dissabte, 27 d’abril de 2013

Pedalant per la Índia. Bhimakaali Sarahan – Kullu Sarahan 3a etapa


Dimarts 27 de novembre Bhimakaali Sarahan – Kullu Sarahan

Passem una nit mogudeta, de tant en tant ens desperta quelcom que hi ha al sostre i fa soroll com de rosegar o rascar alguna cosa. Qui sap, una rata, un gat, un ocell... ni idea perquè estem en una habitació a la planta de sota de la principal, on hi ha la recepció, però alhora té balcó perquè l’hotel està construït a la falda d’una muntanya on queda mig penjat, en teoria sobre nostre hi ha d’haver més habitacions però sembla que hi ha com un fals sostre enmig d’algo similar a plaques de pladur. La qüestió és que cada vegada que ens despertem ens encongim més dins del sac de dormir, no sigui que ens caigui algun animaló al cap.
 
Les vistes des del nostre balconet, una vall immensa encara a l'ombra i les muntanyes gaudint ja del sol
Aquí deuen tenir tots electricitat perquè la línia d'alta tensió passa just per aquí sota
Moltes edificacions de la Índia per nosaltres són ben curioses
Això sí, és llevar-nos i s’acaben tots els sorolls, fos el què fos devia tenir por a la foscor i ara dorm plàcidament, quina barra! Com cada dia hem quedat amb el Narender a les 7:30h, però avui sortim uns minuts més tard carregats amb tots els nostres embalums. 
Vinga recollim que anem tard
El jardinet de l'hotel, quan fa bo s'hi ha d'estar de conya, té unes vistes de por
Posem oli a les bicis, carreguem la pick up i mentre el Narender escalfa el motor, fot un fred de consideració, anem a fer fotos al temple de Bhimakaali Sarahan, la principal atracció turística de la zona, o això ens imaginem perquè en altres pobles, en diversos llocs on hem sopat, tenien decorades les parets amb fotos del temple.


Ostres doncs sí, és impressionant, ahir a la nit no el veiem ni la meitat de bé, és tot de fusta i amb unes vistes sobre la vall impressionants. 
Davant del temple, llàstima no poder-lo visitar

Com es pot veure està fet de fusta
Li fem un book al temple, jejeje
I al fons les muntanyes nevades
Estem admirant el temple i se’ns acosten dos menuts curiosos, van a buscar l’autobús per anar al col·legi, el més gran dels dos parla molt bé l’anglès, ja voldríem que els nens d’aquí a la seva edat en sabessin tant.
 
Són guapíssims i lo ben arreglats que van per anar a col.legi
Fent amics ;)
Però s’ha acabat la sessió fotogràfica, ens hem de posar en marxa que avui tenim uns 90 kms de ruta, amb dues parts clarament diferenciades, els primers 40 kms bàsicament de baixada i la resta de pujada. Avui, perquè no ens passi com ahir, ens hem anotat en un paper el nom de tots els pobles per on hem de passar, així si perdem el track sempre podem preguntar, com que per tots els camins sempre hi passa algú o altre...
 
No ens volem tornar a perdre pas
Ens hem abrigat a més no poder, que amb el fred que fa a primera hora i la baixada segur que calor no passem. Comencem el descens, efectivament, fa fred però l’alegria de pedalar per un lloc tan nou i sorprenent ho compensa tot, el paisatge, la gent amunt i avall a peu, al pati de casa escoltant música, nens corrent cap a no se sap on... tot és tant diferent que ens captiva. Anem baixant hi ha cases per tot arreu, de cop la carretera passa pel mig d’una zona militar, hi entrem i en sortim tot circulant, quines coses més rares!
 
No anem a atracar en lloc, és que fa molt fred!
Cap a Rampur hi falta gent!

