dimarts, 9 d’abril de 2013

Volcat 2013 Sant Llorenç de Morunys - La Coma : Quin patir!!

Última etapa, aquest cop sortint des de Sant Llorenç de Morunys ara si que farem muntanya de veritat! A més sobre el paper tot i ser curta fa pinta que patirem, 1700+ en només 36km.... 


Nuria i l'Irene
Abans de la sortida fem tots una fila com per anar al circ, al principi la gent anava escalfant per el poble però a la pujada be però quant tocava baixar... feia un fred de por! Així que hem acabat tots donant-li voltes a un camp de futbol, quina fila tota la Volcat concentrada allà, arribada l’hora com tots els dies cadascú cap a la seva graella.

Donant voltes al camp
Els cracks de l'equip!
No has dormit be Charlie?
Es dona la sortida, avui el tram neutralitzat també es ben original, 2km d’asfalt en baixada així que anem tots en bloc ‘neutralitzats’ a 50 per hora, una bogeria!  A més passem d’un extrem a l’altre, de baixar com a bales a desviar-nos per agafar una pista amb una pendent terrible, mare meva ja esperava pujar avui però no tant de cop, haig de reconèixer per aixó que en aquest terreny m’hi sento molt còmode, les meves sortides sempre son molt lentes i si el terreny es fàcil tothom se m’escapa, d’aquesta manera la gent no corre tant i menys el tercer dia....

Una foto i no riu, estrany...
El paissatge preciós i les rampes...
Recuperar terreny però també es feixuc i tardo una mica en atrapar l’Ada però un cop fet encara queda pujada i bona, anem fent però sembla que avui les cames no li volen treballar tant com voldria...

Guapus!! jeje
Acabem la pujada i ràpid ens donem compte que l’etapa d’avui es d’extrems i pensada per patir, enllacem amb un corriol preciós que s’endinsa dintre el bosc però farcit de pedres, arrels mullades i algunes rampes dures... ideal per no descansar un moment!  
Uohhh Estilazo!!
Desprès ja veuríem que seria la tònica del recorregut, pujades amb moltíssim pendent i corriols complicats per acompanyar, jo estava al·lucinat m’estava encantant el recorregut però l’Ada cada cop se li anava travessant més.. jo l’animava que no s’atabalés que avui ja era l’últim dia i que seria molt dur però curt! 

Certament no se qui va dissenyar el recorregut però no es van estar de res, quan ja anàvem ben cuits ens trobem una rampa, tipus tallafoc on passava una canonada, per pujar, evidentment caminant , ben salvatge!
Això si que es passar per el tub!

Cap al quilòmetre 20 arribem a un avituallament situat en un prat però a més de passar fàcilment l’han marcat amb cintes tot fent un circuit, aquí arribo amb la forquilla amb molt poca pressió, veig al Jose i l’hi demano si te manxa, el pobre es fa tota una carrera però pensant-se que necessitava inflar les rodes!! Cap problema, ja aniré bloquejant que ja queda menys!

Avituallament
Coca cola!!!

Per variar enllacem amb una altre pujada dura i més corriols fins arribar a l’últim avituallament on arribem junt amb la Nuria Espinosa que com a bona companya d’equip l’anima per encarar l’última pujada.

Rampot per entrar a La Coma
No cal dir-ho però més rampes fortes, que bèsties triant el circuit !! I un cop a dalt corriol ben recte fins a la Coma on com ja ha estat un clàssic a totes les etapes arribem pujant!  
Aquí es junten les dues i entren plegades, un detall maco!
3eres per parelles

Doncs això ha estat la Volcat, un bon cúmul de sensacions i un recorregut molt ben triat, no tinc cap objecció, tot molt ben muntat i nosaltres com tots els anys reben unes atencions dels sogres de luxe, així qualsevol no marxa a córrer tres dies!!!




Betty i Silvia Rovira

Quin parell!

Classificacions 3era etapa
Classficacions General Final

I el video: