Els preparatius per l'Ironbike fa dies que han començat, s'allarguen setmanes i més aquest any que hi anem una colla important i no cabem tots en un sol vehicle. Al final pugen el Francesc i el Dani amb el germans De Andrés i nosaltres, la Fátima, el César i tots els trastos amb el Vicenç i la seva autocaravana.
La resta diuen estar nerviosos però jo aquest any ho porto molt bé, ja apareixeran els nervis... o no. L'anada, amb l'emoció que la caracteritza, sempre es fa més portable que la tornada i després d'atravessar Catalunya i França arribem a Itàlia i cap a les 18h a Limone Piamonte on, com l'any passat, se celebra demà el pròleg de l'Ironbike.
 |
| Ens repartim la conducció, el Vicenç, el Santi i jo, la Fátima ja conduirà prou durant la setmana |
 |
| Ens apropem a Limone... |
 |
| Ara sí que ja hi som |
Mentre esperem trobar-nos amb el quartet que han vingut amb cotxe, muntem les tendes i anem a fer quatre compres al super perquè la Fátima tingui de tot per fer-nos jalar després de les etapes. Ja tots junts anem trobant-nos a altres companys d'aventura, el Milton Ramos, el Jose Maria Lopez Pando, el Toni Trujillo acompanyat de l'Anna, etc... l'ambient està cada vegada més animat i passejant pel poble veiem que aquest any el proleg serà urbà, un circuit curt de 1,5 kms per Limone, si més no diferent a l'any passat.
 |
| Campament base per les dues primeres nits, quan arribem només ha arribat l'Elias, el belga |
 |
| Ous, plàtans, pernil salat, pasta, arròs, mozzarella... |
 |
| Dos dies sense veure's i ja es trobaven a faltar :) |
 |
| El retrobament! El Dani, el Santi, el Francesc, el César, el Dani, l'Alejandro, el Vicenç, la Fàtima i una servidora |
 |
| Arriben també els anglesos, el Matt i el Milton van conjuntats, ratlles i problemes amb el dit gros |
Com que som gent de costums els portem a tots a sopar a la mateixa pizzeria que l'any passat, mare meva, ens posem les botes! S'ha de carregar energia que ens en farà falta moltíssima aquests dies.
 |
| Si és més gran la pizza que el Santi! i hem demanat segon plat... |
 |
| Per on començo? |
 |
| L'Anna i el Toni només venien a fer postres... |
Per anar-nos-hi acostumant ja dormim a la tenda, això de dormir al terra és dur però un cop haguem fet alguna de les etapes amb el tute que portarem a sobre ja dormirem com angelets, segur!
 |
| Anem a fer una cerveseta i després... tothom a dormir! |
21 de Juliol, dissabte. Seguint amb el protocol IronBike anem a esmorzar a la mateixa cafeteria que l'any passat, tornem a l'autocaravana per anar preparant les coses pel pròleg, a les 11h recollida de dorsals i xips on tenim l'oportunitat de saludar a nous companys, com els nois de l'equip Buf de Madrid, entre ells l'autèntic Kapi, sí, sí, el Kapitan Pedales, que grans són!
 |
| mmmm... que bons que fan els capuccino! |
Ambient distès, molt distès:
 |
| Provant la bici del César |
 |
| Ens falta tècnica |
 |
| Demostracions de com pujar al Chaberton despistant als adversaris, jejeje |
Anem a les coses series:
 |
| El Dani, el Toni, el Vicenç, jo mateixa, el Santi i el Francesc |
 |
| Com ens agrada patir, el Jordi i el Jose Maria també repeteixen |
 |
| Una samarreta de l'IronBike que ens crida l'atenció, perquè serà? |
 |
| El Gabi, el Juan Carlos , el Javi i el Kapi |
 |
| A falta de verificar la documentació, en aquesta fotos surten... els de sempre! |
 |
| L'equip Trideporte al Iron! |
Fotos de rigor, agafem les bicis i apa a tastar el circuit del pròleg, anem fins a la plaça de l'església on es donarà la sortida al Iron i comencem a seguir les indicacions dels cartells que hi ha penjats pel poble, sembla que no hi ha res tècnic, només vigilar amb les corbes tancades que algunes tenen graba que sobre les llambordes no fa molta gràcia però a part d'això... el traçat és senzill. Agafem una pujadeta d'herba i em salta la cadena sobre els pinyons, no li faig massa cas, però a la següent rampa forta salta tot i més, recoi, vem canviar la cadena el finde abans de venir però l'hem provada i anava tot a la perfecció, els mestres s'ho miren i el dictamen és clar, el plat mitjà està gastat i amb la cadena nova avui ha decidit que ja ha durat prou... així que comencen els nervis, amb lo tranquila que estava jo!
 |
| Abans de començar a tenir problemes amb el plat... |
S'ha acabat escalfar i revisar el pròleg, toca improvisar. Ja fa mesos que porto els Rotor, i m'he fet molt amiga d'aquests plats ovalats i els meus genolls encara més! Però si vull sortir amb plat mitjà l'únic que tenim és un Kcnc rodó com els de tota la vida, m'hi he de posar fulles. Mentre el César i el Santi es barallen per demuntar les bieles i plats el Vicenç i jo preparem el dinar, que el pròleg és a les 16h i no podem dinar gaire tard. Mentrestant la Fátima ha marxat aquest matí a portar el cotxe de l'Alejandro a Sauze d'Oulx, així quan acabem l'Iron ells ja tindran el cotxe allà.
