divendres, 12 d’abril de 2013

Dieta a base d'ordi i llúpol per la Lluçanès Feréstec


Quin finde! Menys el fred del dissabte i el fang del diumenge la resta esplèndid!

Des de Nadal tenia un deute amb el Santi i el Francesc, una visita a la Companyia Cervesera del Montseny i com que aquest dissabte no teníem pla s’havia d’aprofitar. Com que la visita + tast no comença fins les 11 agafem un track curtet del wikiloc i primer anem a pedalar una mica.

Ens trobem a les 8 el Francesc, l’Anna, el Miquel, el Santi i jo a St. Miquel de Balenyà, està ben núvol, de fet pel camí encara plovia en algun lloc, i fot un fred que pela, 2 graus! Collons però si ja estem al abril, això no pot ser. 
No direu pas que teniu fred?
Tot i així ens posem a pedalar mig tremolant. De seguida que deixem la pista principal i agafem un corriolet les bicis ens queden grises en un tres i no res, és un fang pastós i gris, sembla ciment. 
Rodant per la cimentera, jejeje

Sortim del corriol ben enfangats i a partir d’aquí la ruta és d’allò més simple, pista de terra o pista asfaltada, fins i tot uns quants quilòmetres de carretera fins a Santa Eulàlia de Riuprimer, just abans d’arribar-hi agafem una pista a mà dreta que ens puja fins l’ermita de Sant Sebastià, la grava fa la pujada més dura però és curta. 
Arribem a l'ermita
A dalt no hi passem gaire temps, no el tenim i amb el fred que fa tampoc ve de gust, el lloc ha de tenir unes vistes collonudes de la plana de Vic però avui no es veu res, quina llàstima. Al Santi li fan molt mal les puntes dels dits de la mà esquerra, així que desfem la pujada i tornem cap a Sant Miquel de Balenyà. 


37 quilometrets d’una ruta molt rodadora, ben planeta menys la pujada a l’ermita, ideal per estirar les cames per la cursa de demà a Prats de Lluçanès.
Fem una visita al forn del poble, ens canviem i ens despedim del Miquel  que no es pot quedar. I cap a la nau de Cerveses del Montseny, molt amablement ens reben i  ens deixen guardar les bicis dins.

El Jordi ens fa una breu introducció de la història de l’empresa i baixem a la nau on ens tenen preparat una mica d’emorzar-aperitiu per acompanyar les cerveses, ja ens farà falta ja perquè ens acaben d’anunciar que tastarem 7 de les 8 cerveses que tenen i  a més en toca de cada una mitja per cap, per flipar!!
De les 8 varietats que tenen en catarem 7!
Maltejats d'ordi, de blat i llúpols
Jordi, podem atacar?
Sí!!! vinga cervesa artesana!
Comencem per les més suaus i anar pujant, estan totes boníssimes, i la Ipa, la nova ens encanta, no serà l’última que prendrem. La visita és prou complerta i ens queda clar tot el procés que segueixen per fer les cerveses artesanes, ja havíem visitat una cervesera, la casa Black Island però l’explicació era amb anglès i clar, alguna cosa se’ns va escapar.

Equip Trideporte d'expedició en una cervesera artesana
Visitant les instal.lacions
Anna, que fa fred? sembla que hagis anat al Pol Nord!
La guanyadora, aquesta és la que més ens va agradar
Amb tanta cervesa sortim contentíssims (i mai més ben dit) de la visita, no és serio agafar el cotxe, així que anem a dinar. El lloc que ens ha recomanat el Miquel està tancat així que anem a un bar del poble i quedem ben distrets amb el lloc, quin servei  més simpàtic.

Ja havent dinat marxem nosaltres cap a Prats de Lluçanès, ja farem nit allà I el Francesc I l’Anna tiren cap a casa.

Hem passat molt fred I volem una dutxa calenta, la necessitem, així  que en lloc de dormir a la furgo anem a buscar una fonda, o que bé que s’hi està! Però hem de sortir, tot i que demà segur que trobem fang al menys haurem de sortir amb les bicis netes. Així que busquem on rentar-les i anem a saludar la gent de la Unió Ciclista Lluçanès i agafar els dorsals, això que ja tindrem fet.