Baixem fins a Jeori, on hi ha un bullici de gent important i això que encara no són ni les 9 de matí. El track trenca a mà esquerra direcció Rampur pel què sembla ser l’autopista de la zona, una carretera força ampla amb algun tram amb més mal estat. Seguim baixant tot seguint el curs del riu Sutlej.
Ja som a Jeori, de moment tot baixada
De cop i volta un revolt sense asfaltar
Que dura poc i fem una mica de pujada entre tanta baixada
Segueix fent fred, que es nota?
Anem baixant per la vall del riu Sutlej
Com més ens apropem a Rampur més trànsit hi ha i més bullici i avui tornem a veure algú amb bici, que des que vem deixar Delhi a part de les nostres no l’havíem vist cap circulant. De cop a banda i banda comencen a sortir paradetes com bolets, deu ser dia de mercat i entre paradetes, cotxes, gent a peu, motos i tot plegat anem avançant fins el centre de Rampur on els cotxes fan caravana.
 
Autocars plens de nens cap a l'escola
Van obrint les paradetes
Gent amunt i avall i alguns paren a esmorzar "al bar"
Nosaltres anem avançant tot fent eslalom i ens trobem al Narender de cara caminant, diu que anem fent que ell va a comprar algunes coses i que ja ens atraparà. Ja sortint del poble veiem la pick up aparcada amb totes les nostres motxilles a la part descoberta, fins ara la veritat és que no hem tingut cap ensurt i tothom és molt honrat però aquí hi ha moltíssima gent i jo sóc desconfiada de mena, així que no em quedo tranquil·la, així que aparquem al costat del cotxe i fem una barreta mentre observem l’anar i venir de la ciutat, a veure si mentre torna el Narender. Hi ha paradetes de tot, de menjar, de xals, d’estris de cuina, de coixins, de matalassos... i tot de molts colors, llàstima del caos de trànsit perquè la resta fa goig.
 
Ja som a Rampur
Rampur s'extén a les dues bandes del riu

Hem baixat molt i avui hem de tornar a pujar fins gairebé 2300m.
El Narender no arriba i desisteixo, fins ara només hem trobat bona gent, no té perquè canviar, així que prosseguim que fins ara només hem fet la part fàcil de l’etapa, baixar, i ara ens toquen 45-50 kms de pujada, quasi res.
 
Sortim de Rampur

I de cop i volta ens trobem aquesta escultura enorme al costat d'un temple a la carretera
Sembla que hi ha hagut un petit accident, esperem fins que ens donin pas

Uns quilòmetres més enllà creuem el riu Sutlej i passem a l’altra banda de la vall direcció Nirmand. Aquí la carretera s’estreny, sembla que hem deixat “l’autopista” i està en més mal estat, el primer tram un trànsit important de camions, sembla que estan fent obres i la carretera fa pastetes i acabem plens de taques grises de les esquitxades.
 
Creuem el riu, el pont aquest sembla molt nou
Ai que no passem tots!
Per sort el transit de camions disminueix aviat, sembla que anaven i venien d’una fàbrica que deixem a mà esquerra. La carretera tomba fortament a mà dreta igual que un meandre gegantí que fa el riu Sutlej més avall, seguim en el mateix sentit que el riu però enfilant-nos cap a Nirmand.
 
Aquí ja tot és més tranquil i veiem uns nens fent classe, per variar al pati
Fem quatre corbes i ja tenim calor, fa bon dia i la pujada es fa notar, ens obrim les jaquetes però no és fins més endavant, quan ens atrapa el Narender, i porta totes les motxilles amb ell, quan ens desabriguem i deixem la roba que ens sobra a la pick-up.
 
La pujada serà llarga però estem ben animats i amb molta calor
Aprofitem que ens atrapa el Narender i deixem roba, que bé
Anem deixant el Sutelj cada cop més avall
I anem enfilant-nos, sembla que avui toca carretera...

Poc després arribem a Nirmand i el Narender fa mitja volta, resulta que no porta gasolina i li han dit que no hi ha cap benzinera pel nostre camí fins d’aquí molts quilòmetres, així que ha de tornar enrere cap a Rampur per omplir dipòsit. Nosaltres continuem, com no pot ser d’una altra manera, cap endavant.
 
La carretera no és molt ampla així que si sentim venir algun vehicle gran ens apartem
I aprofitem per gaudir de les vistes

I arribem a Nirmand!
Sortim de Nirmand, el track avui ens guia bé i a més, perquè no ens torni a passar el mateix que ahir, tenim un paper on tenim escrits els noms dels pobles que hem d’anar trobant, així per exemple sabem que hem d’arribar, un moment o altre a Bagipul, tot i que abans passem per un parell de poblets més. Aquí la gent és molt oberta, tothom ens saluda i alguns es paren a xerrar amb nosaltres, entre poble i poble parem en un marge a fer una barreta.
 
