dimarts, 14 de setembre de 2010

TRANSPYR. Etapa 6, maleïdes pedres!



6a ETAPA: JACA-ISABA Dijous 12 d'agost 85,8 kms i 2.320 m.


Un matí més ens posem en marxa i comença el ritual, aquest cop però amb un canvi substancial: tenim esmorzar al hotel!! Mmmmm, barra lliure de suc de taronja, plàtans, iogurts, cereals… que bé que m’entren les torrades amb mantega i cola-cao, això és una altra cosa i és que això de llevar-me i cruspir-me un entrepà del tiron sense ni moure’ns de l’habitació… després del banquet deixem l’hotel i ens posem a treure la pols a les bicis i el Santi a desfrenar la seva però deixo el Santi i al Ru tirats amb els draps i el pot d’oli, el Roca em crida, així que acabo d’amortitzar l’estada al hotel, jejeje


Amb la ciutadella com a taló de fons el Ru i el Santi posen les bicis a punt


Deixem Jaca pel pont medieval de San Miguel

Jaca i la Peña Oroel al fons


Uf, costa arrancar, no tinc el dia, i el pedal esquerra no es vol desenganxar així que en un parell de trams tontos tinc un petit ensurt, cap problema una mica d’oli i la cosa va millorant. Anem deixant Jaca enrere, en un puja – baixa entre camps i caminets, creuem un riu i comença la pujada, suau fins a Borau. Sortim del poble per una carretereta que ens porta a fer el primer portet del dia uns 200 metres de desnivell fins els 1200, però és arribar a dalt per tornar-lo a baixar per l’altra cara fins a Aisa, sortim del poble i tornem a fer un altre portet molt semblant, un ritmet bo i cap amunt que són 200 metres més a la butxaca i avui no les tenim totes de que el dia aguanti, hi ha força núvols i no tenim ganes de mullar-nos...


Apa que ja tenim el primer portet

Fem alguna foto dels tres junts que no en tenim gaires


Baixant a Aisa

Ja hi hem arribat
La dita diu: al cel ovelletes al terra pastetes, esperem que no es compleixi!



Aquest port ens deixa poc per sobre els 1200 i igual que abans baixem fins el següent poble, en aquest cas Jasa, no parem a esmorzar, la gent del poble ens pregunta cap a on anem, pels pobles que els hi diem, Aragüés del Puerto, Hecho... es pensen que estem fent la Transpirinaica normal i ens expliquen la ruta tradicional que hi va bona part per carretera, però nosaltres només sortir del poble ja agafem un sender estret amb pedres, preludi del què vindria després de Aragüés del Puerto...




Arribem a Aragüés cap al km 35 i només sortir del poble agafem un GR, els primers metres ciclables però la cosa dura ben poc, toca enfilar-se empenyent la bici i a més a mi m’acompanyen una munió de mosques... semblo una vaca, però si ahir al vespre em vaig dutxar!

Les primeres dosis de pedres les encarem amb ganes


Només em faltava, amb lo què m'agrada empènyer i a sobre "mosquejada", jejeje

Per fi m'he tret les mosques de sobre però segueixen les pedres...


Caminem un munt d’estona amunt i la baixada també es plena de pedres, pedrotes i pedríssimes, podem baixar muntats però és molt cansat.

Està clar que algun tram només és apte per experts...

En compte, triant bé la traçada

Finalment arribem a Urdués on estan muntant l’envelat de festa major, agafem aigua de la font i proseguim creuant els dits perquè la cosa sigui més ciclable, però no hi ha sort, un primer tram de corriol tècnic però més factible que l’anterior per acabar trobant-nos unes rampes de consideració, que amb esforç anem superant tot el què podem sobre la bici, així doncs és una mica més ciclable però igual de lent.

Una mica més i no trobem la font, hi estavan muntant l'envelat davant.


Urdués ja ens queda enrere però nosaltres seguim patejant

Què faig, la provo aquesta o no cal?

Ale, ale Ru!!

La cara ho diu tot...
Ale, ale Santi, ale

"Rarament" no ens trobem ningú amb bicis per allà, quina cosa més estranya, només dues parelles d’excursionistes que ens miren amb cara de circumstàncies mentre ens avancen tot caminant. Rampa rera rampa arribem a dalt i comença una altra baixada tècnica, el Ru fa estona que sent un soroll estranya a la forquilla i para a mirar-se-la.

La forquilla plora de tant pedra

Se li ocorre aixecar la goma que tapa la barra i xof comença a vessar oli per un tub, amb l’ajuda de mocadors de papers parem l’hemorràgia com podem mirant de que no caigui oli als discos i amb la situació sota control seguim baixant ara ja fins a Hecho.

