dijous, 30 de setembre de 2010

Hem fet el cim!!

Desprès de passar-nos la setmana dubtant de que carai fer finalment dijous decidim anar a la Selenika, a mi no m’apassionava l’idea massa gent però podia estar curiós., coses del destí les inscripcions estaven esgotades així que tocava buscar alternativa i a poder ser canyera ja que ja ens havíem mentalitzats a patir!!!
Amb tot l’Ada s’enrecorda d’haver llegit una crònica d’una sortida xula per els volts de Port del Compte, jo que estic mes lúdic investigo i si es una ruta que va fer el Quii que puja als Quatre Batlles, el sostre comarcal del Solsonès!!!! Això si que em motiva, apa a tirar de wikiloc i pam ja ho tenim un track que surt de Solsona i empalma amb l’altre, ara que mirant per sobre els números el tema sembla serio....

D’aquesta manera dissabte ens desplacem a Solsona a instal•lar-nos a casa dels sogres on contents de veure’ns ens tractaran a cos de rei!! Quin luxe de menjars i visites culturals, gràcies!!!!

Diumenge amb tota la mandra i la fresca arrenquem la ruta, sort que vem pensar en agafar els ‘manguitos’ i els culots ¾ !!! La temperatura a quarts de nou no arriba als 10º! Ara que tot no podia ser tant maco, els mitjons d’anar en bici no els havíem agafat i ens tocava sortir amb els de carrer, ben baixos i fins....

Quina son, quina mandra...

La ruta comença suau i asfaltada, anem fent carretera fins passat l’Hostal de Cirera però ben tranquils, sense cotxes i amb l’únic que ens creurem es amb un pobre porc senglar mal ferit i un esquirol. Una mica més endavant veiem que ja sortim de l’asfalt, trenquem, pista empedrada i de cop una baixada de mil dimonis, tota farcida de pedres i amb un reguerot important! Caram els primers metres de bosc i ja hem de prémer fort els frens per no deixar-nos les dents... això

promet!!!

Una de pedres!
Com ens ho passem!

Superades les primeres adversitats ara toca lo mateix però al revés, de pujada!!! Apa plat petit, cul al manillar fins que inevitablement toca baixar i empènyer! Caram amb la ruta d’enllaç com se les gasta.

Per fi, sense pedres!
Desprès de caminar unes rampes sortim a una carretera al costat de l’església de Santa Eulàlia, a prop de Timoneda, on veiem uns cartells de la Ruta dels Bon Homes que diuen:

- A la dreta per a bicis i cavalls, a l’esquerra a peu...


Anem per l'itinerari de bici no?
Endevineu cap a on marcava el gps? Doncs si cap a l’itinerari a peu!!!

Upps perill!!! A casa repassant el track havíem llegit aquest comentari de l’autor de la ruta:

La baixada de Timoneda fins la riera de Canalda és força tècnica i plena d'aragalls i pedres. Després d'atravessar la riera be el famós quatre que s'ha de pujar amb la bici al coll i gairebé amb cordes.

Com que ja portàvem unes baixades curioses i algun tram caminat pensàvem que ja havíem superat això i resulta que el millor venia ara.... dit i fet agafem la baixada i a part de tindre un pendent important està d’allò mes salvatge, moltíssimes pedres de totes mides, esbarzers estratègicament situats, veritat Ada? I uns reguerots .... en fi alternem trams amb bici i a peu però un cop a la riera, la qual ja riem prou per travessar-la amb la seva aigua gelada ens trobem un autèntic mur que tal com estàvem avisats la feina es nostre per pujar caminant!! Mare quina pallissa i tot just portem 15 quilòmetres....
On son aquets rius gelats a l'agost?
Vull una corda!!

Superat el tram infernal enllacem amb una pista asfaltada que ens durà fins a Odèn, quin descans de pedres i caminar però deu n’hi do lo que pica cap amunt, m’agradaria veure els carreteros retorçant les seves bicis per aquí!
Un descans de pedres
Que bonic!

