dimarts, 30 d’abril de 2013

La Romànica, quin aiguat!!

Quin cap de setmana més curiós, l’esperàvem distret però ha acabat sent d’aquells que t’enrecordes per una bona temporada i sobretot ha estat un cap de setmana Bagenc i humit!

Anem al principi, divendres al vespre pugem cap a Manresa i sense bicis tota una noticia i la raó... Concert de Fermin Muguruza , mare meva com vem xalar, l’home torna als escenaris per celebrar els seus 50 anys i 30 de carrera i segueix en forma!!


Dissabte al matí doncs poca cosa ja que va estar plovent constantment ... i al  vespre cap a Navàs a dormir amb la grata sorpresa d’arribar i veure que no plou, per fi!! Allà la Silvia ens deixa guardar les bicis en un garatge i ens recomana un bon lloc per sopar, gràcies!!!!


Ohhhhh!
Fantàstica Coca de Botifarra Esparracada

La previsió del temps era que tindríem una treva fins diumenge al migdia, no sonava malament si no fos que just acabar de sopar va començar a ploure i ja no va parar....

Al matí ens aixequem amb els ànims ben baixos, un munt d’hores plovent i continuava, això no motiva precisament per anar en bici però ja que hi erem... ens plantem a la sortida i caram deu n’hi do els que som! La gent amb tot el panorama no s’ha espantat, quin personal! I coneguts i amics com sempre un munt!!

La Silvia que encara ens auxilia amb uns buffs!

Amb el 'trajo de bany' preparat

S'intueix la meva cara d'entusiasme...

Maquis!!!!!!
Anem a per la cursa, plantat sota l’arc de sortida amb unes poques ganes antològiques i molta aigua i molts quilometres per davant... es dóna el tret i vinga a córrer!!


Rarament tinc la sensació de sortir mig bé i les cames prou despertes això si amb l’Ada enganxada darrera... agafem pista , arrenquem amunt i bé prou bé, avançant i tot però el simulacre aquest de xispa em dura ben poquet, a la que s’estova una mica més el terreny m’agafa la sensació de no avançar i no deu ser sensació ja que l’Ada s’escapa!! En fi, no m’encaparro i vaig fent això si molt considerada ella va deixant dit als dels avituallaments que m’animin! 



I va plovent, a estones més a estones moltíssim, avui es presenta un dia d’aquells èpics i si no fos prou creuem alguns rius que amb la crescuda que porten feina tenim per no anar riu avall!

Impressionant, s'emportava la bici i tot!

Fins més a munt del genoll l'aigua, ideal!


La veritat es que vaig patint, estic ben xop i encara sort que porto el gore i el terreny cada cop està més emprenyador, quin dia!! Els dos primers avituallaments els passo més o menys bé (km24 )  però d’allà a endavant cada pedalada  és una lluita amb el meu cap que reiteradament em va preguntant que faig sota un ruixat, patint i passant fred, uff en aquells moments qualsevol excusa per plegar l’hagués celebrat però amb tota la tossuderia anar avançant... Al tercer avituallament arribo desquiciat  paro i em prenc un gel a vore si almenys vaig més àgil i potser funciona i tot però la bici també li està passant  factura el tractament de fang i els frens comencen a treballar poc.. així que un altre cop per la meva moral minada, toca caminar en algunes baixades ahhhhhh!!!


Ella arriba somrient i jo desquiciat..


I lo bo encara no havia arribat, desprès d’unes 3 hores sota l’aigua ara semblava que començava a caure pedra i lo pitjor la temperatura queia sèriament.. per el que comenten estàvem a uns 3º  i si li sumem que anàvem ben amarats amb la pluja.. la sensació al cos era terrible! Cada cop més rígid amb el fred consumint-me, no pintava gens bé, per sort de tant en tant alguna pujada t’ajudava a recuperar temperatura  però la cosa prometia ja que encara tenia per davant més de 50km!!!