Broma fàcil: esto está Hecho! I amb lo que ha costat...

Hem tardat hores per anar de Aragüés a Hecho, se’ns ha fet etern! I a sobre arribem al poble a les 14:05, el forn, el super, tot acaba de tancar, per sort en un bar els hi queden tres pinxos d’ou amb gamba arrebossats, no és gran cosa i amb les barretes no lliguen però tot cap dintre! Per acabar-nos d’acollonir comencen a caure gotes, per sort és momentani.

Nois, una mica d'alegria: que no estamos tan mal hombre!


Entre el plugim i la conxorxa perquè no dinem sortim ràpid no sigui que se’ns posi a ploure més però no nuvolositat variable però precipitacions inexistents. Quina sort!


Per descansar de tanta pedra la pujada és per carretera, paella cap a la dreta, cada cop més pujada i de cop i volta caravana de cotxes, ens hi apropem i estan fent obres i donen pas alternatiu a un sentit i l’altra però hi ha un camió fent maniobres i ara no pot passar ningú, ens demanen si us plau que no passem que sinó els cotxes es queixen i ens quedem fent-la petar amb un obrer molt simpàtic que també s’esforça per explicar-nos que ara per arribar a Ansó és tot pla i avall, un altre que no sap que nosaltres som patidors de mena i el track ens portarà a Ansó per pista, és clar.


sí, sí tu ves dient que no me'n fio ni un pèl a nosaltres el trac ens diu pujada forta...

Arranquem tot rient després d’escoltar com el noi es queixa del cotxe que ha de passar primer i li deixa anar la següent frase:
-Con semejante BMW y a paso de burra

El noi tenia raó, ja comença la baixada però a nosaltres en dura ben poc, 50 metres i agafem una pista de terra amplíssima que s’enfila a mà dreta, primer puja d’anar fent però la cosa s’empina considerablement i jo, contenta d’estar pujant per una pista sense pedres i sense asfalt li foto canya a veure si aconsegueixo que les meves pulsacions endormiscades de fa dies es disparin una mica. Encara he pogut fotre prou canya a la pujada però quan encara faltaven uns metres per pujar hi ha un trencall a l’esquerra que posa Ansó, paro perquè em penso que és per allà, ja que amunt només indica Hecho que és d’on venim però no, el Santi i el Ru confirmen amb el gps que és per dalt... amb la pendent que hi ha em costa arrencar de nou i al final arribo l’última, no hi ha dret, tan córrer, jejeje

Sort que segons el noi de les obres havia de ser tot baixada...

Doncs res, resignats continuem pujant suaument cap a Hecho però és clar, un moment ho altre hem de canviar de trajectòria si no volem tornar a parar al poble d’abans i sí, ho fem, en una corba d’esquerres el track marca que és cap a l’esquerra, sí, hi ha un camí, però més que un camí sembla una cantera, com si no haguéssim tingut pedres per avui, apa dos tasses! I aquestes sí que són d’un tamany més que considerable, comencem sobre les bicis però són ganes de jugar-se la a enganxar-ne una malament i anar per terra i un pinyo aquí no fa pinta pas de tenir una recepció massa tobeta...


Ho haveu vist!!

Si de cas baixo una mica a peu, vale?

Exhaustos de trepitjar pedres arribem a Ansó i ens mirem el perfil, ens queda una última pujada, la baixada corresponent i arribem a Isaba, quantes pedres més ens esperen?


Ansó, un altre poble tranquil de la zona

Però no, les pedres per avui gairebé s’han acabat, al•leluia! Pugem tranquil•lament per una carretereta, amb vent de cara però que va fent suaument per la Vall d’Ansó, en mig de formacions rocoses imponents pel costat del riu Veral i es veu que ens hem trastocat de tant pedra que el Ru i jo repassem tot el repertori de cançons de dibuixos animats, cançons-embarbussament i de l’any de la maria castanya, mentre el Santi ens mira amb cara de que no ens coneix de res, jejeje

Per la carretera de Zuriza remuntant la Vall d'Ansó

Coi, això pica més i amb vent de cara...

Yep, parem aquí a fer-nos una fotico!

....el perro al gato, el gato al ratón, el ratón a la araña... Ru no me'n recordo! I nosaltres anar cantant!

Arribem a un vall molt verda, Zuriza, on fins hi tot fa una mica de fresca, agafem un trencall a mà esquerra, aquí la carretera ja pica una mica més i o cantem o respirem així que seguim cantant però la cosa degenera una mica arribem al punt més alt del dia i ens rep un cartell que ens fa molta il•lusió: Navarra!!


