dimecres, 1 de setembre de 2010

Retorn a la normalitat

Desprès de la Transpyr va tocar superar una dura setmana plena d’activitats estressants...

Quin aigua!!!







Azure Window

Alleugerits per superar aquets dies tocava recuperar la normalitat i tornar a agafar les bicis desprès de gairebé dues setmanes sense fer-ho,l està clar que el tema no seria fàcil

Divendres 27: Amb plena onada de calor ens retrobem amb les nostres muntanyes, decidim sortir per la nostra zona però fent un recorregut poc rodat per nosaltres per motivar-nos, primer cap al bosc de Can Deu on fem un corriols que vem descobrir fa poc, d’allà cap a Castellar Vell, on els mosquits ens comencem a devorar i la bici de l’Ada acusa desajustos encara de la Transpyr, continuem cap a Sant Feliu i d’allà a l’Ermita de les Arenes on hi ha un corriols de pujada que ràpid ens fan veure que encara estem de vacances, les cames funcionen sota mínims i estem especialment patosos... paciència!! Pujada per la Font del Plàtan per corroborar que les cames treuen fum, quatre corriols per la zona de Tres Pins i com no, fem un tram extra per anar a buscar el sensacional corriol de Can Cadafalch, aquí ja ens divertim i ens deixem anar una mica més! Ja a Castellar parada per fer un beure que la temperatura ja s’enfila per damunt dels 37º, impressionant l’aire calent que de tant en tant es gira!!! I cap a casa, finalment 50 km i 1000 mts + que ens han fet patir més de lo esperat.

Dissabte 28: Tot i comprovar el dia anterior que no estàvem per grans històries, ens arriba una proposta molt suggerent de ruta per el Montseny d’en Jordi (SenseLimits) del foro Maratonians, zona maquíssima i previsiblement més fresca!!

Així tot i que son moltíssim quilòmetres i encara més desnivell ens animem amb la certesa que la zona és més o menys coneguda i que podrem fer retirada abans no s’allargui massa...


Francesc i Jordi

D’aquesta manera a les 07:00, bé una mica més tard, arribàvem a Les Franqueses on ens trobàvem amb el Sentmenat Team (Jordi (SenseLimits), Jordi (Bender) ) , l’Uri i el Francesc que com que és la seva zona venia a acompanyar-nos un tros.

La ruta va per feina, en un moment ja ens estem barallant amb la pujada de VallForners i encara més ràpid veiem que avui tocarà patir, el Sentmenat Team i l’Uri començan a pujar amb molta més alegria que no pas nosaltres, el Francesc comença suau però també se’ns escapa i nosaltres anem fent. Uff les sensacions no son gens bones, cada intent de pujar el ritme es tradueix en mal de cames, sembla que la ressaca vacacional serà bastant cruel... amb tot veiem com el Francesc tot i la seva plorera fot una bona apretada i tensa el ritme dels de davant, quin paio!

Vallfornes

Arribem a VallFornes paradeta per agafar aire i per acomiadar al Francesc que ja se’n torna, ara entenc el seu ritme final!!! Continuem cap amunt amb la mateixa tònica, ells davant i nosaltres darrera regulant les forces per no morir en l’intent , tot i que hi han un parell de rampes amb la pedra solta que la feina és no baixar, amb tot arribem al Pla de la Calma on som recompensats per el nostre esforç amb unes magnífiques vistes, quina meravella de muntanyes! Per si no era prou complicada la pujada l’Ada te problemes amb el desviador de plat i les rampes fortes les fan en mitja i els trams bons en petit!!!! La culpa unes pedres estratègicament situades...

Sentmenat Team

l'Uri

Prosseguim cap a CollFormic on al passar veiem aparcada una Scale d’allò més curiosa, quina vida més dura que li ha tocat viure... jutgeu vosaltres mateixos:


Scale amb emisora, ordinador i jo que se mes!!


Apa ara aixeca la bici...
Ara tot seguint trams del Gr5 ens anem situant cap al poble del Montseny tot passant per algun tram bastant brut de bardisses, sembla que aquest any no hi ha sortida que no acabem marcats!


Anem fent uns puja baixes bastant castigadors, per sort meva en un d’ells punxa l’Uri, l’excusa perfecte per un descans i menjar algo! Tinc clar que la ruta no la farem sencera però espero no patir massa fins l’escapatòria.... tot i que no tinc el millor dia la ruta és estupenda, molta ombra, temperatura agradable i uns camins i paisatges encisadors, entre ells un bosc d’uns pins molt grans al costat d’uns arbres encara més grans, potser sequoies? Impressionant, i que dir d’una font que passem amb quatre sortidors rajant aigua abundant i ben fresca, tot un luxe!!!!!!!!!!!!!!!!