Anar pedalant, caminant, pràcticament nedant en alguns tolls vaig avançant fins arribar al 4rt avituallament a Sant Marçal de Puig-Reig, aquí tal com m’aturo el xicot de l’avituallament em notifica que la cursa s’ha aturat, que no es pot continuar!! Mare meva quin alleugeriment, tot just estava a mitja cursa! I ara que ?
El nano ens informa que tenim dues opcions: o esperar-se i que ens portin en cotxe o baixar per carretera ...
No m’ho penso gaire, palplantat no em penso quedar així que trio carretera, pregunto per l’Ada i em confirmen que ella també ha pensat igual.

Els altres dos ciclistes no es mouen així que abans no perdi la poca temperatura que tinc arrenco per la carretera...

I aquí comença la meva segona aventura, tot sol vaig fent però en tot moment donant pedals per estar lo més actiu possible, el de l’avituallament m’ha dit que tenia que anar cap  a Puig-Reig així que anar seguint arribo a l’entrada i no tinc massa clar cap a on.. agafo les indicacions per agafar l’eix del Llobregat amb l’esperança que per el camí trobaré la carretera secundaria però res arribo a l’entrada de l’eix i sense alternativa... mitja volta i entro al poble per sota al camp de futbol on desprès m’assabentaria que hi havia un altre avituallament amb gent esperant per tornar en cotxe... allà si veig l’antiga carretera, gaaass!!
Passo per un termòmetre d’aquests de les farmàcies i marca 2º... mare meva, la part bona que com a mínim aquí no s’ha de lluitar amb el fang, prossegueixo sol com un mussol i en un tram un cotxe se’m posà al costat i baixa la finestra, caram el Retto’s Team, en Mario i el Toni que els porten cap a Navàs. Estranyats em pregunten on vaig i jo tot convençut els dic cap a Navàs...
Segueixo, amb els meus dubtes en alguns trencalls però avançant i dintre del que cap prou estable de temperatura... uns km’s més endavant coincideixo amb la Silvia que puja amb la furgo a buscar gent, al veure’m para de seguida i m’insisteix que ja em porta ella cap a Navàs però jo que penso que ja sóc a prop i que deu haver un munt de gent gelada per recollir li dic que no que ja vaig fent...

I sí, vaig fent però al cap de pocs metres trio malament en una rotonda i agafo direcció a la Colònia Vidal, la carretera comença a baixar i em porta fins a la porta de la fàbrica i el final de la carretera... merda m’he colat i a més ara tocarà pujar!!  I per si no tenia prou toca remuntar un portet, la part bona és que recupero temperatura, ja es algu. Arribo a l’anterior rotonda i ara si al fons diviso un cartell que indica Navàs, una mica més de pujada i em planto al poble tot pensant: Ara no et perdis aquí!! Per sort de casualitat encerto el camí i arribo al pavelló on dintre veig al Dani ,a l’Ada  i molts més coberts per mantes, quina imatge!!!

Surt l’Ada i lo primer que em diu:
-         Per on has vingut?
-         Per la carretera!
Aquí ja va quedar clar que algo estrany estava passant i resulta que l’idea de l’organització era que la gent baixés per carretera fins Puig-Reig (uns 7-8kms) i allà els recollirien en cotxe i no fer com jo i fer els 20km per la carretera... en fi sempre hi ha algú que no  s’entera de la pel·lícula i està clar que aquest algú era jo!!!



Ben dutxadets ja fem millor cara!



Per cert, va ser arribar, parar i començar a tremolar com una fulla, sort que l’Ada em va portar una manta per tapar-me i que ràpidament vem anar a gaudir d’una dutxa calentona!!

Els que també son un cas és l’expedició Maqui que encara va aparèixer a Navàs tot fent corriols!

Com es diu en aquests casos, tot va bé si acaba bé! I per sort tothom va arribar sencer, ben enfredolicats però d’una peça i això gràcies a que l’organització  va aturar la cursa i es va desviure per auxiliar tothom amb mantes i viatges en cotxe calentons! Bona feina!!!

Lo que deia un cap de setmana ben distret, això ha estat ben masoca però la part bona és ben obvia... sense la cursa diumenge no haguéssim pedalat!!


1 comentari:

Fran ha dit...

Bona crònica de nou, companys!!!
Crec que són totes aquestes inclemencies que expliques, les que faran que sempre me'n recordi d'aquesta Romànica...

Per cert, jo ja fa dies que li dono voltes a fer-la un diumenge que faci bo.

Us animeu o qe?