Última etapa, aquest cop sortint des de Sant
Llorenç de Morunys ara si que farem muntanya de veritat! A més sobre el paper
tot i ser curta fa pinta que patirem, 1700+ en només 36km....
 |
| Nuria i l'Irene |
Abans de la sortida fem tots una fila com per
anar al circ, al principi la gent anava escalfant per el poble però a la pujada
be però quant tocava baixar... feia un fred de por! Així que hem acabat tots
donant-li voltes a un camp de futbol, quina fila tota la Volcat concentrada
allà, arribada l’hora com tots els dies cadascú cap a la seva graella.
 |
| Donant voltes al camp |
 |
| Els cracks de l'equip! |
 |
| No has dormit be Charlie? |
Es dona la sortida, avui el tram neutralitzat
també es ben original, 2km d’asfalt en baixada així que anem tots en bloc
‘neutralitzats’ a 50 per hora, una bogeria! A més passem d’un extrem a l’altre, de baixar
com a bales a desviar-nos per agafar una pista amb una pendent terrible, mare
meva ja esperava pujar avui però no tant de cop, haig de reconèixer per aixó
que en aquest terreny m’hi sento molt còmode, les meves sortides sempre son
molt lentes i si el terreny es fàcil tothom se m’escapa, d’aquesta manera la
gent no corre tant i menys el tercer dia....
 |
| Una foto i no riu, estrany... |
 |
| El paissatge preciós i les rampes... |
Recuperar terreny però també es feixuc i tardo
una mica en atrapar l’Ada però un cop fet encara queda pujada i bona, anem fent
però sembla que avui les cames no li volen treballar tant com voldria...
 |
| Guapus!! jeje |
Acabem la pujada i ràpid ens donem compte que
l’etapa d’avui es d’extrems i pensada per patir, enllacem amb un corriol
preciós que s’endinsa dintre el bosc però farcit de pedres, arrels mullades i
algunes rampes dures... ideal per no descansar un moment!
 |
| Uohhh Estilazo!! |
Desprès ja veuríem que seria la tònica del
recorregut, pujades amb moltíssim pendent i corriols complicats per acompanyar,
jo estava al·lucinat m’estava encantant el recorregut però l’Ada cada cop se li
anava travessant més.. jo l’animava que no s’atabalés que avui ja era l’últim
dia i que seria molt dur però curt!
Certament no se qui va dissenyar el recorregut
però no es van estar de res, quan ja anàvem ben cuits ens trobem una rampa,
tipus tallafoc on passava una canonada, per pujar, evidentment caminant , ben
salvatge!
 |
| Això si que es passar per el tub! |
Cap al quilòmetre 20 arribem a un
avituallament situat en un prat però a més de passar fàcilment l’han marcat amb
cintes tot fent un circuit, aquí arribo amb la forquilla amb molt poca pressió,
veig al Jose i l’hi demano si te manxa, el pobre es fa tota una carrera però
pensant-se que necessitava inflar les rodes!! Cap problema, ja aniré bloquejant
que ja queda menys!
 |
| Avituallament |
 |
| Coca cola!!! |
Per variar enllacem amb una altre pujada dura
i més corriols fins arribar a l’últim avituallament on arribem junt amb la
Nuria Espinosa que com a bona companya d’equip l’anima per encarar l’última
pujada.
 |
| Rampot per entrar a La Coma |
No cal dir-ho però més rampes fortes, que bèsties
triant el circuit !! I un cop a dalt corriol ben recte fins a la Coma on com ja
ha estat un clàssic a totes les etapes arribem pujant!
Aquí es junten les dues i entren plegades, un
detall maco!
 |
| 3eres per parelles |
Doncs això ha estat la Volcat, un bon cúmul de
sensacions i un recorregut molt ben triat, no tinc cap objecció, tot molt ben
muntat i nosaltres com tots els anys reben unes atencions dels sogres de luxe,
així qualsevol no marxa a córrer tres dies!!!
 |
| Betty i Silvia Rovira |
 |
| Quin parell! |
Classificacions 3era etapa
Classficacions General Final
I el video:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada