Un estiu rodó!

A poc a poc anem tornant a la rutina o lo que es lo mateix que dir que ja hem tornat a la feina , ara toquen aquests dies on t’ataca l’inevitable síndrome post-vacacional  i enyores tot el temps lliure... aquest any evidentment que ens enyorem però tenim un molt bon gust de les vacances, una sensació de feina ben feta , d’haver exprimit les hores al màxim i que tot ha anat sobre rodes, com no!! 

Les vacances han estat dividides en dues fases, una la més salvatge que ha estat l’Ironbike del qual estic molt content de com ha anat i la millor senyal d’això es que hem tornat motivadissims i per sorpresa nostre amb moltes ganes de bici!!! No us ho creureu però portem dies especulant quina ruta podem fer l’any vinent, increïble!! Acceptem suggeriments!

Un cop passat l’Iron per no marxar cap a un altre lloc amb el cap ple de cabòries vem fer una setmana de ‘vacances’ a la feina, on millor per tornar a agafar ganes de marxar!!  I d’aquesta manera arribava el dissabte i marxàvem volant cap a Escòcia.

Allà hem estat 12 dies d’allò més intensos   dels quals podem extreure que es un país increïble on la natura es la protagonista absoluta, especialment en la zona dels Highlands, on fins i tot les carreteres s’adapten al medi i no a l’inversa circulant quilòmetres i quilòmetres per vies d’un sol carril plenes de canvis de rasant on els únics embussos que trobés son de les ovelles que  pasturen tranquil·lament per elles .

Ens ha apassionat Escòcia en tot, be menys amb la gastronomia que ja us podeu imaginar que no es per tirar coets!  A diferencia d’altres països on recordes edificis espectaculars, esglésies etc...  d’aquí m’emporto molts moments especials que ens ha ofert la natura, des de anar a visitar una cascada i trobar-nos tot de salmons fent salts intentant pujar-la , o parar el cotxe en mig de la carretera perquè l’estaven travessant cérvols i una de simpàtica va ser anar a visitar una catedral en mig d’un parc d’una ciutat i trobar-nos un grup d’esquirols voltant per allà, tot genial!!

Fast-Food Escoces...

Típic Esmorzar

Ara que si algú es pensa que vem aguantar tots aquets dies sense agafar una bici és que no ens coneix i més si allà hi ha un lloc que es diu Fort William!!! Si si el mateix on es corre una prova de la copa del mon de Mtb!!

Així que allà ens vem plantar, ens van llogar unes bicis que sort que el preu no anava vinculat al pes... i a rodar per el famós circuit!! I que dir.. doncs que espectacular pràcticament tot el recorregut es corriol, pista? 200 metres i els trams planers estaven farcits d’arrels i pedres, molt i molt guapo el circuit ara que en cursa ha de ser duríssim!!!

Uoooooooo!!!!

D’Escòcia vem tornar un dijous a la matinada i malalts que som divendres encara amb totes les maletes per desfer sortíem amb la bici ! I mare meva allà dormíem amb nòrdic i rarament passàvem dels 15º i aquí arribàvem en plena onada de calor!  Per fer-ho millor començàvem a pedalar a quarts d’onze del matí, motivats molt però el resultat va ser l’evident, anàvem fent però al encarar la pujada a Mont-Rodó, llarga i solejada un poc més i morim, mare meva quin infern!  Així que vem escurçar i finalment va ser una presa de contacte de 35km, prou bé donades les circumstancies! 

Dissabte no escarmentats tornàvem a agafar les bicis però aquest cop de la millor de les maneres, ben acompanyats! Havíem quedat per fer la Pedals de Serrallonga amb el Power,Ru,Nuria,Francesc  i Toni i al punt de sortida per casualitat ens vem trobar al Jordi que es va unir al grup. De la ruta sens dubte lo millor retrobar-se amb els amics i anar xerrant d’allò i de lo altre , s’ha de dir que la ruta estava d’allò més ben triada ja que era molt ombrívola, sort ja que els trams que no ho eren els pagàvem amb escreix , d’aquesta manera tornàvem a passar un bon dia de bici  tot explicant batalletes.

I decidits a esprémer al màxim les vacances, diumenge tornàvem a quedar  aquest cop sense en Jordi i el Toni  i a canvi s’unia al grup el Vicenç, però no per fer bici, això si que es noticia sinó per fer Kayac!!! No cal que us digui tot lo que varem riure, espectacular, quin perill que tenim tots junts!!!!!

Quina tropa!!!

Terapia Post-Iron

I així molt per sobre es com ens em distret aquest estiu ara toca no perdre l’espenta de les vacances i continuar inventant coses a fer per mantenir-nos il·lusionats!