede, aprofito una font per posar-hi el cap a sota, fa molta calor. No tenim sort, el Santi troba un parell de nens i els hi pregunta si hi ha algun lloc per dinar però es veu que no, ells ens poden obrir un bar on tenen algo per beure però res de menjar que és el què ens feia falta, els hi donem les gràcies i els hi diem que ja dinarem en el pròxim poble, ells ens miren estranyats i ens diuen,

- Vale, pero la pista está muy rota...

En una ombra mengem alguna barreta i tirem, hem de fer uns 500 metres de desnivell per una pista que en el perfil posa “pujada complicada de pedres” i que els dos nens del poble ens han dit que està “muy rota” quina por! I no era per menys, el principi és pedregosa però es va fent però de cop apareixen unes rampes, plenes de pedres i reguerots, on o tries ve la traçada o.... tens peu assegurat, el Santi davant se les cruspeix totes, el Ru darrera seu també i jo en un parell de llocs no puc conduir bé la bici i he de posar peu, quina ràbia, tot i així intento no pujar caminant i tornar a enfilar-me sobre la bici.

Comença la pujada "rota" de moment anem fent...

Una de les rampes finals, les del mig les més xungues però necessitava les dues mans per aguantar el manillar

El Ru està poc motivat i poc xerrador, intentem animar-lo però no tenim massa cosa a fer, finalment però arribem a un coll magnífic, l’esforç ha valgut la pena, les vistes són espectaculars i hi ha un abeurador d’on raja una aigua fresca i neta on ens mullem de cap a peus i on al Ru li canvia la cara per complert al poder fer una bona remullada a la zona afectada... una imatge val més que mil paraules:

El Ru arribant a Cullivert, abans del bany regenerador

Mentrestant nosaltres ens fem un reportatge fotogràfic, que el lloc s'ho val

Satisfets de ser aquí

La Collada cap a la dreta però no posa quan falta.. El prat està ple d'unes flors liles guapíssimes

Gràcies al Coll de Cullivert tots estem més animats i la vista molt gratificant, muntanyes i més muntanyes entre prats verd ens envolten, només ens falta dinar, en principi no ha de faltar molt per arribar als dos pobles que teníem previstos, però la veritat sigui dita no fa pinta de que per aquelles contrades hi hagi d’haver cap poble a prop... deixem Cullivert per un corriol molt guapo de baixada que, tot i que ens hi resistíem es converteix en pista i a sobre torna a pujar, hem d’arribar a la Collada i haurem acabat amb la pujada més dura del dia.

Corriol ideal de baixada

Passem abans pel refugi de l’Ostacho i finalment hi arribem, està a 1548 m i entre vaques i al veure que allà no hi ha poble que valgui decidim finalment dinar barretes! Mmmmmm!

Omplint el bidó a la font del refugi, com que els pobles no arriben...

I el Santi i el seu secret analitzant on som, quina hora i quan arribarem a Ainsa..

A l'esquerra de la muntanya rocosa la Collada, ja venim!

A la collada les vaques pasturen i nosaltres "dinem"

El Santi fa estona que no para de mirar-se el rellotge i finalment ens diu que fem nosaltres tranquil•lament que ell se’n va ràpidament cap a Ainsa que sinó arribarem tard a la sorpresa... quina sorpresa? Es veu que ha reservat hora pels tres per anar a un massatgista!!! Que bo! Santi, estàs en tot, genial! Tenim hora a les 19, a les 20 i a les 21 però és clar el que hi vagi a les 19 primer ha de passar al hotel per dutxar-se i encara ens falten gairebé 30 kms per arribar tot i que majoritàriament són de baixada.

El Ru i jo més contents que unes pasques no el deixem pas marxar sol, així que posem la directa cap a Ainsa, baixo tan ràpid com puc tot i que per més que ho intento sempre em quedo enrere, és increïble com et pot arribar a cansar la baixada, peus, mans, canells, i les cames que se’t van adolorint de baixar en tensió.

Superem un parell de repatxonets i entrem en una zona que posa “Zona de saltos de btt”, és un tram de petites muntanyetes molt rodones i divertides, és molt curt però divertit i ens deixem portar per les seves ondulacions, en un botet però se’m gira la bossa del manillar i acaba per cedir, sort que la porto lligada amb un “cordill de seguretat” al manillar i així no he de tornar a enrere a buscar-la.

Muntanyetes sinuoses per passar l'estona

Finalment arribem a Ainsa a les 17:30h, aconseguit! Abans d’anar al hotel però parem en una terrassa d’una pastisseria on mengem un bon tros d’empanada gallega i pastís de xocolata amb nous, un bon dinar-berenar i és fins llavors, mirant els perfils i avançant-nos al briefing per l’etapa de demà que ens adonem que durant tot el dia havíem estat esperant trobar-nos els pobles de la següent etapa, la que va de Ainsa a Jaca, coses de la tecnologia moderna! Esperem demà sí passar per Fiscal, Larrede i Senegué.

I com que és el dia de les sorpreses doncs una més: ahir vaig parlar amb l’Iñaki que sabia que estaria aquests dies per la zona per avisar-lo que faríem l’etapa de Pont de Suert a Ainsa, ell també estava apuntat a la Bike-Transpirineus i s’havia quedat sense planing vacacional, així que va decidir anar amb uns amics a passar uns dies per la zona de Benasque i just quan estàvem a punt de marxar cap al hotel em truca per dir-me que són a Ainsa visitant el cas antic, li dic on sóc i amb un tres i no res el tenim a ell i els seus tres col•legues del foromtb fent petar la xerrada amb nosaltres. El Santi però ha d’anar cap al hotel per no fer tard al massatgista, quina llàstima i amb la roda totalment punxada, al arribar Ainsa finalment ha dit prou.

Una trobada estupenda ;)

Com s’agraeix arribar aviat al final de l’etapa, a part de veure’ns amb l’Iñaki & company, aprofitem per posar una rentadora al hotel gràcies a l’amabilitat del Fernando, gaudim d’un magnífic massatge que ens va fer l’Enric a cadascun, comprem quatre coses de menjar per l’endemà, sopem un fantàstic menú i el Santi i jo encara aprofitem per visitar el casc antic d’Ainsa ben sopat, molt maco! A més som al ecuador de la Transpyr, una mica més de mitja Transpyr superada!

Magnífica posta de sol des del pont del Cinca a Ainsa

Sembla que el poble estigui cremant

El Fernando ens deixa a la nostra disposició la sala de màquines de l'Apolo XI

Els menús a partir d'Ainsa són de luxe, n'hi ha també per sopar i amb un munt de plats per triar! Carnaca després d'un relaxant massatge!

Ainsa i la seva plaça porxada, que amunt que està!

L'església romànica, haurem de tornar un dia per visitar amb temps el casc antic i el castell

El perfil que ens ha portat a mitja Transpyr, demà més!