 |
| Pasta per un tub! |
 |
| Havent dinar n'hi ha que fan la migdia |
 |
| Poc a poc anem coneixent a tots els catalans i espanyols de l'Iron que no són pocs... aquí amb el Jordi i la Clara |
Encara no ha arribat la gent que ve de Sauze amb l'autocar que posa l'organització que el Fabrizio ja ens fa el primer briefing, hi haura dues tandes del pròleg, una a les 16:00h pels que ja som allà i una a les 16:30h pels que venen amb l'autobús. De cada una de les tandes, els 20 primers de cada una participaran en una tercera tanda. Cada tanda a dues voltes.
 |
| Atentament escoltant les indicacions del Fabrizio |
Gairebé ja anem a prendre la sortida quan arriba l'autocar i una mica més tard la Fátima amb el Dani Martinez, que el vem conèixer ahir. Saludem al César, el Jose i el Chus de Castelló i anem cap a la plaça de l'església. No sé quantes noies serem però a la nostra tanda en som tres, una noia anglesa, la Livia (una noia italiana que ja hi era l'any passat) i una servidora.
 |
| L'hora de la veritat, l'Alejandro, el Dani, naltros, el Milton, el Dani, el Vicenç i el Toni, al turró!! |
 |
| Amb la Rickie, l'anglesa |
Finalment ens toca pedalar, no m'hi penso pas trencar les banyes, el pròleg no és pas important amb lo que ens espera aquests dies, així que anirem fent. Ha fet sol durant tot el dia però mica en mica el cel s'ha anat ennuvolant, creuem els dits per no mullar-nos i funciona, fem el pròleg en sec. El Santi i el Vicenç em deixen enrera però no m'hi encaparro, el Francesc m'acompanya durant tot el pròleg. Només sortir veig a l'anglesa, la Rickie que surt com un coet, quina potència la tia, només veient la seva arrancada em queda clar que és bona, no la conec, però si té experiència en curses per etapes, té molts números per endur-se aquest Iron. Però el Santi i jo tenim un objectiu molt clar, ser Finishers de l'Ironbike i posarem totes les energies en aconseguir-ho, la resta és secundari.
 |
| Aquí el Santi encara no havia posat la directa, però fixeu-vos-hi, ho està visualitzant! |
 |
| A per la segona volta! |
Passem el tràmit, ja tenim el pròleg fet, el Dani i el Vicenç ho han fet massa bé i els hi tocará repetir a la volta dels pros. Mentrestant la resta ens relaxem animant als companys de la segona tanda. Veig que hi ha dues noies més, una altra italiana, la Stefania i una espanyola que no em sona gens, és la Loreto de Tenerife. Jo m'ho passo teta animant en diversos punts del recorregut, sobretot a elles i als companys de Castelló.
 |
| Castelló power i jo, jejeje |
 |
| El Chus, curiosament fem el mateix temps però en dues tandes diferents |
 |
| La Loreto |
Els núvols cada cop més negres i a sobre nostre i abans de començar la tercera tanda inevitablement es posa a ploure, quina llauna. Queda molt i el pròleg no té massa importància així que li recomanem al Dani que vagi prudent que és fàcil relliscar amb les llambordes molles però ja ho té present. Vaig a animar i a fer fotos, ara mateix no podem fer gran cosa més. S'acaba la tercera ronda i el Milton es posiciona primer, bon començament.
 |
| Quina gran afició hi ha al Iron Bike, dos sonats fent l'onada mentre comença a ploure |
 |
| Els cracks a punt per la tercera tanda i ja tot ben moll, fort Dani!! |
 |
| A la primera volta el Milton darrera controlant al Matt |
 |
| El Jose apretant les dents |
1er Milton: 6:13
4rt Dani Llorens: 6:21
22è Vicenç: 6:58
59è Santi: 7:20
63è Alejandro: 7:26
66è Toni: 7:29
69è Dani de Andrés: 7:33
72è Francesc: 7:35
74a Ada: 7:36 i segona noia
La preocupació es llegeix a la cara de gairebé tots durant el sopar, no para de ploure i de tant en tant cau un ruixat dels bons, però poc hi podem fer, escoltem el briefing de la primera etapa i el Fabrizio aconsegueix acollonir-nos a tots, començarem, segons ell, amb l'etapa més dura de l'Iron que s'ha fet mai, 136 kms i 4700 de desnivell... però això ja ens ho trobarem demà. Anem a dormir, les gotes daigua piquen a la lona de la tenda, però no les deixem entrar, toca descansar al màxim tot i que ens anem despertant cada vegada que les gotes piquen amb força i ens tornem a adormir desitjant despertar-nos al matí amb el cel descobert.
 |
| Carregant dipòsits |
 |
| Briefing!! |
 |
| Amb l'Stefano il dotore, l'any passat ja em va haver de donar un cop de mà amb les ferides varies |
 |
| I abans d'anar a dormir anem a fer un beure |
 |
| Lo últim que veiem abans de tancar els ulls, quina por!! |
4 comentaris:
Es el proleg, però sabent el que us va venir desp`res ja es per espantar-se!!! fffff
Esta emocionante je je, estaré atento para el próximo capítulo je je (Fahrenheit )
WAITING......
Publica un comentari a l'entrada