Aquí ningú entrena!

Amb una setmana de retard però tot arriba...la crònica de la setmana anterior:

Doncs això aquí ningú entrena! Aquesta deu ser la frase mes utilitzada dintre del gremi i jo normalment la subscric però aquesta setmana ho reconec, he entrenat!!!!! Com que jo realitzi una setmana així es poc usual es mereix una entrada al blog, comencem:

Diumenge 5: Pujada al Santuari de Cabrera

Com que el divendres l’Ada havia patit un petit incident tocava un canvi de plans ja que agafar la bici era massa precipitat així que canviem pedals per bambes! I ja que ho fem doncs busquem una ruta original per aprofitar l’avinentesa, pujar al Santuari de Granera ! Si ja ho se per molts no deu ser res nou, però mai hi hem anat.

Lo primer trucar a l’especialista per assessorar-nos i recomanar ruta, qui millor que en Ru que a part d’una detallada explicació, ens envia el track!

D’aquesta manera agafem el cotxe fins quatre corbes abans de Cantonigrós, on l’aparquem i comencem la ruta. Primer pista fàcil fins una masia, allà estavem avisats que era complicat de veure el camí, preguntem i ens ho indiquem però tot i així un cop allà no trobem la direcció bona, el gps marca cap on l’hi rota, sembla que el satèl·lit tenia mal dia... i nosaltres no fem mes que anar provant caminets plens d’ortigues, quin debut!! La idea era primer pujar fins al Pla d’Aiats i d’allà cap al Santuari però vist que ja ens picava tot el cos i no progressàvem fem mitja volta i agafem el camí que puja directe al Santuari.

Ortigues!!!

Camí ben xulo i sense perduda que ens porta fins les famoses escales que duen al Santuari, famoses entre altres coses perquè anys enrere la gent del Bicicims va fer pujar la gent per allà, bici a l’esquena, molt èpic!!!

Apa unes fotos de la ruta:

Les escales del BiciCims

Quines vistes!

Via ferrata? No gracies!

Finalment fem uns 12 km i per la falta de costum encara acabem prou cansats, per rematar el dia anem a buscar un lloc per dinar a Roda de Ter i ho acabem fent en el Casal d’avis!!! Tot un espectacle els avis despotricant de tot!!!

Dilluns 6: Sabadell – Sant Llorenç – Sabadell

Desprès de no tocar la bici en tot el cap de setmana i aprofitant que tenia la setmana de vacances, no pensava perdonar tocava portar-se com un autèntic il·legal! Inicialment pensava en fer una ruta maratoniana però miraculosament vaig escoltar una veueta per el meu cap que em deia:

- Si avui et matxaques... t’arrossegaràs tota la setmana.!!!

Així que per un cop vaig ser assenyat i vaig sortir a fer una sortida d’uns 50 km amb poc desnivell. Encara en la memoria el mal de cames de l’altre setmana vaig sortir encuriosit a veure com es portaven les cames i per sort prou bé! A bon ritme vaig anar apropant-me al peu del Puig de la Creu on allà vaig decidir eliminar tota la ‘carbonilla’ del cos fent una crono fins dalt, uff que llarg que se’m va fer, les cames encara aguantaven però com feia molt temps que no m’espremia la respiració no la portava gaire bé.... Finalment vaig arribar a dalt amb una mitja de 173 pulsacions i 179 de màxima i el cos ben espavilat... el temps no el diré que si no la gent del Vallès s’aficionarà a fotrem pals!!!

La resta de la ruta, quatre corriols fins Sant Llorenç, omplir aigua i a la tornada el corriol de Can Cadafalch, una sensació nova fer-ho sol i tot d’una tirada sense parar, divertit i cansat!!!

Arribo a casa amb 51km i una mitja de 17 !! Estic content sembla que desprès de les vacances començo a funcionar!!!

Dimarts 7: Voltes per el poligon

Doncs el temps pintava complicat així que el matí el vaig dedicar a ‘marujear per casa’ i ja a la tarda em vaig apuntar a donar voltes al polígon, poc divertit però ideal per estirar les cames. Allà vem trobar a la Mariona, tot una experta en fer el ratolí allà! i el Ramon ‘Moixa’ corrent! Si ja es avorrit en bici... ...

La cosa però va durar poc, primer es va posar negre, desprès quatre gotes i seguidament aprofitem la tensa calma per marxar pitant cap a casa que estava a punt de caure la del Pop!!!

