divendres, 5 d’abril de 2013

Volcat 2013 Manresa - Cardona: A mort!!!!


Avui tocava l’etapa reina, Manresa-Cardona, però la veritat veient que no plou ja ens hem tret molt neguit del damunt, ja és molt!
Comencem amb els rituals, aparcar, buscar un lavabo , situar-se  sota l’arc corresponent i com no sobreviure a un altre sortida neutralitzada…..

Anem a per tu Ada!!
L’Ada avui surt amb una fila curiosa, culot curt i les mitges compressives per els turmells, desprès d’ahir no se’n refia pas dels bessons! 

Miquel

Penedes Team!

L'Ada amb la Txell

Vinga deixem l’estètica i anem per feina, es dona la sortida i com sempre la gent surt volant, jo no... les meves sortides son com a càmera lenta, veient-les passar, per sort superat el tram urbà comencem a pujar i aquí ja vaig més còmode i tot sigui dit  la majoria ja no corren tant...anem intercalant pujada amb corriols coneguts de Terra de Maquis, ben divertit i ben sofert ! Avui no tinc dubtes, ja se que les cames funcionen així que els ànims ben alts, la meva tàctica atrapar l’Ada i procurar fer l’etapa amb ella, ahir ja vaig veure que era la millor idea, compartir quilòmetres i emocions és una molt bona experiència!



Objectiu complert, ja rodem junts i a jutjar per el ritme sembla que es troba prou bé , corriol cap aquí corriol cap allà, rampot cap amunt.. no tenim temps d’avorrir-nos i el terreny està prou bé, alguna fanguera però per les pluges dels últims dies, no ens podem queixar pas. Això si unes rampes amunts i enllacem amb un llarg corriol aeri molt xulo, llàstima que a diferencia dels d’abans aquest se li travessa a l’Ada i no va gens còmode i el fem amb més calma, cap problema.

Gaaassss!!

Tot i que es llarg i divertit, (per mi), lo bo s’acaba i enllacem amb les rampes que ens han de dur fins dalt de Castelltallat, territori Maqui per excel·lència, aquí els dos junts pugem alegres, ella a més com te bona memòria es coneix be les rampes i això li dona un punt! La meva memòria de peix no m’ajuda.... també coincidim en aquest tram amb el Mario que per fi s’està desintoxicant de córrer per asfalt i torna a la muntanya!

A dalt: avituallament, els primers 40km a la butxaca i lo més important, ens ho estem passant bé! Desprès de l’avituallament baixada odiosa i coneguda, un tram de 2 quilòmetres amb molta pendent i pedra que fa que ballin tots els empastes! Per sort desprès fem un tram de corriol per desintoxicar que ens deixarà a un petit tram de carretera.
Superat això entrem en un tram d’uns 20km més aviat pisteros que va pujant suament amb algunes baixades curtes, un fals pla que diríem, aquest per mi va ser un dels moments més sorprenents de la Volcat, us explico:
Érem un grup d’uns 8 o així i suposo que en un moment de moral baixa ja que ningú tirava.. vaig posar-me davant sense intenció de córrer massa, mandrós que es un, i ràpidament vaig tenir l’Ada treient-me la roda... doncs res apreto més i més de lo mateix, l’Ada a roda! Finalment vaig decidir que no em reservaria res, no seria jo qui la frenés, vaig prémer les dents i em vaig posar a empènyer de tot el grup com si estigués posseït, no vaig deixar ni que em fessin relleus i així durant un munt de quilòmetres, brutal!!


Estava flipant però també espantat , ja m’imaginava com els que fan de llebre a les curses d’atletisme, 10km a fons i desprès parada i fonda! Però no encara vaig estar de sort i les cames van aguantar dignament fins a l’avituallament d’abans de la pujada a l’ermita de Lurdes, aquí vaig parar a fer un trago i un gel mentrés el grup que ja el tenia esverat continuava, jo necessitava respirar un moment! Estàvem avisats de la pujada aquesta i si tenia rampes dures però per sort la vem superar bastant ràpid i ja encetàvem els últims quilòmetres d’etapa, per arribar a Cardona un ‘divertimento’ de corriol que això si no tenia el detall de deixar-nos a la plaça del centre si no ben a baix del poble... 

Rampes amunt!

A fons!!!
Com ahir ens tocava remuntar amb un bon pujadó  i un marc incomparable, una arribada d’aquelles ben maques!!

Creuem la meta i ens felicitem amb una cara de satisfacció que no te preu, per molts no haurem anat ràpids però ho hem donat tot per fer-ho, sense reserves!!! 


Uohhhhh!!


Mario
 Ah ,encara recuperant els pulmons tenim el moment còmic del dia, ens criden per fer una entrevista..
Primer ens expliquen el que volen saber i tot abans de començar i en el moment d’arrancar ens diuen:
-         Recordar ahora en castellano que es para teledeporte!!


Mare meva amb el poc reg sanguini que tenia doncs ja us podeu imaginar la ‘soltura’ parlant castellà i un accent els 4... l’entrevistador tampoc es salvava! Si ho veu el ministre Werth !!



Vamos a parlar en castellano...


 Avui l’Ada 5ena a tres minuts de la 4rta, bona feina!! I de la general d'arribar els 230 ahir, avui els 185, contents!!

Classificacions
  
Felix, bon company de ruta!

La Irene i el Marc , cansats?

Amb la Claudia, que no vegis com hi va