dijous, 30 d’agost de 2012

Agost sense vacances.. Cap problema!!!

Doncs ja deixem enrere el mes d’agost, per molts la fi de les vacances per nosaltres aquest any el concepte vacances ha estat molt especial, una setmana a l’IronBike i prou! Això si la ressaca de la cursa ens ha durat tot el mes en forma de mals varis, especialment l’Ada que encara arrossega l’esquinç que es va fer allà...


El millor Bestiar!!
Anem a per el mes, el primer divendres desprès de les ‘vacances’ vaig veure una oferta per anar a fer un bon sopar íntim , li vaig dir a l’Ada i amablement es va oferir a reservar taula i quedar al vespre a l’Escapa per anar-hi. Doncs al vespre a la botiga em vaig trobar una espectacular sorpresa, em va encantar, tot el Bestiar allà reunit per celebrar el meu passat aniversari!!
Moltes gracies a tots, sou collonuts!!!!!!
Bufaaaa!

Gracies familia!
 Per el cap de setmana en Lluís inaugurava una botiga especialitzada en muntanya a Calella, Cim Muntanya, un projecte carregat d'il·lusió i feina, ja ho sabeu si passeu per Calella visiteu-lo que us trobareu lo millor que es pot demanar darrera el taulell, algú apassionat per la seva feina!!! Doncs amb l’excusa de l’inaguració vam agafar un hotel i cap de setmana fent el turista per  allà, nosaltres a la platja, inèdit!!! 

Morenos!!!!

Endavant Lluís!!

/
C/Francesc Matas i Rodes 17 Calella
L’altre setmana teníem clar que tocava seguir gaudint al màxim, divendres tarda encara rumiant que fer fins que ens vam il·luminar, cap de setmana a la Cerdanya!! 

Bestiar a la Cerdanya!
 Truquem als nostres incombustibles companys d'aventures, en Francesc i el Ru, advertint-los que espavilin a fer la maleta que demà marxem!!  I dit i fet, dissabte ja estàvem per Puigcerdà encarant un cap de setmana ple d'emocions,riures i bon menjar!!!!

Semblaven els Monegros de sec que estava..

L'únic arbre de la pujada, ara romandrà cremat quin greu...

4 pedres ben posades 
Estany de Malniu
Emocions perquè per desgracia la ruta de dissabte cap a l’estany de Malniu ,amb una calor infernal , ja tornant d’ell anàvem a agafar un corriol i l’Ada va alçar el cap i va veure fum, si, si un incendi... per precaució ens desviem i a la que tenim visibilitat ens quedem garratibats veient com està cremant just per on havíem pujat hores abans... esfereïdor!!
 
Es nota que som de muntanya!

ohhhh!!


Fumera sospitosa...

La pujada del matí...

Quina pena més gran.

Xurros, típica dieta de l'elit.

Gassssss!!!!
 Al vespre destacable el sopar en el Caliu, la descripció del  Ru no la superaria ni el propi Joan Pla!
-          L’amanida de Foie estava Fuaaa, el pato que te cagas y el puding divino de la muerte máxima
Fuaaa como estaba!!
 I el diumenge rematàvem amb una pujada a la Molina per fer el corriol de gama extra que surt d’allà i et porta amb un ampli somriure fins a Alp on vem aprofitar per fer unes braves i uns beures, bona vida!!!

Corriol pata negra!


 I encara hi ha més,  si estàvem a Puigcerdà el mateix dia que l’Hermida corria les olimpiades  què tocava fer? Doncs cap al poliesportiu a veure la cursa amb els seus pares, veïns, l'alcalde... realment emocionant i si hagués fet medalla hauria estat l’ostia però igualment cursa espectacular!!!
Hermida!!!!
Que més.... doncs un altre dia de platja per Blanes fent Kayac i aquest dissabte el Francesc i jo vem anar a bavejar a La Trona, quina ruta més xula i més intensa!! No us penseu que l’Ada no va sortir, ella se’n va anar a una sortida per noies ben complerta, els dos dies fent La Pedals del Cister.





La Trona!


I no es un bikepark!
Pedals del Cister

Molt ferro a la foto!!
Ja la donava per tancada la crònica, però un altre improvisació d’última hora  es va transformar  ahir, si ahir dimecres, en una ruta espectacular per la Cerdanya!!  Com que l’Ada dissabte treballa, ahir tenia festa, ràpid vaig implorar fer-ne jo també i dit i fet cap a Puigcerdà a fer una ruta que va penjar el David  de RitmoBisonte que pintava moolt bé!!

Igual que Collserola...

Un pàrquing de merda!

Vaques!!
 La ruta, batejada com la Volta als Tres Llacs, s’endinsava a la Cerdanya Francesa passant per un munt de poblets encantadors, unes pujades generoses i sobretot un paisatge espectacular! Quin luxe de dimecres, 100 km de ruta amb una pau fantàstica i la millor companyia, no es pot demanar res mes!!!
Quin Bestiar!!

Idil·lic
Així que allò que en diuen marxar de vacances no ho hem fet però la veritat es que no ens hem avorrit, ara a veure el setembre, de moment amb les mateixes  ganes de fer coses! A veure si l'Ada acaba de fer net de les seqüeles de l'Iron que de moment encara donen guerra...

3 comentaris:

Francesc Calvo ha dit...

Si no fos per que gaire be sempre vinc amb vosaltres, em faria rabia. Que be ens ho passem, no? :)

David Casalprim ha dit...

Nanos!!! que tal la volta?? us va agradar???

Oscarjet ha dit...

Enhorabona nanos !!! m´alegra molt llegiros !! una raya mas para el tigre...