Fem una mica de mecànica, deixem les bicis descansant al hostal i cap a fer un capuccino mentre veiem com el Lorenzo marca la pole de la primera cursa del mundial. Excursioneta per anar a sopar i encara ens dona temps de veure quatre gols del Barça i dos d’Alexis, tot un miracle!
De primer pasta i de segon... carn!
Amb el partit encarrilat decidim fer cap a l’hostal i descansar, demà la Lluçanès Feréstec farà honor al seu nom, segurament no plourà, com ens va passar fa dos anys però el terreny estarà ben xop…
Ens llevem a les 7, esmorzem quatre coses que vem comprar ahir en un super del poble, ens vestim, de curt perquè divendres al fer les bosses no vem pensar pas que en feria tant de fred… carreguem tot a la furgo i cap al pavelló. Sembla que ja ha arribat tothom, hem d’aparcar ben lluny i de noies en som un munt, cada vegada en som més a les curses, això és bo!
Detalls d'última hora
Amb el Joan i la seva alegria matutina
Saludant als coneguts se’ns fa l’hora de sortir, ui si ja està tothom sota l’arc. La Sílvia em fa un forat al costat seu, el Santi és uns metres més enrere.
Que gran que ets Sílvia! Ole tu ;)
Molta sort guapo!
Ei Totgas, quan de temps!
I el Dani? on para? doncs on és sempre, davant de tot
Després d’un minut de silenci immediatament és dóna la sortida, apa tots a córrer. No em fet ni dos metres que ja ens en cau un davant, pobre. Sembla que ningú li passa per sobre però ens avança força gent, ara ja no sé qui tinc davant i qui tinc darrera, així doncs que gas a la burra, que avui tinc feina difícil, entre moltes d’altres he vist que hi ha la Clàudia i la Ramona, que van fer tercera i quarta a la Volcat, just per davant meu i els tres dies em van guanyar, com suarem avui!
I segueix davant de tot
Toca estirar el grup

Avanço la Irene i la Betty tot animant-nos i després d’un primer repatxonet avancem de baixada cap un corriol on agafem una mica de caravana, poca cosa i em poso darrera la Ramona, que al cap de res té algun problema i para a solucionar-ho. Li demano si necessita res i em diu que no, així que continuo.

Una mica de pujada i al capdamunt atrapo l’Óscar d’Starbike, un gran company del primer any de la Tracks del Diable, continuo apretant tot el què puc, a veure si no m’enganxa la Ramona. De nou corriolet i en un tram de baixada més complicat caravana de nou, hi ha hagut una caiguda, així que anem baixant a peu fins que la cosa és més senzilla.

Arribo a la pista i apa a pujar, comença la pujada del dia, del 8 al 28, no és que sigui tot pujada seguida, sinó que va fent amunt i avall però sempre tirant amunt, hem de passar de 600 a 1200. I només posar-m’hi veig dos Ravets parats al marge i el Jordi Cadafalch a continuació. Em diu que no és res i que continuï.

I al cap d’un moment el tinc al costat, i m’informa que ha decidit que avui m’acompanya, quin luxe, rodar amb el Senselimits en cursa, això encara no ho havia fet mai, em sap greu perquè el meu ritme és molt més lent que el seu però ell sabrà. M’explica que li han fet un estudi de biomecànica i resulta que avui se li mou el seient i amb els canvis que ha fet ha descobert músculs nous que no tenia controlats així que ja li va bé venir amb mi. Vinga doncs ja tinc companyia, tot i que jo avui no estic per massa històries que això d’apretar no em deixa ni xerrar ni fer fotos.