Zuriza al fons i fa fresca

De la il.lusió el Santi s’oblida que per baixar de la bici s’ha de desenganxar els pedals, jejeje
Ja som a Navarra!!!! Sí!!!

A partir d’aquí tenim la sensació que els organitzadors de la Tranpyr es volien fer perdonar per tot el pedregar de l'etapa i tenim uns 10 kms de baixada pel GR preciós que ens separen d’Isaba, això està fet, primer una pista pel bell mig d’una fageda, una mica més de sender pedregós perquè no ens relaxim i que ens porta a un corriol per un prat verd magnífic, un pastor amb les seves ovelles ens fan companyia, els núvols refresquen l'ambient i entre foto i foto ens atanssem a Isaba.


Regalats baixant per la fageda


I pel prat
La benvinguda que ens dóna Navarra és preciosa

Perquè no ens acostumem a lo bo, alguna pedra més, no fos cas!

I just entrant al poble un “crack” ens fa parar, el Santi ha trencat un radi de la roda del darrera, pobre, és la que s’emporta tots els cops i és clar tanta pedra i amb el pes de la motxilla a la tija doncs la roda rep per tot arreu. Mentre enrotllem el radi amb un altre perquè no quedi penjant el Santi veu que el cable del canvi està a punt de trencar-se, s’aguanta només per un filament però estem cansats, així que busquem la Pensió Txiki on tenim una habitacioneta reservada i demà serà un altre dia.

Saps què que l'enrotllem per aquí i ja està...


Pels carrerons empedrats d'Isaba


Pedres superades!! Arribem a la pensió, volem berenar!


Al vespre es posa a ploure una mica, per sort ens ha aguantat durant el ruta, ens crida l’atenció que molta gent parla euskera i també lo que fumen en els bars! Fem un bon sopar, tot i que una mica just de racions, en un restaurant del poble i abans d’anar a dormir a la pensió ens preparen uns entrepans de truita per l’esmorzar de l’endemà i ens donen una noticia: aquesta nit dormirem una mica més, les bicis estan tancades a la casa del davant i fins a les 8h que arribin els amos no ens poden obrir. Cap problema, demà ja ens ho trobarem.

Per sopar una bona truita a la Navarra, per celebrar que hem arribat fins aquí!



Un bon perfil per una duatló! A per un altre!

8 comentaris:

Txema ha dit...

Bona ruta Ada!!! cada etapa es mes epic!! una casualitat, nosaltres a la cuarta etapa de la Transpyr per carretera, també vam dormir al Hostal Txiki!! que us va semblar l'esmorçar??? a nosaltres ens van donar només mermelada amb torradetes i una mica de suc!!! jaja. Vam tenir que agafar cuatre palmeres que tenien per allà al mostrador i partir-nos-les!! I nosaltres que voliem carregar amb un bon esmorçar! jeje

Ada ha dit...

Ei Txema! doncs com que nosaltres anàvem molt aviat al matí no podíem esmorzar als hostals, erem els primers en llevar-nos, per això el dia abans sempre compràvem uns entrepans que ens menjàvem l'endemà al matí només llevar-nos, així que no vem provar el Txiki-esmorzar, jejeje

Clara ha dit...

Quin patiment de ruta, amb les pedres dels collons, menys mal que cantàveu la cançó de la granota ja ja...Apa ja hi sou a Navarraa

Anònim ha dit...

Aquesta etapa va posar a proba la nostra paciència. Quin fart de caminar! Això sí, el fet de no passar molta estona seguida a sobre del seient, a mi em va anar perfecte per recuperar el cul, jajaja!!!
L'entrada a Navarra és apustuflant!

Rubén

Anònim ha dit...

Aquesta etapa s'ha fet esperar, però m'ha fet recordar el contrast de les pedres amb la tranquila carretera cap a Navarra.

Endavant i esperem les 2 últimes.

Mario.

senselimits ha dit...

quantes pedres!!!!!!
sort que la benvinguda de navarra va ser brutal, així es compensa!!
Ja només falten 2 cròniques!!!! jejejeje.
Salut nois!!

Mario ha dit...

A on son les pedres.. no les he vist a les fotos! jejeje
Si que debien patir les forquilles. Veig Ada que ja has canviats els retens de la Fox.. Semblen els Enduro Fork Seals, no?

Ada ha dit...

Sí només falten 2 cròniques però falta temps per fer-les! ja cauran!
Mario, sí que són aquests!