Amunt!
D’aquí endavant el tema ja no te gaire misteri, sempre amunt però d’una manera més racional per sort! Així que agafem la pista que ens porta cap al Refugi de la Bofia, anem agafant alçada i les vistes cada cop son mes espectaculars, quina zona més xula, dura però agraïda.

Just passat el refugi, que roman abandonat una llàstima, i veient l’hora que ja son l’una passades toca fer una parada a menjar quelcom i descansar!!!! Celebro la parada ja que un genoll comença a patir la duresa acumulada i parar serà un bon remei, finalment parem a fer el vermut a destacable alçada de 2100 metres, deu n’hi do. Parem molt contents per tot el que ens està oferint la ruta i el seu nivell d’exigència i perquè fent números ràpids en teoria en menys de 300+ em de fer el cim, visca!!!!!
Això no era el vermut eh!

Més recuperats i amb el pensament ingenu de que això ja està fet arrenquem però la sorpresa la tenim ràpidament quan un cop pujats fins al Coll de Tancalaporta la pista comença a baixar fins ben be els 1900 metres on trobem el parquing d’Estivella , està clar que patirem!!
Aquí ja abandonem el track inicial i ja agafem el que ens ha de dur fins dalt de tot, cal insistir amb les vistes, cada cop més espectaculars i ja es normal a l’alçada on rodem! Una de les imatges curioses es poder gaudir de la visió de les muntanyes andorranes ja nevades, espectacular!!! No cal dir que ens tornem a enfilar, primer suament, desprès ja el gps ja dibuixa unes zetes ben juntes que ens fan suar i finalment rampots on ja no et pots guardar res i ho has de donar tot per anar pujant, tremendo!!

No puc mes!

Vinga que ja ho tenim!

Mes pedres...

En un punt veiem que el track tira cap avall per encarar la pujada per darrera però l’Ada veu davant una tartera de pedres que sense necessitat de baixar ens porta al mateix lloc, així que amb tot el masoquisme, bici a l’esquena i cap amunt, quina dona!!!
Mira mira com camina jeje
Superat aquest coll i ja a més de 2300 metres divisem una senyera indicant-nos el cim, per arribar-hi unes últimes rampes amb una pendent indecent però que aquest cop superem al damunt de la bici!! I ja ho tenim, hem fem el Cim!!!!!!!!!!!!!!

Hem fet el cim!!
Els Quatre Batlles

Això de fer el cim sempre es reconfortant però fot un airet fred que no convida a quedar-s’hi gaire... abans d’arrencar miro que tal van els números i al•lucino amb la ruta que ens marcat fins aquí:

45km i 2500+ !!!

Quina manera d’acumular!!!

Ara per la tornada decidim variar el track si no el tema s’allargarà massa... abans on hem parat a fer el vermut em vist que sortia un camí que indicava els 4 Batlles, així que mirem al voltant i veiem el que possiblement deu ser, be tot això ho fa l’Ada que es l’única que sap el que vol dir orientar-se!!! Això sí per arribar-hi toca baixar una tartera de pedres... decideixo arriscar una mica i provar-ho, cul enrere millor dit cul a la roda i resant en suahili aconsegueixo baixar un bon tros , estupendo!!!!
Toma descens!

Situats en el camí bo tot cap a baix fins al Refugi de la Bofia, deu n’hi do amb la baixada, amb les pedres i tot plegat arribem cansadets .
He encertat el camí!

Sembla que tenim els deures bastant fets ja que d’aquí tirem fins a Coll de Jou amb una llarga baixada fins al 1470 metres, parada per omplir aigua i tornar a descansar els braços!