Com cada dia cases de colors per tot arreu, aquí el model Hello Kitty
Namaste!
Ara una casa groga... i algunes són prou grans
Moment barreta
Ja a punt de marxar passen dos nois amb moto i paren per xerrar una mica, el noi que condueix es diu Santosh i ens explica que el noi que porta darrera és nepalí i no sap anglès. Els hi faig una foto i m’apunto el seu mail per enviar-li, la fa il·lusió, esperem que l’hagi rebut.
 
El Santosh i el seu company nepalí que si es descuida va amb barretina, jeje
Continuem i el Narender no apareix, a veure si haurà hagut d’anar a posar benzina a Shimla! Però nosaltres així anem molt tranquils. En un moment determinat ens para un altre senyor que va amb moto, aquest, tot s’ha de dir, se’ns fa una mica pesat, ens diu que és de Goa i ens vol convidar tan sí com no, insisteix moltíssim perquè l’acompanyem a casa seva a fumar! Finalment aconseguim que entengui que li agraïm molt però que no ens ve de gust i que hem de prosseguir el nostre camí, ens despedim i seguim pedalant sota un sol radiant.
Quina gentada aquí
Tossut, tossut que volia convidar-nos a fumar
Els nens van amb bus a l'escola però la majoria d'adults caminen muntanya amunt i avall
I aquí una de les poques senyals que trobem fora de "les autopistes". Anem bé, Bagipul que venim!
Abans d’arribar a Bagipul tenim un tram de baixada, ja que el poble és al costat d’un altre riu, segur que un afluent del Sutlej. Arribem al poble cap a les 13:15 amb 75 kms a les cames. Creuem el poble i el track ens marca una pista que s’enfila a la dreta per sobre el poble. Ara sí que deixem definitivament l’asfalt per avui, comença una dura però bonica ascensió.
 
I aquestes noies en un marge de la carretera, no sabem pas què hi fan, passar l'estona? descansar? 
Aquest home no port portar el cabàs més carregat
Baixem fins a Bagipul, així les cames descansen una mica que ara toca lo bo

El paisatge canvia de seguida, un bosc d’arbres immensos a la nostra esquerra i a la dreta un rierol i petit nuclis de casetes, és una zona molt rural, amb gent als camps o pasturant ramats que es queden amb la boca oberta veient-nos passar.
 
Canvi de paisatge que agafa un aire pirinenc
I ara sí rampes de les bones

Carregada com va i encara li sobra energia per saludar-nos
Pujada exigent però... ens encanta!

Ara sí que fem autèntic btt, una pista amb rampes molt dures i amb pedra solta que ens exigeixen d’allò més per pujar, el turmell reacciona bé i anem foten-li muntanya amunt. Mirem amunt i s’hi veu un poble, potser sigui Kullu Sarahan però en tot cas és prou amunt.
 
Darrera el Santi es veu un poblet, serà Kullu Sarahan?

La pista per on ens anem enfilant

Seguim concentrats, entre camps, masies i rodejats de bosc i muntanyes molt altes i amb aquestes apareix el Narender que flipa de veure’ns pujar sobre les bicis. Aquí també s’hi arribava en una de les etapes de la MtbHimalaya i diu que tothom pujava a peu, que potser els dos primers van pujar sobre la bici. Ens demana la càmera per fer-nos alguna foto fins que se li acaba la bateria.


Narender, ja venim
Xino xano però anem venint
Acoplats
Traçant per no posar peu

Deixem un poble enrere, no és Kullu
Jo que pensava que les pagodes eren al Japó..
Cansats, però molt contents, cap a les 16:00h arribem a un indret magnífic, Kullu Sarahan, és preciós, la llàstima és que es faci fosc tan aviat i no puguem gaudir del paratge més estona. Aviat el sol desapareix de la vall i amb l’ombra comencem a agafar fred, mentre el Narender va a buscar un lloc on dormir, el poble és molt petit i molt allunyat de tot, aquí no hi ha hotels, ni hostals ni manera de fer cap reserva. Estem distrets amb uns nens que ens venen a saludar i veient com les dones tornen a cap a casa just abans que es faci fosc amb la feina feta, vaja més ben dit carregades fins les orelles.
 