Vaig pujant amb ganes, però en un lloc que hi ha visibilitat miro avall i veig la Clàudia i la Ramona ben a prop, però segueixo a la meva, a la Volcat no vaig aconseguir anar per davant d’elles mai, la segona etapa vaig aguantar darrera d’elles els primers quilòmetres però avui ja he fet més. Un tramet més ràpid de pujada suau rodant fort i m’atrapen just quan comencen unes dures rampes, miro el pulso, he aguantat davant 50 minuts, no està malament, el proper objectiu intentar que no em deixin i ho aconsegueixo durant més de 40 minuts. La Clàudia va davant però quan hi ha visibilitat la veig, amb la Ramona ens passem un parell de vegades una d’elles quan s’equivoca just passat el trencall de la llarga i la curta, tirem per la llarga per una pista de baixada però poc després surt un corriol a mà esquerra, la Ramona se’l passa però se’n adona, jo que anava darrera l’agafo directament. Després el Santi m’explica que aquí s’ha colat molta gent, la baixada era molt ràpida i molts no han vist les marques a l’esquerra, ell sí i més endavant al tornar a la pista s’ha trobat que ha hagut d’avançar a molts dels que ja havia passat... en fi, seria l’únic error de marcatge en els 70 kms de cursa.

Total que agafem el corriolet i altre cop apretant les dents però tot i així torno a perdre la posició, què hi farem. Encara queda per pujar i molta cursa per davant. El Jordi normalment va uns metres per davant i de tant en tant es gira per mirar que vagi venint.

Avui tothom persegueix algú:
La Ramona persegueix la Clàudia
El Jordi és l'únic que no persegueix, s'adapta
Jo persegeueixo la Ramona i el Jordi
I el Santi em persegeueix a mi

Just abans de rematar la pujada arribem a una masia d’allò més ambientada, sembla que haguem anat a parar en un altre món, d’on surt aquest pitrum- pitrum i tota aquesta jovenalla, quina rave que tenen muntada aquí. Surrealista. Com anècdota estava bé, la llàstima és que a dos cotxes els hi dona per posar-se a fer maniobres pel mig de la pista just quan passem nosaltres, no ens queda lloc per passar, hem de parar i a sobre un fent marxa enrere quasi atropella al Jordi, aneu en compte!

Passat el moment fiestero les rampes ens esperen i una mica més amunt torno a divisar la Ramona, sempre motiva, jejeje. I per fi coronem, la cota alta del dia superada, que bé, toca baixar! Però l’alegria no em dura massa, el corriol primer sembla distret però de tant en tant hi ha trams rocosos que per si sols ja són complicats doncs mullat i enfangat com està tot avui... en fi, toca duatló, ara puja a la bici, ara baixa de la bici, cuidado no et facis mal però tampoc no perdis massa temps... remugo i el Jordi intenta animar-me: - Però si jo també baixo a peu!
El Dani, dels pocs que baixa sobre la bici per aquí
És trampa, el fotògraf és molt bo i esperava que tornéssim a pujar a la bici, jejeje
El Santi no recorda si ho va baixar amb bici o a peu, coneixent-lo jo diria que amb bici

Arribem a un avituallament, jo no paro però afluixo i aprofito per prendrem un gel, el Jordi para però de seguida m’enganxa i em passa com a la 1a etapa de la Volcat, just m’empasso el gel que arriba de nou corriol que tira avall i no hi ha qui agafi el bidó per fotre-li un trago.

Aquí veig que li estic recuperant terreny a la Ramona i una mica més avall la passo, baixo arriscant perquè avui tot rellisca molt però els trams que no s’ha de baixar de la bici són molt divertits, llàstima que el colze em torna a fer mal...gggggrrr... quina llauna!

Quan arribem a la pista he d’afluixar una mica per descansar una mica el braç i la Ramona em tornar a avançar. Déu meu quin eslàlom de bassals, ja no sé per on agafar-los, intentes no ofegar-hi la bici per mantenir mecànica però és impossible, anem de fang fins les orelles i el canvi cada vegada es queixa més, pinyons que no entren, la cadena va fent tibades... en fi esperem que aguanti fins el final.

Ara les pujades són més curtes, però la primera que ens trobem després de tanta baixada em costa agafar-li el ritme, les cames es queixen, però mica en mica em vaig refent. I el Jordi sempre una mica més endavant obligant-me a esforçar-me. Arribem a un avituallament, les dues molt juntes, veig que la Ramona para i jo faig el mateix, em bec un got de cola d’un glop i menjo un tros de plàtan mentre la Ramona arrenca. Al cap de res, seguim nosaltres. Creuem una carretera i toca un bon tram de baixada per pista i un tros de rodar amb puja i baixes constants però sense gaire desnivell.