17 km

Dimecres 8: Sabadell – Pic del Vent – El Farell – Tres Pins – Cadafalch – Sabadell

Desprès de la tormenta de la nit pensava que avui el temps estaria cardat però no entra un solet per la finestra magnífic!! Ràpidament abans que la mandra pugui amb mi em poso l’uniforma i a rodar! Aquest cop l’objectiu es el Pic del Vent, el recorregut fins dalt del Puig de la Creu semblant al dilluns, inclús tot i els meus dubtes torno a repetir la crono apretant una mica mes, fent 173 de mitja i 182 de màxima, rebaixant 30 segons el temps! D’allà cap a Tres Pins i res, a munt a munt fins al Pic del Vent on faig quatre fotos amb el mòbil

Pic del Vent

El vallès

Invents del mobil...

Continuem, passada per El Farell i agafo el pr que surt d’allà, el primer tram fàcil però desprès s’omple de pedres i es una mica estressant... aconsegueixo superar el tram i em relaxo en la pista ara ample i bona quan de sobte tinc una aparició espectacular, no, no es un ovni.. un cabirol travessa el camí just davant meu i en un parell de salts es perd dintre del bosc, increïble!!!! Maí m’hagués cregut de creuar-me amb un en ple Vallès!! Evidentment no vaig estar a temps de fer cap foto però m’hauria d’haver fet una a mi que em vaig quedar parat amb la boca oberta uns segons com si hagués vist un fantasma!!!!!!!! Sensacional!!!!
D’aquí a casa poc mes a dir, repeteixo el corriol de Cadafalch i arribo a casa encara pensant en el cabirol.

51 km i 3:06

Dijous 9: Sbd-St.Cugat-FontGroga-St.Cebrià-St.Cugat-Sbd

Avui toca sortir ben acompanyat, l’Ada s’ha dut la bici a la feina així que l’espero a la sortida i comencem a rodar, toca Collserola. De la sortida lo millor i mes important es que era la primera sortida de muntanya que feia l’Ada desprès del accident domèstic i..... prova superada!!! Encara li molestava la ma i agafava de manera estranya el manillar però va fer totes les pujades i baixades sense problemes, el recorregut de lo més típic, pujada fins la Font Groga, volta cap a St.Cebrià, baixada cap a St.Cugat i vinga Xino-Xano cap a Sabadell

Així que 42 km al sac, tarda ben aprofitada!!!

Dissabte 11: Torres de Collserola fins Sta.Creu Olorda i tornant x font groga

Sortida d’allò mes especial, tant que divendres vaig decidir descansar en previsió.... el per què? doncs fàcil tocava una autèntica sortida Bisonte!!!

D’aquesta manera amb l’objectiu de fer unes quantes torres per Collserola ens trobem amb en Charlie, Bucles,Totgas, Carol,Epic i tot un grupet mes que no coneixíem, que dir de la sortida doncs espectacular, va ser veure’ls i començar a perseguir-los, literalment! Normalment quan es fa una sortida amb 10 o mes persones, la cosa es tranqui-la, sempre toca esperar algú, aquí tots anàvem en bloc i sense distraccions, lo millor de sortir amb aquesta fauna es que tot ho baixen i sembla fàcil, es clar fins que arribés tu i suas per arribar sencer al final! La ruta molt xula, corriols inèdits per nosaltres, pujades de tots els colors i bon ambient, això si arribats a la Creu d’Olorda i a falta encara d’unes torres ens vem retirar ja que a la tarda tocava anar a la mani de l’Onze de Setembre. Apa unes fotos per il·lustrar la sortida:

Una torre a la saca

Quines coses mes rares per Collserola!

Mes torres!

Charlie canvia la transmissió!

Quina fauna!

Ah, al final van ser 87 km i uns 2100+, dels quals 50 a corre-cuita! Un bon matí i encara més un bon mal de cames, a la tarda ens arrastràvem per la mani!

Diumenge 12: Sbd-Leitat-Obac-Lada-Matadepera-Sbd 50 km

Teníem les cames ben tocades del dia anterior i vem estar dubtant una bona estona d’on anar, finalment cap a l’Obac i amb la calma. I així va ser, els dos tranquils, anar xerrant i avançant terreny, la veritat d’allò mes agradable. Cap a Matadepera i vinga cap a munt, fins la casa de l’Obac pràcticament tot pujada però lo bo que d’allà al final una bona dosis de corriols! Ens vem dirigir cap a la trialera del Lada i els seus corriols posteriors i lo millor es que l’Ada va superar trams que abans no es feia. Així que a part de tindre la ma recuperada, progressa adequadament jeeje!!! I amb això s’acaba la setmana, no m’esplaio més que si ho heu llegit tot ja té mèrit però es clar per una setmana que entreno ho tenia que explicar!!!!!!!!!

Mes vistes

Alle Alle Ada!

Vinga amunt!

Mes pujades

Al final de la setmana uns 300 km d’allò mes distrets. Aquí ningú entrena!