Aquest templet sí que és a Kullu Sarahan
Aquesta explanada dóna la benvinguda a Kullu Sarahan
Més instantànies de la vida rural al Himachal Pradesh
I els nens com sempre se'ns acosten molt curiosos
Finalment el Narender ens presenta un senyor que té com una “casa rural”, té la seva caseta amb la seva família i al costat una altra vivenda que ha arreglat i ha fet dues grans habitacions per hostes. Abans de veure la nostra el Narender ens diu que costa 2000 rupies i de la manera que ens ho explica sembla que no ens hagi d’agradar però al entrar-hi flipem, està molt millor que molts hotels. Ens la quedem, és veritat que pels preus que corren per aquí és car però per nosaltres és molt econòmic. Tanquem el tracte i el senyor ens ofereix un te, l’acceptem ens ve de gust i ens farà passar el fred, s’estranya quan li diem que volem un black tea, sense llet ni res.
 
Contents! el lloc és magnífic
La nostra habitació-sala d'estar
Yuhu, hi ha aigua calenta!
Les rajoles més modernes de tot l'Índia són a Kullu Sarahan, jejeje
La llàstima és no poder-nos-hi quedar més dies! Tenim un lavabo per nosaltres amb aigua calenta, una habitació enorme i una localització ideal, a les afores del poble amb una balconada natural de vistes acollonants. 

Vistes des del pati de la casa, la pick-up del Narender a baix
Kullu Sarahan
La nostra habitació és la de l'esquerra

La casa dels hostes i darrera la petita casa familiar
L'explanada de Kullu és ideal per acampar
El Narender i la seva pose
Que bé que entra el te calentonet
Capvespre a Kullu

Quedem amb el Narender que li diu al amo de la casa, que no parla res d’anglès, que soparem a les 19h. Com que encara tenim temps ens dutxem i acabant-se de fer fosc ens apropem al poble, el camí és molt estret, cotxes no n’hi poden arribar pas fins al centre del poble. Amb tot el poble hi ha escassament tres o quatre bombetes que, evidentment, no il·luminen suficient quan el camí és ple de graons, forats i tifes sorpresa, sort que hem agafat el frontal. Les cases sí que tenen llum i deuen estar tots tancats dins perquè poca gent trobem pels carrerons.


Arribem fins la porta del temple i ja negra nit tornem cap al nostre acollidor apartament. Són les 18:30 i el Narender ens diu que el sopar ja està a punt, ens pensàvem que soparíem tots plegats però es veu que no, que el què fan normalment és portar el sopar a l’habitació, doncs res, soparem en la intimitat.
 
Sort que les casetes tenen llum perquè a fora és negra nit
El menú del dia, arròs blanc amb dhal i rotis
A sopar!
Ara sí que se'ns passa tot el fred, com pica
El sopar és el que és, el típic de la zona, arròs blanc amb dhal i com pica el dhal avui! Sort que ens han portat també quatre rotis. Barregem el dhal, que a vegades sembla llenties i a vegades blat de moro, avui toca lo segon, amb l’arròs i el pa perquè no ens piqui tant. Amb l’aigua vigilem perquè ens en queda poca, vem comprar un munt d’ampolles però ens les hem anat fotent i aquí no hem trobat pas enlloc on comprar-ne, haurem d’esperar a demà.

Abans d’acabar l’amo de la casa obra la porta per recollir els plats però encara no hem acabat, és que no hi estem acostumats, jejeje. El tio és una mica sec, ni intenta comunicar-se amb nosaltres, uns moments després apareix de nou i ens tira un parell de mantes al llit, li agraïm perquè ens faran falta segur. Posem els sacs sota totes les mantes, mare meva com pesen, no ens podrem ni moure, descarreguem fotos, llegim una mica, mirem la lluna des de la finestra i a dormir ben satisfets, avui hem fet uns 85 kms amb més de 1900 metres de desnivell per arribar a un lloc magnífic, què més volem?