Però lo bo s’acaba i just quan decideixo prendre’m un altre gel, veig que el Jordi i un noi de l’Independent segueixen per la pista però les marques per l’esquerra corriol amunt, els crido com puc i començo a enfilar-me amb el gel penjant de la boca, quina punteria que tinc avui! Aconsegueixo guardar l’envoltori del gel i fer un traguet just abans d’enfilar les rampetes fins a Santa Eulàlia de Puig-Oriol, casum, ja no visualitzo a la Ramona i al avituallament que hi ha al poble no hi és, què hi farem jo he de parar que el cos em demana un got de cola per acabar de tirar el gel avall. Apa prosseguim!
El crack del Dani arribant a Santa Eulàlia, aquí ja anava 4art?
El Santi apretant per atrapar-nos, no ho sap però no som gaire lluny
Sortim del poble, alguns trams em sonen de la Tracks del Diable i de la Transcat de l’Escapa de l’any passat, el Jordi, com gairebé tota l’estona va per davant i no se’n adona que he de parar per treure una branca ben gruixuda que se’m ha enganxat al canvi, només li falta això entre el fang i el brancot, en fi no ha passat d’aquí i segueixo. Entro en un corriol de baixada, als de davant ja no els veig, és distret i fàcil però en algun moment perdo les cintes, carai, he agafat una traçada que no tocava, cap problema el corriol correcte, no para lluny, el retrobo i més avall al Jordi que ha afluixat.

El Jordi em pregunta si falta molt, jo porto el perfil al manillar, però entre el fang, la brida que l’aguanta i que alguns avituallaments no m’acaben de quadrar no estic massa centrada, em diu que estem al km.55, així doncs ens en queden 15 i ens tornem a enfilar, primer suau per acabar-ho rematant amb unes bones rampes, on, en mirar una mica enrere diviso al Santi!! Per fi, ja estava preocupada per si havia trencat res o no s’havia trobat bé. Ens saludem i continuo tirant amunt tan fort com puc, que aquestes alçades ja no és gaire. Deixem la pista i agafem un corriol a mà esquerra, em pensava que baixàvem però encara puja una mica més direcció a una torre que hi ha dalt la muntanya, per un moment penso que ens hi faran pujar però no, voltegem una mica i encarem avall. Ja no pot faltar gaire.

Miro el perfil, crec que ens queda una pujada, que sembla més suau que l’anterior i ja ho tenim. Arribem a Lluçà i hi ha un altre avituallament que no em surt al perfil, passo de llarg, i per pista encarem l’última pujada just quan el Santi ens atrapa, el tio està intractable, no em deixa guanyar-lo ni un dia, va i m’atrapa a falta d’uns 7-8 kms. 
El Tarrés arribant a Lluçà
Es sorprèn quan veu que amb mi hi ha el Jordi, se’l veu fresc i es queixa amb tot el catxondeig del món – Ostres Ada porto 4 hores perseguint-te! Però no em puc estar de rectificar-lo 4:20, jejeje
Fan broma amb el Jordi mentre jo no dic gran cosa més, vaig concentrada tot tirant amunt, no em sobren forces i acabo de divisar altre cop a  la Ramona. 

Entre el Santi, el Jordi i la Ramona no vaig sobrada de forces però de motivació sí, així que quan veig que acabant la pujada tinc cada cop la Ramona més a prop em llenço a intentar atrapar-la a la baixada de pista, no sento al Jordi i al Santi immediatament darrera meu, pedalo amb totes les forces pista avall, aquí la 29 respon de conya i ho deixo tot,  i just en un repatxó atrapo la Ramona i la passo només pujant un pinyó el desarrollo, nervis a flor de pell, què acabo de fer! Deuen faltar uns 3 kms i això ho he de mantenir! Ho intento amb totes les meves forces, però la Ramona, tot i la sorpresa inicial, aconsegueix posar-se’m a roda, ara és ella qui té la situació controlada, jo només puc mirar endavant i fer-ho el millor que pugui.