Arbres espectaculars

Tremendu!

Aixó es una font!!!

Finalment desprès de travessar unes fagedes i uns llocs idíl•lics arribem a Passavets on comença la pujada definitiva al Turo i mare meva lo que ens esperava, la pujada no arriba als tres quilometres però en ells es puja vora 400 metres!!!!!!! Així que ja us podeu imaginar, arrencar i posar plat petit !! Lo divertit del tema es que desprès de patir tota la ruta, en aquest punt, el ja clàssic quilòmetre 70 i com ja havia predit el Jordi a l’inici de la ruta, l’Ada deixa anar la seva ja clàssica frase:

- Doncs ara em vaig trobant millor....

No te remei!! Jo la veritat un cop enfrontem les rampes mes que pronunciades també tinc l’alegria de comprovar que les cames responen millor, quines coses!!!!


Pujada al Turo

La pujada és explosiva, els trams nets de pedra es pugen bé, amb tot posat però be, però hi ha uns trams minats de pedres que son una autentica batalla per aconseguir no posar el peu, tot i que em toca posar-lo diverses vegades vaig progressant molt millor del imaginat quant m’arrastrava per les pistes bones, darrera l’Ada també va superant obstacles i l’Uri que havia arribat bastant ‘tocadet’ a Passavets també va venint, sembla que la duresa de la pujada ens ha donat un extra de motivació a tots plegats!

Ja es veu l'antena!

Tram endimoniat de pedres

El team Sentmenat va obrint uns metres endavant, anem superant obstacles i amb alegria ens apareix la visió de l’antena del Turó, vinga que això ja ho tenim!! Ultima rampa amb exageració de pedres, m’hi barallo amb tota l’anima i ja uns últims metres, arribant on eren els Jordi’s esperant, els veig parlant amb un home de verd... i recordo que no està gaire ben vist pujar per aquest camí... així que a falta de poquets metres baixo de la bici per si de cas.... i molt errat no anava ja que l’home els estava informant que per allà no es podia anar i que ell no però un forestal els podia multar!! Es curiós, per un camí on lo que crien son les pedres i que t’haurien de donar una ovació per provar de pujar està prohibit i la pista de Collformic al Pla de la Calma hi han dies que sembla una carretera, en fi ja sabem que els cotxes que fan ara son molt respectuosos amb el medi ambient!

Un cop tots a dalt, cares de satisfacció per la feina feta, no obstant els números son prou generosos: 3000 mt + en 74 km , deu n’hi do!!! I lo graciós del tema es que en el quilòmetre 40 tots dos teníem la moral i les forces per el terra i si ho haguéssim deixat estar, ara estaríem ratllats per la forma, en canvi arribem a dalt amb més espenta i contents de fer el cim, fantàstic!!!!!


On carai miro?

Al fons l'antena, suposo...

A dalt lo típic del Turó, és igual que sigui agost, boira a estones, fresca... quan anàvem a arrencar tots miràvem amb enveja el paravents que portava el previsor del Jordi (Bender) !!!

Nosaltres donem la feina per feta, ara que estem contents no es qüestió d’acabar arrossegant-nos i decidim baixar cap a Sant Celoni a agafar el tren junt amb l’Uri, el Sentmenat Team evidentment continua la ruta original fins al final, que tindran els carrils bici de Sentmenat???
Agafem el Gr i tot deixant-nos anar baixem fins a Sant Celoni on fem unes coles tot esperant el tren.

Ja tornant amb la furgo cap a casa fem una parada a Granollers per recuperar les dures costums de l’anterior setmana, no fos cas!!!!

Quin patir!



Ah molta sort i força als tres companys de ruta que dissabte van cap a la Turbon! Gas a la burra!!!!!!

6 comentaris:

Clara ha dit...

Collons parella, quina manera de començar a rodar, primer 50 km i despres al Turó del Home, esteu pentjats

Aleix ha dit...

ualaaaaaaaa com us kuideu!!!felicitats per la transpyr!!!kina sera la propera????

Ada ha dit...

vull tornar a l'aigua transparent del Blue Lagoon per fer-te més fotos!!
Quines holidays!!

Santi ha dit...

I jo per banyar-me!!! Qui ho anava a dir que m'enyoraria de la platja...

pablo.bk ha dit...

Bonito retorno a la normalidad, viendo las fotos de esta crónica desde el trabajo tengo ganas de suicidarme. La envidia me puede.

Mario ha dit...

Ostres quin aigua!!!! Ara que el relax ha durat poquet, ehh