És tard i estem sense dinar però segueix bufant un vent que no convida a parar, el track segueix carretera avall, així que anem perdent alçada en busca de lloc confortable per parar. Ho trobem al poble de Canalda on parem davant l’església a fer l’entrepà, amb la broma ja son les quatre de la tarda, ja toca!
Canalda

Per fi dinem.
Recuperem el camí i tot perdrent alçada seguim gaudint d’unes vistes espectaculars i curioses com els dos voladors de Roc Falcon, si esteu per la zona i veieu com dos hivernacles molt grans (80m de diàmetre i 30m d’alt) dalt de la muntanya doncs és el centre de cria mes de Falcons més gran del món!!!! Tenen més de 800 exemplars allà....
Els voladors de Falcons

Passat la zona d’esbarjo tornem a la realitat i aquesta és que arribem a la riera de Canalda i això és sinònim de pujades importants.... efectivament però per sort a diferència de l’anada ara es poden fer pedalant, sort perquè les meves cames estaven bastant foses....
Recuperem alçada a bon ritme i ràpidament ens tornem a trobar amb un altre pujada que ja ens deixa al poble de Lladurs d’on el track ja agafa la carretera fins Solsona, tot baixada!!!!!

Ja ho tenim!!

La rebuda a casa els sogres de lo millor!!! Dutxa i a taula a fer un berenar-sopar amb una exquisida truita de carreretes!!!!

Uooooh quin tiberi!!

Al final 87 km i 3000 +

12 comentaris:

Power ha dit...

No s'hi val!
Seguirem sense poder sortir em vosaltres... :(

Ada ha dit...

Però si ja et vaig avisar que faríem una "ruteta"

Power ha dit...

Pero es molt lluny! No podia anar :(

Que vagi molt be aquest finde,ja mirare d'entrenar mes per posar-me a la alçada ;)

Anònim ha dit...

Esteu fets uns fieres, i jo ting que surti mes que amb feu ambeja.
Una abrasada amics.
J. Miravent, El Vendrell.

totgas ha dit...

Bon entreno per Sant Hilari, i a sobre ple de pedres, com m'agrada a mi, jeje.

xavi ha dit...

Ostres Santi quina truita!! I l'Aquarius que no falti jajaja... Déu n'hi do 45km 2500+. M'ha agradat la crònica. El més curiós és que aneu amb rígides i us foteu per aquests parcals. Salut!

Anònim ha dit...

carai!! molt millor això que els taps de gent de la selènika!!!

carol

Mario ha dit...

ostres, aquesta paret després del riu em sona...
Aquesta zona sempre ha estat un pedregar, ara com a mínim la zona de les pistes treuen moltes pedres. Des de el parking de l'estivella vau pujar força tros per una pista vermella.. no m´`estranay el desnivell!

Clara ha dit...

Ei quin luxe, doncs aixo es molt millor que no pas fer la Selenika, una mica mes dur ho vostre per aixo ja ja..Pero tot queda compesat amb la truita eh...Ñam Ñam

Quin es al vostre nou objectiu??

Santi ha dit...

Francesc ja et segrestarem un dia!
Enveja sana no? Una abraçada company! Per cert per el Vendrell també teniu moltes pedres...
Miquel ja queda menys per St.Hilari jeeje!!
Xavi ben bona la truita i lo de la rígida... doncs es lo que tenim!
La selenika.... com la pau i tranquilitat del Solsones res! I les pedres....

Ondia Mario si dius que era una vermella, ara entenc d'on surtien aquells rampots i lo de desprès del riu no te nom....

Objectius? Un de bon seria descansar de bici que ja toca, però costa tant!

Ens veiem companys/es!!!

INDEPENDENT BIKE - Torello- ha dit...

carai, quina rutassa mes wapa!!!!!!!!! res a envejar la Selenika!!!

Noe ha dit...

Jijiji, que peligro tienes con el editor de tracks y el gps, juas juas!!! Yo algunas veces cuando bajo alguna ruta, luego viene alguien de la zona y me dice: nooo, por ahi no que es ruta a pie!!!!