Amb tota la tensió arriba un tram de corriol, amb baixada però també amb pujada, apreto les dents però no és suficient, arribem a la carretera, l’últim repatxó del dia, però una mica massa llarg per les forces que he gastat, la Ramona  me la torna i, tot i que no deixo d’apretar, les cames es queixen i veig com m’agafa uns metres. Desfem el camí de la sortida, enfilem pedres amunt i ella que no afluixa, em passa pel cap afluixar una mica, la tercera posició després de la cursa d’avui em deixa més que satisfeta, però alguna cosa em diu que he d’apretar fins al final, veig la carretera i el pavelló però els bikers estan fent un “rodeo” per darrera, veig com la Ramona travessa la carretera i s’enfila al camp que hem de vorejar per entrar al pavelló pel carrer de darrera, sorpresa, s’atura, baixa de la bici i comença a fer-hi quelcom, collons, problemes mecànics! El fang és el què té, porto no sé quants quilòmetres patint per la bici i ara és ella a qui la mecànica li juga una mala passada. Però això també forma part de la bici de muntanya, així que, passo la carretera, m’enfilo al camp, l’animo i la passo, el Jordi se’m posa al costat, m’esperona i tot i que falten escassos metres per la meta serro les dents i dono tot el gas que puc sense mirar enrere, girem a la dreta, asfalt i l’arc d’arribada, buf, com ha costat i quina il·lusió haver-ho aconseguit!

Al cap de res arriba la Ramona i el Santi, que s’ha quedat d’espectador tot flipant amb la meva arrancada. Xerrem amb la Ramona, gràcies a ella, per mi la cursa ha estat d’allò més emocionant i m’ha ajudat a superar-me, estic molt contenta del temps que he fet i d’haver pogut apretar, tot i que no suficient, amb 65 kms a les cames, al final una mica de bona sort  i la cadena de la bici de la Ramona han jugat a favor meu.
Molt pique i molt bon rotllo, com ha de ser!
I ara arriba el millor, xerrar amb l’un, amb l’altre, agrair-li al Jordi la companyia i els ànims, felicitar al Dani pel seu 4art lloc, a l’organització per les atencions i la feina feta, als que van arribant contents per haver acabat... aquest és el sentit que té tot això, si no ho pots compartir amb la resta, perquè esforçar-se?

Gràcies macu! tot un honor
Ets un crack, al final m'has atrapat, no puc amb tu :)
La super Clàudia, aquesta noia està molt forta!
Amb la Mari, bones coneixences de la ruta del Cister de noies
Amb el Fran, que té per costum enredar als companys a fer rutes mooolt rodadores
La Irene arribant molt contenta per haver acabat, felicitats!
Bestiar Lliure!
Dos iogurines que passaven per allà...
El Setmenat Team cada vegada més ben equipat
I per tercer any consecutiu marxo de Prats del Lluçanès amb un pernil sota el braç carregat d’alegria i il.lusió, l’any vinent sense pluja ni fang, si us plau! 
Pernils!!
Pd: diuen que la cervesa va bé per recuperar per ser un aliment antioxidant, però jo he descobert que també va bé pel dia pre-cursa, ordi al poder! 
Pobretes

Fang???
Fa falta que la renti?
Lluçanès Feréstec 2011
Lluçanès Feréstec 2012 

2 comentaris:

INDEPENDENT BIKE - Torello- ha dit...

Consolo veure que no soc l'unic que va renegar de tant fang, jejej:)

Jordi Sanchez ha dit...

Hola Ada. Sóc en Jordi dels Indpendent Bike (el que va anar mitja cursa davant teu amb en Cadafalch...). Felicitar-te a tú i a la Ramona per la cursa que vau fer. Les 2 teniu molt de merit ja que vau estar tota la cursa com a 20 segons l'una de l'altra: ella no parava d'apretar per deixar-te enrera i tú no paraves d'apretar per intentar agafar-la. I jo al mig fent d'espectador... La veritat és que entre la xarrera amb en Cadafalch i que vaig estar atent al que anaveu fent vosaltres dues m'ho vaig passar molt bé. felicitats i ens veiem a la propera!